Entrades
Ahir al vespre, a la llibreria 22 de Girona, hi va haver l'acte de presentació d'un llibre per a nens a partir de dotze anys: L'aniversari robat.
Aquest fet ens podria haver passat desapercebut, malgrat que la literatura infantil és un tema - per mi- molt important. Però no va ser així. Va ser un fet memorable per un parell de raons:
L'autor, Frederic Mayol, és un blogaire amic: en Deric, de "Un salt al món", a qui visito amb asiduïtat.
Qui va presentar el llibre fou Isnel, del blog "Gotes d'Isnel", a qui també visito amb freqüència.
L'anècdota és que, com que vaig arribar abans d'hora, vaig veure una colla en un bar, al davant de la llibreria, i vaig mirar a dintre (feien "bulto" perquè eren molts). Vaig veure un nen petit preciós que vaig reconèixer com a l'Oleguer, el fill de la Isnel, i sense pensar-m'ho dues vegades, vaig entrar a saludar. Efectivament, eren ells.
Jo ja tinc pràctica, en això de descobrir cares que fins aleshores havien estat només paraules des d'una aula virtual, des d'un xat o des d'un email, per això no em fa res entrar "a sac" i preguntar:
- Perdona, que ets la Isnel? - això vaig dir ahir.
- glups! doncs si, sóc jo! Com ho saps?
- Per l'Oleguer!!! És tan preciós que no pot passar desapercebut! Me l'he mirat i l'he conegut.
Vam riure i ens vam abraçar (abraçada que feia temps que desitjàvem, totes dues) Em va presentar en Deric (que és guapísssssssssssssim) i després ja vam anar cap a la llibreria, on es va fer l'acte i on vaig estar molt contenta perquè a mi m'alegra molt que algú que jo conec, ni que sigui a través de la virtualitat, estigui tan feliç com vaig veure en Deric.
Moltes felicitats, Frederic Mayol. Estic segura que aquest és el primer llibre, però no serà l'últim!
¡Os traduzco más tarde, ahora no me da tiempo! Perdonad, ayer no pude hacerlo. Traduzco: que el miércoles al atardecer estuve en la presentación de un libro para niños, llamado "L'aniversari robat" (el cumpleaños perdido). Su autor es un blogero a quien leo asiduamente. "Deric" (podéis acceder a su blog desde el enlace en catalán. Un salt al món es el nombre del blog. Quien presentó el libro fue otra escritora que también tiene un blog, llamado Gotes d'Isnel, del que también soy ferviente lectora. Antes de entrar a la librería 22 (Girona) eché un vistazo al bar de enfrente, donde había un grupo que tenía "pinta" de grupo más o menos blogger, más o menos literario, más o menos como yo. Lo primero que vi fue un chavalín que jugaba con todos y reía mucho. Me fijé bien y lo conocí: era el hijo de Isnel. Y por lo tanto, ni corta ni perezosa, entré al bar diciendo que yo conocía a Oleguer, el niño, y que por lo tanto allí estaba también Isnel, su madre, que enrojeció ligeramente, al ver que era tan conocida (a través de su nene)...
Decía también que tengo práctica en conocer/reconocer personas que durante un cierto tiempo se me han manifestado a través de las palabras a y por medio de la red, ya sea a través de las aulas virtuales de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya), o a través del chat. En estos dos medios conocí a muchos de los que después frecuentaría ya a nivel físico y no sólo virtual.
Y bueno, sólo felicitaba a Frederic Mayol (Deric) por éste, su primer libro, y le deseaba que "cumpliera muchos más", vosotros ya me entendéis. Escribe muy bien, por lo tanto eso es seguro.
14 comentaris:
Sovint, massa i tot, escolto gent que malparla d'aquest petit mon que és internet.
Jo també he tingut sort i he conegut persones encantadores. M'apunto el nom del llibre, ni que en Martí encara en te 9.
