10 de gener, 2008

El mar vol el que és seu (embolica que fa fort)

Aquest mar no hi ha qui l'entengui. Fa una setmana - només una setmana- ens vam quedar sense el passeig de la part de la platja de S'Abanell. I avui està pla com un mirall. Això, que no hi ha qui ho entengui!
Aquesta platja que dic era preciosa. Jo la vaig conèixer de petita, quan vam començar a anar a estiuejar a Blanes. Llavors anàvem a una casa particular, llogàvem una habitació - quan vaig ser una mica més gran, en llogavem dues- amb dret a la cuina només per a l'hora d'esmorzar i al safareig. Durant la setmana de vacances que tenia el meu pare, solíem anar-nos a banyar cada dia a la badia del davant del port de pescadors. Llavors l'aigua encara era neta, va ser molts anys després, que van prohibir-ne el bany perquè l'aigua ja era fastigosa. Tot canvia...
Alguna vegada havíem fet "una excursió" fins a la platja de S'Abanell, davant les "cases barates" del barri de Els Pins, unes cases i un barri que en aquells moments estaven força desprestigiats, perquè quedaven lluny del poble i perquè allà hi anava la gent que no podia comprar-se un pis o una casa al mateix poble. Els pobres, vaja... i si, sóc cruel en dir-ho, però és el que jo sentia dir als grans.
Anar a S'Abanell era tota una aventura. Era emportar-se un entrepà i una ampolla d'aigua, era passar gairebé tot el dia a la platja, una platja enorme, de sorra gruixuda, que no s'enganxava als peus, una platja on es podia nedar perquè t'enfonsaves de seguida, no pas com a la banda de Tarragona, que per nedar havies de fer quilòmetres. Hi havia els entusiastes de la Costa Brava, com nosaltres, i els entusiastes de la Costa Blanca (crec que és la Blanca, ara potser menteixo. Vull dir la banda de Calafell). A la meva família hi havia la part costabravera i la part costablanquera.
Un any, quan jo en tenia onze, els meus pares van decidir comprar un petit apartament al barri de Els Pins. Algú els va mirar malament, perquè aquest algú se n'havia comprat un a dins del poble, però els meus pares no hi arribaven, a poder-se'n pagar un al mig del poble. I em vaig enamorar de la platja de S'Abanell per sempre, perquè llavors ja no em calia fer una excursió. Em quedava a dues passes de l'apartament. En vaig gaudir jo, en van gaudir els meus fills, i n'haurien pogut gaudir els meus néts i els meus besnéts, si algú que no devia pensar massa (o una colla d'algús) no hagués decidit emportar-se'n la sorra cap al Maresme, amb unes màquines infernals que van buidar gairebé tot el delta de la Tordera, perquè els altres poguéssin tenir platges... A mi em sembla bé, repartir el que es té. Però no a costa de carregar-se la costa (valgui la redundància que m'ha sortit sense voler i perquè escric "de corrido", perquè no tinc temps de corregir, que he de marxar...)
però jo, que no sóc ningú, penso que les coses, abans de fer-se, s'han de pensar. I ara no tenim ni passeig, ni platja, la Tordera ja no té delta i tot és un enrenou. Tanta ecologia per a què?
i ara me'n vaig... però potsre tornaré per explicar-me una mica millor.

10 comentaris:

MoNaLiTzA ha dit...

La Costa Blanca és la d'Alacant, crec, capitana. Però això no importa massa. El que sí que importa és el que vens a dir amb el teu post. Una degradació d'un ecosistema en favor d'un altre. Vaig veure les imatges de s'Abanell per televisió i certament feien llàstima. Però aquests greuges d'uns interesos en favor d'altres ha passat i seguirà passant. Nous ports esportius, espigons per fer crear noves platges, etc. Tantes coses hem tingut l'oportunitat de gaurdir nosaltres i els nostres fills i néts ja només les podran veure en fotografia o en alguna vella filmació...!

annanti ha dit...

La costa de la zona de Calafell és la Costa Daurada.

Tantes i tantes coses s'han destruit i es seguiran destruint uns cops a favor d'uns altres i altres cops per la negligència de personatjes que més valdría s'estiguessin quietets a casa seva.

ës una llàstima, certament no vull imaginar que es el que els hi quedarà als nostres besnets. . .

barbollaire ha dit...

De fet Serrat ja ho deia a "Pare", o, fins i tot al 95, els Ai, Ai, Ai deien què no trobaven casa seva...

Però no podem anar en contra del creixement de l'especulació, dic....!, de l'economia, oi, nines?

