02 de febrer, 2008

Carnaval

Buscava músiques a youtube, per fer-vos partíceps de quelcom que jo conec però que potser hi ha qui no ho coneix, que és el Carnaval de Schuman, molt diferent de les músiques de carnaval a que estem habituats.
Mentre esbrinava, per veure la manera de posar un fragment que no us cansés però que us donés una empenteta perquè a vosaltres mateixos us vingués de gust escoltar-lo sencer - els que no ho conegueu, que sé que n'hi ha molts que si- he anat a parar a un parell de pàgines molt interessants. Una d'elles és aquesta, on podeu trobar les partitures, no solament d'aquesta música, sinó de moltes d'altres. Crec que he trobat una veritable mina i n'estic molt contenta.
Llàstima que tinc el piano confinat al pis de sota, habitacle de la nostra "marineria". Vull dir, que després de les obres, ens vam quedar amb la part superior del petit dúplex que teníem i "a baix" hi viuen els nois quan venen. El piano s'havia de quedar a baix, no hi havia una altra opció i des de llavors, i ja fa dos anys que vam fer les obres, que no he baixat a tocar-lo més. Ja el tocava poc, però ara encara menys. Per tant, què millor que compartir aquesta pàgina amb vosaltres, a veure si algú que tingui el piano més "a mà" i més voluntat que jo en qüestions pianístiques, s'imprimeix les partitures i les executa. Perquè el que faria jo seria una veritable "execució" (piano vil) al pobre Schumann.


Alguna cosa més del Carnaval de Schumann. És el Carnaval Op.9, és per piano i va ser composat entre el 1834 i el 1835. Dura 28’ 33’’.És una col•lecció de 20 peces miniatura: Préambule, Pierrot, Arlequin, Valse noble Eusebius, Florestan, Coquette, Réplique, Papillons, A.S.C.H – S.C.HA, Chiarina, Chopin, Estrella, Reconnaissance, Pantalon et colombine, Valse allemande, Paganini, Aveu, Promenade, Pause i Marche des Davidsbündler. Aquí us he deixat un fragment.




I, per què no? Una altra visió, més habitual, del Carnaval. No us penseu que no m'agrada, us equivocaríeu. Durant molts anys he estat una entusiasta del carnaval i de les disfresses. Quan la cosa va començar a ser "oficial", però, quan es tractava de disfressar-se "perquè tocava" i es disfressaven i feien gresca fins i tot les "autoritats competents", llavors, al cap d'un parell d'anys de participar-hi de manera oficial, jo vaig deixar de fer-ho. Ja no tenia cap mena de gràcia, no trobeu? en fi, tot són maneres de veure-ho i a mi em fa l'efecte que dins la meva convencionalitat, no ho sóc gens, de convencional. Bé, sense més rotllo, aquí teniu :



Bien, ya veis: dos visiones musicalmente distintas del carnaval. Decía que andaba buscando la música de Schumann y que me encontré con una página llena de partituras. Que yo no tengo el piano carca, ya lo tocaba poco, casi nada, pero ahora lo tengo en el piso de abajo y al hacer las obras quitamos la escalera interior, así pues, para ir a tocar el piano tengo que dar la vuelta por la escalera exterior... también decía que para "ejecutar" a "piano vil" al pobre Schumann, vale más que os haga partícipes a vosotros de esta página para que, si queréis, os bajéis las partituras y toquéis el piano comme il faut.

Algo más sobre el Carnaval de Schumann: es el Carnaval op.9 para piano, fue compuesto entre 1834 y 1835. Dura 28mn 33seg. Es una colección de 20 piezas en miniatura: Préambule, Pierrot, Arlequin, Valse noble Eusebius, Florestan, Coquette, Réplique, Papillons, A.S.C.H – S.C.HA, Chiarina, Chopin, Estrella, Reconnaissance, Pantalon et colombine, Valse allemande, Paganini, Aveu, Promenade, Pause i Marche des Davidsbündler. Ya veis que os he dejado un fragmento.


