22 de novembre, 2006

Un momentet, que ja vinc! / Un momentito, eh? ya volveré

No sé qué demonios ha pasado, pero añadí un par de cosas a lo que ya os había dicho esta mañana y se ve que me he cargado todo el post.
Vuelvo a colgar el video y si sale con barba, San Antón y si no, la Purísima Concepción.
Apa!


16 comentaris:

Txell ha dit...

Arare, de ben segur que si els teus fills, s'assemblen una micona a tu, deuen ser unes bellissimes persones.

No sabria dir-te sobre la Supernnany, de fet em sorpren veure aquestes rebelions dels fills. Quan sigui mare... ja t'ho explicaré!

Anònim ha dit...

Bon dia Arare !!!

Un petonet, *

Esther ha dit...

i tan que està ben girat! gràcies pel video, quin bé de Deu sentir-lo!!! jee! petonets!

Anònim ha dit...

Txell: Certament aixi es. T'ho puc ratificar.
Y hablando del tema de ayer, recomiendo una carta al director en LA VANGUARDIA del día de ayer Martes, escrita por el neuropediatra JOSE ARTIGAS, sobre educación, maestros y problemas de hiperactividad.
Si alguien lo hubiera leido, me interesaría saber su opinión.
Saludosssss!

Por cierto... Hola Arare! ;-)

Barbollaire ha dit...

Serrat sense barba = La Purisima Concepción?
Ai Arare_, Arare_, em sembla que comences a estar un xic estressada... XDDDD!

Petons amb regust de floretes boscanes i herbes ramaieres, per fer tisanes relaxants. :)
___________________
PS. En cas de no venir de gust tisanes relaxants, tin un malta 12 YO que no està gens malament com substitut. ;-)

Montse ha dit...

Barbollaire, m'apunto al malta dotze years old (que guai) molt millor, però mooooolt millor que les herbes remeieres, vale? Això i un parell de poemes teus a ritme de jazz (per exemple) i t'asseguro que em relaxo del tot (uix)

Montse ha dit...

Vertito, gràcies, gràcies! però ja saps que ja no et puc augmentar més el sou, carinyo!

No vaig llegir l'article sobre la hiperactivitat, llàstima, buscaré LV d'abans d'ahir, segur que els meus cunyats encara la tenen (jo és que compro el diari de Girona, que és el que em paga, aix, materialista que sóc!)

Petonets periodístics

Montse ha dit...

Hola esther, reina mora, recorda que ens has de fer una descripció del vestit de núvia però mai de la vida ensenyar-nos-lo abans del dia del casament!

(ep, que no hi crec, en aquestes coses, ehhhh? només que porta mala sort, hehehe)

Montse ha dit...

jaka, un altre per tu, però nocturn (i un per la katerina, of course)

Montse ha dit...

Txell, els meus fills són fantàstics, t'ho ben asseguro. N'hi ha dos de solters que... (uixx, ja m'estic posant tonta) és que vaig llegir la descripció que vas fer de la teva forma d'endreçar i em vaig dir: són ànimes bessones!!!

Petonets! (si, quan siguis mare ja en tornarem a parlar, ok?) en qualsevol cas estic segura que no et caldrà cap supernanni!

Albert ha dit...

Jo només he conegut un fill de l'arare i dono fe que és fantàstic i a sobre té bona planta i a sobre pinta i a sobre m'agrada com pinta i a sobre és jove. Ostres! Potser això últim no hauria de dir-ho.

Barbollaire ha dit...

Tal i com s'aixeca el dia...
Miles Davis i Ascenseur pour l'echafaud aniria bé?
No, de fet aquest és un disc per escoltar de nit, amb el malta 12yo...
Escull un altre, o esperem a la nit... ;)

Algun dia escriure les imatges que em provoquen algunes de les peces d'aquest album...

Mentres tant, petó amb regust a COva del Drac.. ;).
:)

Txell ha dit...

Arare... sóc una dona feliçment enamorada! Gràcies per procurar per mi per això!
Per cert, la meva parella també és una persona brillant, noble i maravellosa.
Ais... és un bombonet!

Montse ha dit...

Oichssssss, Txell, ja veus, el que diuen és veritat: les dones maques o estan pillades o són lesbianes (ah, no, això ho deien dels homes, així que era al revés)
M'alegro molt que siguis feliç, reina mora, jo era "por probar", sabeusté?
;)

petonets!!!

Montse ha dit...

barbollaire: shhhhhhhhhhhhhht!(al matí cafè, a la nit 12 y.o. i jazz i...)
Als teus lectors ens encantarà llegir el que et suggeriex Miles Davis, ja t'ho dic ara!
Un somriure!

Montse ha dit...

Albert, gràcies pel que dius del nostre "nen". I per què no pots dir que és jove? A mi no em fan enveja, els joves, t'ho dic de cor. Jo ja he viscut la meva, de joventut, ara els toca viure-la a ells. Nosaltres (i em consta que tu també) estem vivint la millor maduresa que podem i que sabem. I que no som feliços?

Un big petó!