27 de febrer, 2008

¡Agua va!

Digueu-me si això no és intolerable. Digueu-me si no és per treure foc pels queixals i per estar emprenyats amb els responsables d'aquests desastres. I més que n'hi deuen haver, dels quals no ens assabentem! Ja ens poden anar demanant que siguem ecològics, que ens conscienciem, que fem la recollida selectiva de la brossa... quan passen coses d'aquestes em sento estafada en grau superlatiu.

I ja hi som altra vegada: quatre dones mortes. No sé si calen comentaris. Jo reitero per enèssima vegada el meu rebuig a la violència en general. Per mi és violència de gènere quan qualsevol persona maltracta o mata a qualsevol altra persona, sigui del gènere masculí o sigui del gènere femení, sigui de l'ètnia que sigui i tingui l'edat que tingui.

Per quants camins l'home haurà de passar, abans de poder veure-hi clar?

15 comentaris:

Rita ha dit...

Tens tota la raó del món, però tant una cosa com l'altre semblen de difícil solució. Divendres passat, a "la contra" de la Vanguardia, hi havia una entrevista amb una antropòloga prou interessant al voltant de la violència de gènere. Pel que fa a l'altre tema, avui deien a CatRàdio que sembla que és una avaria molt costosa de solucionar i que no es podrà fer fins que acabin les obres del Metro. Al·lucinant!!!

Albert ha dit...

Alló que em smebla que et deia ahir: "la lluita continúa"; però n'és de cansat.....

Joana ha dit...

El món s'ha desbocat, Arare. El meu avi deis: Arribarà un dia que els humans estaran tot bojos i no s'ho veuran uns dels altres...
Ja hi som!
És una bogeria tot plegat!
Bona nit reina mora!

Ramon ha dit...

Això de la fuita d'aigua és imperdonable. L'estan malbaratant mentre estudien les fórmules per portar-ne de fora. Amb les "bronques" que em fot a mi la xicota quan se m'escapa una goteta d'aigua... Qui els va matricular...
Sobre la violència de gènere, molts no estarieu d'acord amb les meves polítiques de correcció. Hi ha tants casos, cada dia... És un problema fomut d'erradicar i caldria avaluar els origens i/o causes que converteixen aquests homes en monstres que maten. Un altre tema a considerar, és si la justícia fa el que poc. Decidídament, no!!!

Salut, Arare!!!

Arare ha dit...

exactament, Rita, al·lucinant, jo no sé si ens prenen per imbècils (bé, si que ho sé: ens prenen per imbècils). No sé què dir. Estic molt desencantada. Al final acabes per dri "faré el que em dicti la consciència, tant si ho fa tothom com si no. D'una altra manera no em sentiria bé".

Ara: si un dia em ve de gust donar-me un bany a la banyera - per exemple- no me'n sentiré gens ni mica culpable!

Arare ha dit...

molt cansat, Albert (de vegades massa, per continuar endavant sense pensar allò "que s'ho facin")

Arare ha dit...

el teu avi tenia tota la raó, Joana. El més fotut és sentir-nos impotents davant de tot plegat.

Arare ha dit...

i quines són, les teves polítiques de correcció, Ramon?

el paseante ha dit...

Arare, crec que ets mestra (potser en temps sabàtic). L´única solució que em vé al cap és educar. I educar. I tornar a educar.

Júlia ha dit...

Segons la meva opinió, el món no està pas ara pitjor que abans, ni molt menys, però cadascú parla pel ball que li toca.

No crec massa en el poder de l'educació per a aquests temes, i s'ha demostrat que, sovint, l'excessiu adoctrinament en algun aspecte ha produït, precisament, efectes perversos. Gent educadíssima fa molts disbarats i hi ha analfabets no escolaritzats que són bones persones i gens violentes.

Sobre la violència, com molt bé dius tu mateixa, sóc contrària a posar-li adjectius 'de gènere' o el que sigui. Fa poc, un pobre mestre de L'Hospitalet va ésser assassinat de mala manera, era homosexual i es possible que es tractés de temes passionals, així, doncs, com classificaríem aquest acte? La violència, en general, s'ha de contrarrestar amb lleis que es facin complir, no hi ha més cera que la que crema. Si les lleis són serioses no calen tants apartats ni penes diferents segons la víctima sigui home o dona o la motivació de l'acte polític, ideològic o el que sigui. Tot plegat és marejar la perdiu.