Un petonet.
hola arare. En deric em va dir que hi eres per allà, però pobre anava desbordat. Si vas veure un altre cotxet verd.... a dins hi havia en Teo, que amb tres mesos també va voler participar (fins que li va venir la gana!!!).
bé, un dia d'aquests si puges per girona estaré encantat d'anar a fer un toc amb Deric, Isnel i qui s'apunti.
I partir d'ara et llegiré! Bona descoberta... ja t'enllaço!
ostres Arare! no te'n perds ni una!!!
Arare! Em fas posar ben vermell!!!!
Em van encantar moltíssim veure't a la presentació tot i que em va saber molt de greu no poder estar gaire per tu, però com vas poder comprovar, estava una mica alló "estoy sin estar en mi".
Un altre dia ens veiem amb calma i t'ho agraeixo amb més tranquil.litat i parlem més relaxadament.
Moltes gràcies.
Que be que us ho devíeu passar... jo també he viscut moltes experiències d’aquestes ja que fa 10 anys que estic a una llista de discussió “Parlem” i hi hagut trobades memorables.
Per cert si passes pel “jaka” veuràs que has de felicitar a una persona... (“Premis Tinet” )
Un petonet *
ara passaré, jaka, a veure qui ha guanyat què (encara que m'ho imagino). Petons!
Deric, de vermell res de res (bé, si t'hi vols posar, tu mateix, hehehe) no pateixis, vaig aconseguir que em signessis el llibre que era el que volia, no cal que me'n donis les gràcies, el dia que jo en presenti un, tu també vens i ja està! (ui, ja m'agradaria, ja!)
:)
Un petonet!
Bellosoli, per poc que pugui procuro no perdre-me'n cap!
;)
UI, fa dies que no passo per ca teua, ara vindré, quan acabi Polònia. Petonets.
Gràcies, el7! Si em fas dir qui eres no ho sabria, però si que vaig adonar-me que hi havia un altre nadó, per allà! (ja veus, això, amb els nanos passa. Jo quan el meu gran era molt petit, era la mare del Ferran i no jo mateixa, buf buf buf)
Bona nit, pare del Teo! ;) benvingut al meu blog, posa't còmode!
Joana, no m'agrada gens que la gent malparli de la gent. Si tothom es preocupés més per ell i no tant pel que fan o deixen de fer els altres tot aniria millor, no creus?
Jo m'alegro molt que a la gent li vagin bé les coses quan sé que han treballat per aconseguir-les, francament.
Un petó ben gran, guapa!
Veus Arare?, potser un dels motius pels quals vaig decidir de tenir bloc és precisament aquest: el de conèixer gent encantadora virtualment (o virtualment encantadora?) per, algun dia, com qui no vol la cosa, trobar-se de casualitat, fer-se una abraçada d'alegria i fer-la petar davant una cervesa. I si no, doncs a seguir blogejant.
Me parece que he entendido casi todo y lo considero interesante. Ahora bien, dona, per si les mosques, no me vendría mal una traducción.
Quedo a la espera, eh.
Muasss
DEs de la llunyania de l'Eixample, m'alegren vàries coses.
La primera de totes que la presentació d'un llibre per a la mainada sigui una festa perquè tant que ens queixem de la societat i ja es veu que també és capaç de desvetllar vibracions positives.
El fet que arare i altres trobin cares noves o reconeixin cares no molt viestes, sempre és bo, senyal que els lligams perduren.
Si a més a més, en aquesta festa hi ha blogaires que conec, encara que sigui virtualment, doncs em fa sentir d'alguna manera que jo hi era.
Quina sort, m'hauria agradat molt d'anar-hi, això de conèixer els grans blogaires en persona és magnífic!!! Bé, espero que quan facin 'bolos' per Barcelona ens poguem retrobar tots. I si no és així caldrà muntar alguna cosa.
Publica un comentari a l'entrada