Fora de temporada i amb música de Bach (2)

La mare anava tan carregada que, des d’un moment d’il•luminació que foradà el seu egoisme infantil, va dir-li:
- Que vols que t’ajudi?
- Si, filla, ajuda’m, que entre totes dues ho portarem més bé.
- I per què comprem tant, avui, mare?
- Que no ho saps, que ve Nadal, que dinarem tots a casa, que hi haurà els oncles i les cosines, que...
- És per això que ara no hi ha escola?- la va interrompre
- És clar! Ara ja no hauràs d’anar a escola fins passat Reis.
No va dir res, va pensar que enyoraria els seus amics però es va alegrar que haguessin de venir les cosines, el seu cap va començar a fer plans, però va ajudar la mare a dur aquell cabàs cofoi d’herbes pel brou, una nansa cada una.
– Així sembla que no, però no pesa tant!
Es van parar a la pastisseria i en van sortir amb dues barres de torró, una de Xixona i una de xocolata.
- Vols que comprem neules?
- Si, si! Gairebé m’agraden més que els torrons!
- I al pare, al despatx, li regalaran un parell de barres més, amb això ja farem, què et sembla?
A la Carme no li semblava res i li ho semblava tot. Arribant a casa, l’àvia escoltava música i no eren pas nadales. La Carme es va estranyar, però l’àvia li aclarí que allò que sentien era d’un compositor molt important que es deia Bach. Quina música més estranya i més bonica –va pensar, mentre especulava que l’endemà celebrarien la Nit de Nadal i amb una mica de sort se l’endurien a la Missa del gall!

***
Òscar, el mossèn i ella s’ extasiaven, cadascun amb els seus pensaments. Òscar dins la seva música, el mossèn ves a saber amb quins records, potser vetllades antigues amb l’església plena i el cor a vessar de cantaires... alguna missa concelebrada amb algun capellà d’una altra parròquia, qui sap si el bisbe de la diòcesi... i a ella... a ella Bach se l’endugué de nou.

***
- T’haig de demanar un favor – mossèn Joan li barrà el pas quan ja sortia de la parròquia, amb la seva guitarra a l’esquena.
- Què passa, mossèn?
- Necessito algú que dirigeixi els cants durant la Missa del gall i he pensat en tu. L’Àngel se n’ha anat al seu poble i...
- No foti, mossèn, que ja sap que jo estic en plena crisi existencial!
- I per això no pots dirigir-me els cants? Té, aquí tens les cançons escollides. Un parell de cançons de Nadal i no t’amoïnis que per a la comunió posarem Bach!
- Bach? Vol dir, mossèn, que això fa Nadal?
- Tinc preparada la Cantata Jesu, der du meine Seele. Un duet: soprano i contralt. Una delícia. L’he gravat amb el cassette que em va regalar la canalla del Moviment infantil. Si no la coneixes, t’agradarà. Hauries de venir vint minutets abans de començar, per assajar una mica,ja saps que a la gent li agrada molt saber què es trobaran. No cal dir que després estàs convidada al ressopó. Segur que els teus pares estaran encantats.
- Si ,si, els meus pares i vostè si, però a mi em fa una mala jugada, mossèn!
- Au, va, calla, dona, ja farem filosofia quan hagin passat les festes de Nadal.
- Ja ha llegit el Pare Llimona? O continua amb Tehilard de Chardin?
- Ja veig que això és un si! Gràcies, mossa, no sé què faria sense tu, deixa’t estar de filòsofs, ja t’ho he dit: passat Nadal!

Continuarà