Corren molts tòpics sobre el fet, per exemple, que l'emancipació de la dona ha portat més violència, si algú s'entreté en repassar El Caso o d'altres revistes antigues dedicades al tema comprovarà que un dia si i un altre també hi havia el que aleshores es deia 'crim passional'.

Sobre el masclisme, tot és relatiu, hi ha un masclisme ideològic que vol tenir la dona tancadeta a casa però que no es violent. Precisament, tema que no s'ha analitzat massa, en el context de la nostra guerra civil, i per comparació amb d'altres guerres, el nombre de dones mortes i violades no va ser excessivament alt en cap dels bàndols -tot és relatiu i, ja ho dic, en comparació amb altres conflictes de l'època- cosa que es va atribuir a la consideració de la dona com a 'mare' i tota la parafernàlia ideològica d'aquells temps.

En tot això hi ha també un component biològic en el qual no es vol entrar, no oblidem que els animals mamífers mascles són molt més agressius, sobretot en època de zel, que les femelles, amb l'excepció de quan crien, aquestes darreres. Als zoos, de segons quines espècies, tan sols es poden tenir femelles. És clar que ens agrada pensar que hem canviat molt, respecte a la resta de cosins 'animals'.

Arare ha dit...

vaig ser mestra fa molt temps, paseante, ara sóc psicodallonsis (com diem amb la Júlia)... diguem que em munto la feina a la meva manera per poder fer alguns mesos sabàtics a l'any.

però si, si, és veritat que tot passa per l'educació, per una banda, si. Per l'altra banda, penso que, com diu la Júlia, "en todas partes cuecen habas" i hi ha molta gent que "no té estudis" i en canvi són bellíssimes persones i entenen a la primera que això de la violència no treu cap a res i gent "de les altes esferes" que atonyinen les seves dones i porten els seus fills pel carrer de l'amargura... no sé pas què pensar, tot plegat és una mica depriment.

Bon dia, paseante, ja saps que m'alegra veure't per aquí.

Arare ha dit...

Júlia, sobre el component biològic hi hauria molt per parlar, jo estic d'acord amb tu.

Actualment estic aprenent molt, quan veig la de coses que "ens han fet fer" a moltes mares, en nom de l'emancipació (ja en parlarem)... el meu nét el porten penjat com un mico tant sa mare com son pare, la mare disposa de quatre mesos per penjar-se'l tot el dia, jo recordo no haver fet "la baixa maternal" perquè el meu nen va néixer a final de curs i l'1 de setembre el vaig haver de deixar amb qui en tingués cura... no el vaig amamantar perquè el pediatre deia que el nen no augmentava el que havia d'augmentar, avui en dia els donen llet "a demanda"... hi ha tantes coses biològiques que les hem convertit en culturals, que hi hauria molt per parlar.

I ja sé que me n'he anat de tema, però crec que si seguíssim una mica més el que indica la biologia, potser aniríem millor.

Bon divendres!

Júlia ha dit...

Fa poc, una periodista que viu durant llargues temporades a l'Àfrica, explicava que si allà veiessin com tractem els nadons s'esgarrifarien, començant per 'deixar-los plorar' o 'fer-los dormir' amb mètodes com el d'un senyor doctor que no vull mencionar i que ha tingut molt d'èxit. No sé si heu llegit 'La sonrisa etrusca' quan l'avi s'esgarrifa també del tracte de la jove amb el seu nét... Em direu que aquí vivim millor, bé, tot és relatiu. Ho sento, però crec que un error és l'endarreriment de les maternitats i paternitats, no és té la mateixa empenta als vint anys que als quaranta. Hem perdut molts llençols fent les bugades i ara que em faig vella me n'adono, jo també vaig fer molts disbarats progres amb els meus nens, tots ensopeguem.

Arare ha dit...

per això admiro tant la V, que s'està saltant a la torera algunes de les "normes" que només serveixen perquè els pares estiguin (més)tranquils, però no pas perquè el nadó rebi no allò que demana, sinó allò que necessita i que els tres primers mesos, coincideix amb allò que demana (més o menys)... que només és nutrició i carinyo (ben mirat, és tan poquet...)

El pare del nadó (el meu fill) és veterinari i diu que tots som bèsties, al cap i a la fi, i que el que fan els animals amb els seus cadells és molt més humà que el que fem els humans amb els nostres cadells (ep, ep, agafin-se les meves paraules per allà on s'han d'agafar, eh? no siguem més papistes que el papa)

Júlia ha dit...

Totalment d'acord amb el teu fill, que sap el que diu. Siguem més bèsties i esdevindrem més humans-humanes!!!!!!