Y luego, otra visión, completamente diferente: Celia cruz y su "La vida es un carnaval". Y también contaba que cuando la fiesta no era "oficial" yo era la primera de disfrzarme y salir de fiesta y bailar y divertirme como una loca, pero a la que se oficializó, al cabo de un par de años de participar igualmente, para mi dejó de tener sentido celebarlo. El Carnaval es locura ¿no? pues eso, que la locura no se puede compaginar con las "autoridades competentes" porque no tiene ningún sentido.

10 comentaris:

JESS ha dit...

Amb tots vosaltres, la jessica avui serà... -repic de tambors- la senyoreta Minelli!! :P
En realitat som 5 (adivina qui les ha convençut ^^') tot i q jo volia disfressar-me de Audrey Hepburn a Breakfast at Tiffany's.

Bueno, un petunet molt fort que la mare m'espera per anar a còrrer!! ;)

Ramon Aladern ha dit...

Jo també sóc dels que van desertar quan la cosa es va tornar "oficial". I és que, com tu dius, ja no tenia la mateixa gràcia.
;)
Que t'ho passis bé!!

Anònim ha dit...

pues yo me voy de fiesta ¡te digo de que me disfrazo o lo vas a adivinar! que tu eres muy lista, seguro que lo adivinas
me han gustado las musicas,las dos cada una en su estilo,bueno un besote y que lo pases bien

Anònim ha dit...

uy que tonta el anonimo era yo
Raquel

Júlia ha dit...

Sóc poc carnavalera i, a més, sense quaresmes serioses, els carnavals no tenen massa sentit, ja els fem tot l'any. De tota manera, admiro la gent amant de la gresca, que després de treballar es posa una disfressa de caputxeta o de crueladevil i se'n va a ballar la samba a la rúa... A mi també m'agradaria, disfressar-me d'Audrey Hepburn, però...

Júlia ha dit...

Efectivament, s'ha tornat una festa escolar i domesticada totalment, res a veure amb el passat, tot s'acaba passant pel sedàs de l'oficialització i l'obligatorietat.

Arare ha dit...

Jessica, ja saps que jo vaig anar disfressada de Liza Minnelli a "Cabaret" fa una colla d'anys? Una perruca, un vestit de bany, mitges negres amb "marcel·les" (aquelles lligacames que s'enganxen amb gometes) que em vaig assabentar que es deien "marcelas" quan les vaig anar a comprar, mai a la vida me n'havia posat! un barret, un corbatí i a córrer! Ja saps que voldré veure les teves fotos, oi que ho saps? Apa, vinga, a ballar la samba!

Arare ha dit...

Hola Ramon, doncs ja en som dos, ja veus, quan una cosa l'oficialitzen, perd tota la gràcia i malauradament, cada vegada s'estan oficialitzant més coses, quina llàstima...

Una abraçada i molt bon diumenge!

Arare ha dit...

Ay Raquél, me sobreestimas! No tengo ni repajolera idea de qué te vas a disfrazar (o de qué te disfrazaste porque sería anoche, ¿no?) de verdad, como no me des una pista o me mandes una foto... pero es que ni idea (¿No será de perregrina, verdad? ¿Si? ¿En seriooooooo?) Anda, va, dime de qué ibas que siento mucha curiosidad.

Arare ha dit...

Júlia, d'Audrey Hepburn jo no hauria pogut disfressar-m'hi mai! Dec fer set o vuit talles més que ella, hauria estat una A.H. enorrrrrrrme!!! però si que se m'havia passat pel cap alguna vegada vestir-me d'Escarlata O'Hara, amb aquella cotilla i aquell vestit de volants i anar a la rua amb alguna amiga disfressada que m'anés dient "Ay, señorita Ejjjcarlaaaaaaata" i un bon exemplar vestit de Red Buttler! (em sembla que ja repapiejo, hehehehehe)