Per l'Albert

Doncs això, per l'Albert.




Vaig descobrir Nick Cave a través d'un noi molt jove, de l'edat dels meus fills, que vaig conèixer en un xat del mIRC sobre música. Ell va saber que hi havia òperes "que no eren un pal" i jo vaig saber que hi havia músics de pop rock, després de Pink Floyd i Cia, que no només "no atabalaven", sinó que a més a més em podien agradar molt. Com Nick Cave... o com el duo Lacrymosa, del qual ja en parlaré un altre dia. Sempre es poden aprendre coses, i molts cops, dels molt joves, tot i que hi ha molta gent que pensa que la veu de l'experiència sempre ha de venir d'algú més gran, i, en canvi, no sempre és així...

Descubrí a Nick Cave a través de un chico muy joven, de la edad de mis hijos, que conocí en un chat del mIRC sobre música. Él supo que había óperas y música clásica que "no eran un palo" y yo supe que había músicos de pop rock, después de Pink Floyd y Cia, que no solamente "no dan la lata" sino que a demás, me podían gustar mucho, como Nick Cave o el dúo Lacrymosa, del cual hablaré otro día. Siempre pensamos que hay que aprender de la voz de la experiencia. Es cierto. Pero esa experiencia no siempre viene dada por la gente mayor. A veces los jóvenes saben mucho. Vale la pena hacer intercambio de saberes.

Video: Where The Wild Roses Grow , Nick Cave & Killie Minogue