04 de febrer, 2008

Melancolía/Malenconia

Plou i ja tocava. Però abans d'ahir, després de tres mesos aproximadament, jo havia decidit gastar-me una pasta rentant el cotxe. Jo sóc així, però us juro que feia un sol esplèndid! Ja és mala llet, oi? coses que em passen a mi...

Plou i el mar és gris. Plou i el cel és discretament blau. La paraula és malenconia. Aquesta és la paraula i no cap altra. (ara que hi penso... cap altra o cap d'altra? algun lingüista o mestre menys rovellat que jo que em corregeixi)

Els de la meva generació recordaran aquesta cançó. Jo era molt petita quan la sentia. És dolenta amb ganes, però és ara, que ho veig.

Plou.



Llueve. Ya tocaba, sólo que anteayer decidí, después de tres meses, gastarme una pasta lavando el coche. Yo soy así. Os juro que hacía un sol espléndido. Ya es mala leche, pero estas cosas me pasan, a mi.

Llueve y el mar está gris. Llueve y el cielo es discretamente azul. La palabra es melancolía. Esa es la palabra y no otra. Los de mi generación recordarán la canción. Yo era muy pequeña cuando la escuchaba. La canción es malísima, pero yo no lo veía entonces. me doy cuenta ahora.

Llueve.

14 comentaris:

Ramon Aladern ha dit...

ei, devem ser dela mateixa generació, perquè recordo que jo també la ballava (segurament quan festejava) :))
(no sóc mestre en res, però també escriuria "cap altra")

Montse ha dit...

Hola Ramon, jo veia com la ballaven "els grans" (el meu oncle, 12 anys més gran que jo i la seva nòvia) però em fa l'efecte que tu i jo devem ser de la mateixa "quinta". La versió, en aquell moment, era una altra: Rudy ventura i la seva trompeta (un clàssic de casa nostra), però no l'he trobat al youtube, tchts,tchts...

D'acord: "cap altra".
Gràcies :)***

Mar ha dit...

M'estic mirant les fotos que vaig fer ahir. Segur que és el mateix panorama que ara explicaves.

Aiiii la llei de Murphy, a mi també em persegueix sense parar!! arrgrhh


Petons!!

Montse ha dit...

O sigui que tu també vas rentar el cotxe, Mar? quina merda, tu, aquest matí el meu era ple de filets blancs dels eucaliptus que ha transportat el vent aquesta nit, no vegis la ventada que ha fet, que fins i tot el Xat ha dormit amb nosaltres en lloc de a fora com fa sempre...

Total que després de gastar-me 5 i escaig euros al túnel, avui li he hagut de passar la mànega per treure els fils enclastats a la carrosseria i als vidres. Cagundena!

Anònim ha dit...

i melangia... t'agrada?

;-)

Barbollaire ha dit...

Mmmmmm! Melangia i Scarlata O'Hara! Quin contrast de dones!!
(O potser no era això ;¬P)
M'agraden aquest dies així....

Jo tinc un problema amb aquest tube. No escolto al cogombre de Capri. Però és un problema de els meves màquines.

Mariana, t'he deixat una coseta a casa...

Espero no et molesti...

Petonets dolços, dolços :¬)***

Anònim ha dit...

menos mal que passo en dilluns i la meva malenconia (o melangia) ja és cosa de cap de setmana (ja ho vas veure) perquè escoltant la cançó mntre plovia... buf...passat remot.


pere

Montse ha dit...

Martí, ben mirat m'agrada molt més melangia que malenconia. Però em sembla que són sinònimes, hehehe...

Montse ha dit...

barbollaire, no es deia Melanie, la tòtila aquella? ui, tòtila/tòtil·la? en aquestes hores desconegudes per mi que sempre clapo, encara em venen més dubtes lingüístics, ai!però mira que era pava, la pobre, eh?

avui no podia dormir i m'he dit... vaig a l'ordinador. I aquí em tens. Bona nit, xiquet!

Montse ha dit...

Si, anònim pere, passat prehistòric, ja ho veus. I pensar que m'havia agradat força, aquesta cançoneta, maremeva, el que fa la santa innocència!

si, ja vaig veure que a tu et posen trist els caps de setmana... a mi també, però aquest cop es va allargar fins a dilluns i pel que veig, ara no em deixa dormir.

aixxxx... i si llegís? ho provo? bona nit, company!

Joana ha dit...

Em sap greu per la "pasta".. però noia... quin dia més bonic va fer...
Petonets reina del Mar.

el paseante ha dit...

La cançó és una mica tronada, però si forma part de la teva vida... (jo també en tinc de tronades que m'agraden). Diria millor "cap altra", tot i que el meu català...

Montse ha dit...

JOana, el dia va ser preciós i la pasta gansa s'oblida... la propera vegada m'armaré de valor i el rentaré jo mateixa, el cotxe, fa mandra, però al menys... cremes calories i no gastes, hehehe!

Montse ha dit...

La cançó és dolentíssssssima, Paseante! Jo buscava la versió (horrorosa però entranyable) de Rudy Ventura amb la seva trompeta. No la vaig trobar, però la que sonava quan els meus tiets ballaven i jo mirava mentre menjava un gelat i sospirava, era la de la trompeta.

Una abraçada gens malenconiosa.