23 de gener, 2008

Cal que neixin flors a cada instant...





17 comentaris:

Mar ha dit...

Prles en sentit figurat?
Que escueta! Curt però intens, no?


Petons!


(per cert, he fet reviure una mica el blog, però només una mica per no mal acostumar-vos! jeje)

mar ha dit...

ja ha nascut???
uiii...
felicitats!!!
un petó ben gran

mar ha dit...

upppsss... aquesta mar tan guapa i jove que hi ha a dalt no sóc jo... jo li triplico l'edat...

salutacions, mar!

eiii, arare, m'alegra veure que hi ha més mars dins aquest mar, el teu mar
una forta abraçada, i una també del pensador (està millor)

Arare ha dit...

Hola mar, parlo en sentit figurat? bé.... cal que neixin flors a cada instant, no?

Aquesta flor és una prímula preciosa que avui he canviat de test perquè el que tenia se li feia petit, així de guapa està creixent. Me la va regalar un amic i l'he penjat al bloc perquè vegi que la cuido bé i amb molt de "carinyo" (per què no existeix, aquesta paraula, en català, amb la falta que fa el carinyo?)

Un petonet (demà passaré pel teu bloc, ara tinc mooooooolta son)

Arare ha dit...

Hola mar (l'altra mar) nonono, encara no ha nascut! ja us avisaré, quan això passi, d'acord?

M'alegro que el pensador estigui millor, això vol dir que ja em pot fer una abraçada ben forta sense fer-se mal ;)

Doncs això: una forta abraçada per tots dos (i una per la princesa)

barbollaire ha dit...

...d'exterior i d'interior.
Amb pètals multicolors i brillants...
amb moltes fulles verdes que renovin aquest ambient recarregat que ens envolta...

Respecte això del "carinyu"... tens un xic de raó...
O ens tenim "afecte" o ens "estimem"... potser si que ens falta aquest punt al mig...

Buf! massa espès tot plegat... No em facis gaire cas Mariana...
Bosseta de petonets dolços :¬)***

Deric ha dit...

què bonic que neixin flors a cada instant!

Arare ha dit...

Com no t'he de fer cas, Sandokan? és impossible no fer-te'n!

És cert: jo estimo a qui estimo, tinc afecte a qui tinc afecte, i molt de carinyo a molts d'altres als quals no és que estimi, però tampoc és que "només" els tingui afecte, és un grau intermig, i sé que m'explico.

I allò de "Benvolguts" em sona a oficialitat oficial, ecsssssss

Por eso y muchas cosas más... un petonet ple de carinyo, malgrat l'IEC, el diccionari i la mare que els va...

Arare ha dit...

Si, Deric. Noi, jo sé que estàs passant mals moments i en aquests casos no sé mai què dir. Una abraçada plena de carinyo també per tu, d'acord?

annanti ha dit...

Enterrem la nit, enterrem la por,
Arpar-te’m els núvols que ens amaguin la claror.

Hi em de veure-hi clar, el camí és llarg i ja no tenim temps d’equivoca’ns.

I tant que han de neixer flors a cada instant....

Una abraçada

Arare ha dit...

Només estarien bé els núvols que fessin ploure, Annanti! perquè com no plogui aviat, anem fatal!

Però si: els nostres núvols quotidians són els que hem d'apartar, per entreveure la claror que hi ha al darrere.

I, per sort, de flors, a cada instant en neixen. I a més, a tot arreu, fins i tot als indrets més difícils i escarpats!

petons sense núvols.

Ramon ha dit...

Ets la millor DJ de la blogosfera. M'encanten les cançons que ens penges. Aquesta em recorda la meva infantesa, quan estudiava amb els capellans, lluny de casa. Amb aquella edat no sabia interpretar la lletra, el seu missatge. Quin passarell, quin brivall...
A la nostra Catalunya, a veure si la reguem entre tots una mica més i... no parlo de sequera, precisament.

Petonets

Albert ha dit...

Maca aquesta prímula, i creix... Petó.

Joana ha dit...

I potser no perdre la fe.Amb alguna cosa hem de creure i si hi posem fe... creixen flors a cada instant!
Preciosa cançó, Gran en Llach!
bona nit Arare!

Arare ha dit...

Ostres Ramon, gràcies, ningú m'havia dit que fos la millor DJ, ni de la blogosfera ni d'enlloc, hehehe... només penjo les cançons i les músiques que m'agraden o que tenen algun significat per mi, per compartir-les amb vosaltres.

Un petó i moltes gràcies.

Arare ha dit...

Si que creix, Albert, perquè la tracto amb carinyo :)

un altre petó per tu.

Arare ha dit...

posem-hi fe, Joana, però actuem! (també)

una abraçada