24 de febrer, 2008

Poema per un diumenge/Poema para un domingo


Lluny de tu

Si lluny me'n vaig i de més lluny te miro
i m'eixeco més alt fugint de tu,
te tinc molt més a prop i més t'estimo,
sense enyor, sense enveja de ningú.


Si mirada de prop se't veu cruel
i aspra i freda i amarga i malcarada,
quan se't mire de prop se't veu la pell
tèbia i suau, rodona i ben formada.

Més que estar a prop de tu, vull recrear-te,
fer-te créixer i florir com t'imagino
i estar amb tu lluny de tu, sense tocar-te.

Terra, país, muntanya, quant t'estimo!
Quants versos t'haig de fer per agradar-te?
Que lluny me n'haig d'anar per estimar-te!

Desideri Lombarte


(Ataüllar el món des del Molinar- Antologia lírica)
Edició a cura d'Héctor moret i Artur Quintana

Lo Trull (col·lecció de textos literaris que vol donar a conèixer l'obra d'escriptors d'expressió catalana , nascuts o vinculats a la comarca del Matarranya)
___________________
Júlia Costa, que es una crack, y no lo digo en broma - ya lo notaréis- ha hecho la traducción del poema. Aquí os lo dejo:
Lejos de ti
Si me voy, de ti alejo la mirada.
Y de ti huyendo más alto me elevo
Más cerca estoy de ti, más te venero,
Sin añoranza, sin envidiar nada.
Si de cerca pareces algo cruel,
Áspera, fria, amarga y enojada,
De cerca tibia, suave, bien formada,
Así se muestra tu redonda piel.
Más que estar cerca, quiero recrearte,
Y hacerte florecer como imagino,
Y crecer, desde lejos, sin tocarte.
Tierra, país, montaña, amor, destino.
¿Cuántos versos haré para gustarte?
¡Qué lejos he de irme, para amarte!
Traducción de Júlia Costa del soneto de Desideri Lombarte i Arrufat (Pena-roja, 193 - Barcelona, 1989) , poeta y escritor aragonés que se expresaba en catalán.

p.d.- llevo media hora intentando que el tipo de letra sea el mismo que en catalán e intentando hacer que la separación entre las líneas del soneto sea la adecuada, cuando visualizo lo veo bien, cuando publico lo veo mal. En fin, tengo otras cosas que hacer, así que tiro la toalla.

27 comentaris:

Tenos ha dit...

This comment has been removed because it linked to malicious content. Learn more.

Arare ha dit...

Vale, tenos: ja he passat l'adaware (ocomesdigui) i m'ha trobat sis tracking cookies que he esborrat. però per favor, no m'estimis tant, que ja sóc grandeta per ocupar-me del meu ordinador. Apart del Norton (comprat i pagats els drets) de tant en tant esborro tot el que em deixa de TEMP. Encara no n'hi ha prou?

I què dimoni he de fer amb tota la merda que em surt en forma d'anunci? que fins i tot n'hi ha que tenen so? eh? eh? eh?

Anònim ha dit...

Me parece bonito el poema,Montse pero la pregunta es si lo vas a traducir
ya se que no eres muy partidaria. La foto es muy bonita y me recuerda algunas de tus fotos del camino de Santiago
llevaba dias sin venir ahora tengo que ponerme al dia
abrazos
raquel

MoNaLiTzA ha dit...

A part de la munió de sentiments que sorgeixen de l'esperit quan hom llegeix coses com la que tu has deixat aquí, capitana, és curiosa la recança que deixa en el cor el fet de notar les pròpies mancances per no saber transmetre amb iguals i encertades paraules, el que també sentim (i consti que parlo per mi)

I comentant la Raquel..., tota paraula és susceptible de traducció, però els sentiments que aquesta genera, no sempre es poden traduir, per desgràcia. Potser si els sentiments es poguessin entregar en mà, com les paraules, hores d'ara hi hauria molta gent en el món que no patiria tant. (si pots, tradueix tu, capitana, que jo encara estossego i es fa molt difícil d'aguantar-se davant l'ordinador molta estona)

Salut i independència!!! (estem en campanya i aprofito) :D

Mar ha dit...

Porto sentada a la cadira des de dijous, fent feina!
Només aixecant-me per necessitats i algun moment per desconectar.
Saps les ganes que tinc de trepitjar muntanya i fer una bona excursió?!?! :P
ufff!! Ja li he dit a en Gerard que vagi agafant forces, que quan acabi tot això marxem a fer senderisme!


Espero que el cap de setmana hagi anat molt bé!!


Molts petons!

Arare ha dit...

Hola Raquél!
En principio no iba a traducirlo, porque siempre me parece un poco osado traducir un poema, pero claro, si no se traduce, siempre hay quien no se entera (yo, por ejemplo, leo poetas como Dylan Thomas o Adrienne Rich, que si no fuera por las traducciones, no podría leer). Lo que sí hago es escuchar (si puedo) los poemas en el idioma original, parece mentira, pero escucharlos en versión original hace que los "sientas" de otra manera. Es como ver una peli traducida o en VOS...en fin, que me enrollo y me enrollo. Qu vale. Que igual lo traduzco (o no)

jejeje... un megabeso, guapa.

Arare ha dit...

Monalitza, parles per tu, però a mi em passa una cosa semblant. Quan llegeixo segons què penso "que burra sóc, que no sóc capaç de trobar les paraules per transmetre el que voldria", però al cap i a la fi és el mateix que pensem quan veiem una bona pintura o una bona escultura, quan llegim una bona novel·la... en fi, que a tots ens agradaria ser una mica artistes, oi?

