19 de gener, 2008

Per l'Albert

Doncs això, per l'Albert.




Vaig descobrir Nick Cave a través d'un noi molt jove, de l'edat dels meus fills, que vaig conèixer en un xat del mIRC sobre música. Ell va saber que hi havia òperes "que no eren un pal" i jo vaig saber que hi havia músics de pop rock, després de Pink Floyd i Cia, que no només "no atabalaven", sinó que a més a més em podien agradar molt. Com Nick Cave... o com el duo Lacrymosa, del qual ja en parlaré un altre dia. Sempre es poden aprendre coses, i molts cops, dels molt joves, tot i que hi ha molta gent que pensa que la veu de l'experiència sempre ha de venir d'algú més gran, i, en canvi, no sempre és així...

Descubrí a Nick Cave a través de un chico muy joven, de la edad de mis hijos, que conocí en un chat del mIRC sobre música. Él supo que había óperas y música clásica que "no eran un palo" y yo supe que había músicos de pop rock, después de Pink Floyd y Cia, que no solamente "no dan la lata" sino que a demás, me podían gustar mucho, como Nick Cave o el dúo Lacrymosa, del cual hablaré otro día. Siempre pensamos que hay que aprender de la voz de la experiencia. Es cierto. Pero esa experiencia no siempre viene dada por la gente mayor. A veces los jóvenes saben mucho. Vale la pena hacer intercambio de saberes.

Video: Where The Wild Roses Grow , Nick Cave & Killie Minogue

6 comentaris:

Albert ha dit...

Macos, el vídeo i la canço. No els coneixia. De fet, m'agrada en cave i les bad seeds, però arribo fibns on arribo (que no és gaire lluny, ja es veu). Gràcies, primuleta.

caliope ha dit...

m'encanten, al nick cave no el coneixia, veu fantàstica. T'he vist molts cops al comentaris de blocs que llegeixo, ara vinc de cal Gatot. T'aniré llegint
Esgarrapadetes (am permís d'en Gatot!)

jaka ha dit...

Quines musiques mes boniques !!!
Petonets guapa !!!
Escolta, perquè algú et diu Mariana? Que xafardera oi?
=;)

Arare ha dit...

M'agrada que t'agradi, Albert, al cap i a la fi, anava dedicada a tu. :D

La primuleta està preciosa!!! un dia d'aquests li faré una foto, que jo no sé pintar.

Petonets dominicals.

Arare ha dit...

Calíope, benvinguda al meu bloc, doncs. Jo també t'he vist al cal Gatot i he anat a llegir-te al teu bloc. El que passa és que - encara que no ho sembli- sóc molt tímida (que siiii) i de vegades llegeixo en silenci sense deixar comentaris. Torna quan vulguis, d'acord?

Petó esgarrapat.

Arare ha dit...

Jaka, res de xafardera, t'ho explico:
el Barbollaire es va posar una foto - al principi- del Corto Maltés. Jo li dic així moltes vegades, però un dia li vaig dir Sandokán. Llavors ell em va començar a dir Perla de Labuán, que és Lady Mariana Guillonk, personatge femení, "l'amant" de Sandokán (de Salgari), tot plegat, un joc de nicks, ja ho veus... si és que en el fons som com nens, els blocaires, hehehe...

La música, a mi també m'agrda molt. Buscava "Let it be", per Nick Cave, però no la vaig trobar. És una versió impressionant (segons la meva humil opinió, és clar)... el dia que la trobi te la dedicaré. Petonets, maca!!!