I gràcies a ella em van fer descompte...

Passeigs plens de gràcia

Passeigs plens de gràcia
Hi ha dies a la vida
d'encontres afortunats,
de passeigs plens de gràcia
amb trobades de coneixences
i descomptes inesperats.
*
Són fites que el destí
ens col·loca desfermat
al existir que el dia a dia
ens regala per gaudir.
*
Sota el cel
d'un vespre càlid de gener
sento el meu nom
des d'un aparador,
em giro i veig un rostre somrient
que reconec d'immediat entre la gent.
*
Evoquem certes vivències
amb referències al passat
-ràpid feedback-
i conversem sobre els presents,
conversem distessament...
*
Hi ha dies a la vida
d'encontres afortunats,
de passeigs plens de gràcia
amb trobades de coneixences.
*
I.B.M.
____________________

I gràcies a ella em van fer descompte.

Sortia de l'interior d'un aparador. Si. M'hi havia ficat, a l'aparador, perquè la meva miopia no em permetia veure el preu, així de lluny. Encara somreia, després de les paraules de la dependenta "Si vols te'l dic jo, el preu". Vam riure totes dues, vaig acabar emprovant-me les botes i vaig acabar comprant-me-les, això si, un cinquanta per cent més baratetes del que havien estat abans de festes (hi ha coses que no acabo d'entendre). Anar de "pija" a meitat de preu us asseguro que és molt més divertit.

Sortia de la botiga, dic, i la vaig veure. Efectivament, era ella i la vaig interrogar pel seu nom:

- ISABEL?

Es va girar i va somriure. Feia quatre o cinc anys que no ens vèiem, però ens llegim cada dia, quines coses té la tecnologia, eh?

Va entrar amb mi a la Casa del llibre i va aconseguir per mi un descompte de dos euros pel llibre que havia recomanat Màrius Serra - dues vegades, el va recomanar dues vegades, el paio, molt li devia agradar- "Les benignes". Un altre dia parlaré del llibre. Avui no toca.

Resulta que si tens la tarja de sòcia d'una biblioteca de Barcelona, allà et fan descompte. Jo no la tinc, però ella si i va servir. La de la biblioteca de Blanes resulta que no val... què hi farem?

La il·lusió de retrobar la IBM va ser áquell tipus d'il·lusió que et fa quan et trobes algú amb qui, després de quatre o cinc anys, aconsegueixes parlar-hi com si us haguéssiu vist el dia anterior. Amb ella és així.

I després vam quedar que ja ens llegirem. És bonic, saber que ens podem llegir cada dia!

Gràcies pel poema, IBM. I pel descompte. I pels somriures que em vas arrencar. I pels records mutuus. I per tot.

Imatge: http://www.librodearena.com/myfiles/mapache/abrazo.gif