Benvingut a la vida

Martí (26-01-2008)

Sabeu què em passa? Doncs que de tantes paraules com tinc, no tinc paraules per descriure el que he sentit durant totes les hores posteriors al moment en què el meu fill m'ha trucat per dir-me:

-Mare, venim a portar el gos, em sembla que anem de part.

Això fou divendres a la tarda. Van venir tots dos a portar-nos el gos, tal com havíem quedat. Mare meva, jo ja fa quatre anys que no tinc gos, el gat no óna cap mena de feina, el gos s'ha de treure al menys tres vegades al dia, ja me'n recordaré?

- Ja te'n recordaràs, d'agafar un nadó?
- Això no s'oblida, fill. I es torna a aprendre ràpid!

- Doncs ja veus! el gos... - riem tots.

La V. seu al sofà, amb aquella carona que fem les dones quan estem a punt de ser mares, sabem que no hi ha confusió possible. Està ben preparada, vol part natural. La meva generació - som les darreres del pentotal i les primeres de l'epidural- encara ens preguntem i els preguntem a elles, a les que seràn mares ara mateix:

- N'estàs segura, de que vols un part natural?

I tant, que n'està, la V, de segura. Des del primer dia. I en J. també. Hi ha pocs hospitals, avui en dia, en què tot són tecnologies i on hi ha un excés de cessàries, hi ha pocs hospitals que respectin la voluntat de les mares. Que no les esclavitzin amb oxitocines i amb històries... que les deixin viure el miracle de la maternitat de la manera més natural. Però n'hi ha algun. I ells n'han escollit un, a Salt, a prop de casa, uns trenta minuts aproximadament.

Seiem tots quatre. El gat i el gos es mesuren les forces però sembla que es portaran bé. De fet, ja es coneixen. Han conviscut hores senceres, en sopars, en dinars, en visites, s'han flairat moltes vegades, pero avui el nou inquil·lí s'ha dut la cofa i tot. El Xat deu pensar "això no és normal", però tot va bé.

La V. va tenint contraccions, però tots sabem que encara no és hora. M'aixeco i poso música. Bach.

Bach m'ha acompanyat sempre en moments delicats.Moments d'estudi, moments de calma, moments de reflexió, moments d'eufòria, moments de plor. Aquest és un moment de joia. I escoltem la respiració de la V, acompassada amb el Concerto for oboe d'amore in A major, BWV 1055. En qualsevol cas, és una música combinable amb totes les emocions. Estem tots tranquils, en pau, en la dolça espera.

Al capvespre les contraccions comencen a pujar de to. En el moment oportú s'acomiaden de nosaltres i se'n van... el fill ja arriba.

Us asseguro que aquest ha estat un dels moments més dolços de la meva vida.

A tres quarts de vuit del matí naixia el nostre primer nét. Fill del meu fill, continuador de sentiments i emocions, un nadó que tot just ha d'aprendre a viure. Intentarem ensenyar-n'hi, entre tots, amb tot l'amor del que siguem capaços.

Benvingut, Martí!