13 de febrer, 2008

Viens, je suis là, je n'attend que toi


Fa una estona n'hi havia un a l'ampit de la finestra de l'estudi. Un ocell petit, un pardalet Un pardalet quem'ha mirat a través del vidre. Ha detingut el vol per uns minuts i s'entretenia a veure com jo teclejava. Quan se n'ha cansat, s'ha enlairat altra vegada, com si busqués un altre objectiu.

Tant de bo pogués volar, jo! sempre tornaria. Però a moments emprendria el vol i me n'aniria enllà... enllà...

Hace un rato había uno en la ventana del estudio. Un pajarito pequeño, un gorrioncillo El gorrión me ha mirado a través del cristal y cuando se ha cansado de mi teclear, se ha marchado, buscando, quizá, otro objetivo.

¡Ojalá yo pudiera volar! Aunque sé que siempre volvería. Pero en algunos momentos emprendería el vuelo y me iría lejos... lejos...



21 comentaris:

Júlia ha dit...

Posada a triar, millor una àliga que un pardalet, pel meu gust...

Mar ha dit...

i en chat què diu?!


:P


Bonanit, estic mooolt cansada, i aixòq ue porto dos dies que al final no em fan treballar.. ja t'explicaré!!


petoons!

Joana ha dit...

Jo a vegades dic que amb una motxilla en tindria prou...per desaparèixer uns dies...I tornar, és clar!
Volem , doncs, na miqueta ;))))9

FRAC ha dit...

nous prendrons le temps de vivre,
tout est possible...

jo també volaría

Arare ha dit...

Hi ha vegades, Frac, que volaria més lluny encara.

Le temps de vivre és més curt del que pensem, no val a badar!

Arare ha dit...

Vigila amb el pes de la motxilla, però, Joana... de vegades no ens cal gaire equipatge, si en portem més del que ens pertoca, pesa tant!

Arare ha dit...

Mar, el Xat sap que el cuidaràs tu i està content!

Tenies un altre congrés o similar? millor que estudiïs, ja hi haurà temps per al treball, hi ha un temps per a cada cosa!

petonet.

Arare ha dit...

Ui, Júlia, jo mai no hauria pogut ser una àliga, em fa que ´de pardalet no passo!

una abraçada voladora.

barbollaire ha dit...

"hi haurà un temps per a cada cosa"
Això sona a Cita de l'Eclesiastès crec...
De fet Pete Seeger va aprofitar aquest versicles per fer una cançó preciosa, que els Birds van adaptar

Com no trobo el Seeger et deixo els Byrds
aquí

Petonets de xocolata 80% dolça Mariana :¬)***

Arare ha dit...

Gràcies per la cançó, company, una cançó ben bé "del nostre temps", eh? Una abraçada voladora.

El veí de dalt ha dit...

Hosti, Arare; en Moustaki! Ara m'he emocionat i tot! Gràcies pels bons records.

fresouthern ha dit...

Crec que ès desig de tota persona, poder enlairar-se i volar com un ocell, sentint-se lliure perdut en la inmensitat de l'horitzó.

Gracies per passar per "casa" i deixar-me un present.

Ptons

Arare ha dit...

Hola veí, feia dies que no et veia per casa, està vellet, en Moustaki, eh? i nosaltres' glups (no he dit reeeeeeeeeees) petonet.

Arare ha dit...

Ei, fresu, no tens ni idea de com em va costar (no em deixava entrar) però ahir si, com has pogut veure. Coses de la xarxa, I supose! Bon dia i bon rock!

OLEASTRUM ha dit...

Arare,
cual riuseñor tu canto llegaria contigo donde tus alas te llevasen!
Animo y cariños desde el sur!

el paseante ha dit...

Fa un temps, un pardal venia sovint a picar les llavors dels testos de la meva mare, i s'aixoplugava de nit al costat de les canonades de la calefacció. Ella li va agafar carinyo i li posava menjar. M'hi has fet pensar.

Coi, ja has volat molt amb el teu viatge a França, no? Com demana aquesta noieta. Cachins.

Arare ha dit...

Oleastrum, me atrevo a decir que se está estudiando la posibilidad de pasar por tu tierra este verano... si así fuera, serías debidamente informada, of course. Un abrazo grande!!!

Arare ha dit...

Passejador, no em refereixo a aquestra classe de vol... aquesta possibilitat, com bé dius, ja la tinc! de vegades no t'han agafat ganes de volar lluny de tot i de tots?... una fugida covarda? potser si, però digues... no te n'han agafat ganes? A cap lloc concret, saps? vol dir lluny, lluny, llunyyyyy... fugir, fugir, fugir, de tot i de tothom?

un petonet volador.

el paseante ha dit...

Crec que no he tingut mai aquest sentiment de voler volar (queden boniques aquestes dues paraules juntes) lluny de tot. Al menys per sempre. Un petonet.

Arare ha dit...

hummm... és interessant, tot el que dieu.

De fet, sempre ho és. Aprenc molt, amb vosaltres. Molt més del que pugui semblar.

Gràcies.

Violette ha dit...

Merci pour la chanson, la tenia molt oblidada...

...sur les murs du moi de mai... (vaig recordant-la a mida que la sento...)...je suis là je n'attends que toi tout est possible tout est permis...