Si volem paisatges, per un mòdic preu encara podrem anar a espoliar alguna illa paradisíaca o així...

Em posa de força mala lluna aquest tema...

Petonets de bon dia amb esperança de pluja.. :¬)***

Glòria ha dit...

Sort que encara queda Sa Palomera, o algun nom paregut, a mí m'agrada Blanes, el seu passeig marítim, la ciutat; a la platja no he anat mai a banyar-me. Sí que he anat a veure els focs artificials, ara fa uns anys que no hi vaig, per això.
Un petó, Arare, vols dir que ara ens beneficiem al Maresme?

Arare ha dit...

Glòria, no en tinc ni idea, si us n'heu arribat a beneficiar o no, això és el que es diu per aquí, que es van emportar la sorra cap al Maresme perquè allà us havíeu quedat sense platges, però jo ignoro si és cert o no. El tema no és "trasvassament de sorra o no", sinó el de fer les coses ben fetes, és a dir, no fer coses contràries al que la mare Naturalesa demana. Però jo no en sé, jo només veig el que veig: que es lluita contra els elements i els elements, després, s'ho cobren!
Quant a la vila de Blanes... buf buf buf, en podríem parlar llargament... "era" molt bonic. Ara no diria el mateix, està tot destrossat i només s'aguanta el mateix mar. Destrossat urbanísticament parlant, vull dir, eh? jo trobo que d'una vila bonica n'han fet una vila lletja, això si, amb molts serveis. Però la meva opinió és un zero a l'esquerra :D

Gon ha dit...

És curiós sentir-te part de tot el que anomenes. Jo formo part de la Costa Brava per què visc a Blanes i la meva àvia era de Tordera però va venir a viure, de casada, a Blanes. I es va comprar una caseta al Pins, a la zona de les cases pobres, que ara de pobres no en tenen res :P
I si he patit el que li està passant a la nostre platja per què si amb alguna cosa m'identifico de Blanes és amb el nostre passeig que tant ens dóna que pensar i tantes vegades hem estat recorrent tranquil.lament mentre respiravem ben profund aquest olor a mar que no hi ha a tot arreu (en el meu cas parlo de Barcelona :P).

I si és veritat que no és normal que s'hagi produït aquesta destrossa i ara estigui tot tant tranquil. Fins i tot m'aventuro a dir si no hem patit alguna mena de mini-sisme... (no sé si s'escriu així i també tinc pressa :P)

Bé doncs, amb un dolor a l'ànima i els ulls també em queixo aqui del que ens està passant a tots els blanencs. Per què això ens afecta a tots però ningú està fent res. Molta foto i molta comèdia però qui s'ha anat a queixar? Qui s'ha mogut?

Ningú.


Et deixo que ja saps que, com sempre i més que mai, estic molt enfeinada i atabalada!

Ja m'hi posso! Ja m'hi posso! Que la consciència em crida...


Un petó molt fort Montse!!!!

I em penso que això ocuparà més del que creia... ^^'

Arare ha dit...

Bona ca´çó, Barbollaire, ja la coneixia :)

L'economia, estimat amic, està caient ella soleta. No hi entenc gens, jo, d'economia, però avui he sentit que l'euro ja està per sota del dòlar (he sentit bé?) encara em renyaran, si dic bajanades, ai! a veure si em tanquen el bloc!

petonets variats!

Gon ha dit...

Ah! I també conec molt bé la Costa Blanca per què allà i viu la meva amiga, Fiona, i hi passo molt de temps. Tens raó! A mi no m'agrada aquella sorra tant fina perquè quan fa vent s'et fica al ulls!! És horrible!! I sinò a la tovallola o al bikini Jajaja!
I el fet de que l'aigua no et cobreixi del tot, a vegades, és divertit però prefereixo la nostra.

^^*

Arare ha dit...

Teniu raó, Annanti i Monalitza: la costa de Calafell és la Daurada. Bé, doncs a la meva família hi ha els que tiren cap aquella banda i els que tirem cap a la contrària. per Nadal ens trobem al mig, hehehe...

Petonets, maques, gràcies pels comentaris.

Arare ha dit...

Hola Gon! Rebenvinguda després de festes! Ja veus... ahir van tirar a terra la caseta de la Creu Roja, tantes vegades que la Feli i jo hi hem passat, per allà, esbufegant, corrent com boges... i ara el mar se l'ha menjat! una pena...està clar que podem passar per la banda de la carretera, hehehe...
Fes feina, fes feina, que si després no aproves li donaràs la culpa al bloc de l'Arare! :)

Un petonet, Jessica. Que et vagin molt bé els exàmens i els treballs que hagis de presentar!