Respecte a traduir o no... bé, ja has vist el que li dic a la raquél, si no recordo malament, a la Tertúlia, fa molt temps (quan començàvem) n'hi va haver una que tractava aquest tema. Traducció si? traducció no? (referint-se a les pelis, em sembla, ara ho aniré a mirar)

Cuida't molt, eh? que l'ordinador sense la teva presència és menys ordinador!

:)

Un petonet.

Arare ha dit...

Mar, descansa uns minutets cada dues hores, eh? que acabaràs agafant la forma de la cadira!

La sortida al matarranya ha estat molt bé, Mar, ja en veuràs les fotos.

No em sembla gens malament que feu alguna excursió més o menys llarga (què tal una o dues etapes del camí de Santiago? pregunta-li a ell, que en guarda un molt bon record)

D'això... em vas preguntar allò del piano?

un petonet i no estudiïs massa, que és dolent per a la salut.

pere ha dit...

Magnífic sonet que ens recorda i eleva a la categoria una constant: l'amor des de la llunyania. I l'amor a la terra, per suposat. I la necessitat de les recreacions: realitats i mites. I encara més...
Difícil traducció, si pogués m'agradaria fer-la.

Júlia ha dit...

Ho he intentat:

Si me voy, de ti alejo la mirada.
Y de ti huyendo más alto me elevo,
Más cerca estoy de ti, más te venero,
Sin añoranza, sin envidiar nada.

Si de cerca pareces algo cruel,
Áspera, fria, amarga y enojada,
De cerca tibia, suave, bien formada,
Así se muestra tu redonda piel.

Más que estar cerca, quiero recrearte,
Y hacerte florecer como imagino,
Y crecer, desde lejos, sin tocarte.

Tierra, país, montaña, amor, destino.
¿Cuántos versos haré para gustarte?
¡Qué lejos he de irme, para amarte!

Arare ha dit...

Pere, ja veus que la nostra Júlia l'ha feta (i d'una manera excel·lent, penso) que fins i tot fa ràbia, eh? hehehe... més que res, a mi em fa enveja!

Un petonet. Que tinguis una bona setmana!

Arare ha dit...

Júlia, et felicito de tot cor. Ets una crack però de veritat de la bona.Encara no sé com alguns no se n'han adonat... jo crec que alguns autors actuals t'han de tenir enveja i t'ho dic de veritat.


he intentat editar varies vegades i "posar-ho bé", però a la que ho publico m'ho torna a desconfigurar, no entenc res, així que ho deixo tal com ha quedat.

Gràcies per la traducció.

petonets i bona setmana!

Ramon ha dit...

Tan lluny...
Un poema que desconeixia, però, molt bonic.
Sort que Internet i els blocs ens permeten sentir-nos més propers a les persones i a la nostra terra.
Petonets maca!!!
Ah! i gràcies per visitar-me de tant en tant. Ets un sol, Reina Mora, je, je, je

Júlia ha dit...

Gràcies mil per les lloances,
no crec que desvetlli enveja,
doncs per un poema guanyo
menys que fent una neteja.

Amb públic tan excel·lent
com el que aquests blogs visita,
em realitzo immensament,
i a més glòria res m'incita.

Ara bé, si per atzar,
algú hi ha que a mi em recordi,
i em llegeixi en 'el teu mar',

que em proposi amb il·lusió,
que no diré pas que no,
per una Creu de Sant Jordi.


Avui tinc un dia inspirat, ves...

MoNaLiTzA ha dit...

Veus què et deia, capitana?
Bffff...! La genialitat no es compra!

barbollaire ha dit...

La genialitat resideix dintre de persones com Júlia o en Lombarte, o tu mateixa nina...
I després la feu brollar a cops d'esforç i perseverança...

Si no hi fos, per ofici, podríeu aconseguir coses correctes i agradables... però bellesa?

Ara em sembla que m'he empatollat i sols he dit tonteries...

Mariana, si trobes el meu comentari sobrer, l'elimines i ja està...

Petonet dolç ;¬)***

MoNaLiTzA ha dit...

M'ha faltat un somriure dels meus després de l'imperatiu, :D
Vist així, sembla que li foti la
"bulla" a l'Arare, pobrissona meva! :-)***
L'acetilcisteina em deu estar afectant, però de ben segur que allà on no toca XD

pere ha dit...

Deixem-nos d'eufemismes, arare, la Júlia no fa enveja, fa ràbia aquesta facilitat (ho sents J.!) Que li donin el sant Jordi d'una vegada!

Arare ha dit...

Gràcies, Ramon, per continuar passant per casa. Bona setmana!

Arare ha dit...

Júlia, argggggggggggggg!!!!

ets única!

Arare ha dit...

Monalitza, no et preocupis, ja ho havia entès ;)

petonets i a cuidar-se!

Arare ha dit...

barbollaire, si l'elimino què aconsegueixo, eh? eh? eh?

apa, passa i calla!

una abraçada, poeta.

Arare ha dit...

ai, Pere, quanta raó que tens!

que tinguis el millor dimarts de tota la setmana!

;)***

Júlia ha dit...

M'estimaria estar molt bona i sen més jove i no tenir tanta facilitat poètica, però 'es lo que hay'. Dit això, a mi també em passa això del descontrol tipogràfic quan escric 'en directe'. Algú en sap la solució????

Joana ha dit...

Preciosos versos. Amb el que m'agrada la muntanya!
Bon dimarts arare!

Arare ha dit...

Apa, Júlia, no em crec això que m'estàs dient (jove ja ho ets, que actualment som joves fins als 100, no ho sabies?)

sobre el descontrol tipogràfic, no sé pas com arreglar-lo, potser algú que en sàpiga més que nosaltres ens en pot fer cinc cèntims, però em temo que no estan per la labor.

Arare ha dit...

Uis, Joana, ara ja hem de dir Bon dimecres!

gràcies pel comentari, un petonet.