19 de novembre, 2006

La història certa dels set cels (Sisa)

Lo cierto es que es la peor versión que he oido nunca de "La història certa dels set cels" (la historia cierta de los siete cielos), una canción de Jaume Sisa que es un caramelo. Pero "la cuelgo" por ser un documento quasi-histórico. Yo estuve ahí, ¡fijaos si llego a ser antigua! pero no a esa hora, en que ya todo parece arrasado por una gran batalla. Estuve unas cuantas horas, pero no todas. Por las estructuras de lo que queda del escenario se paseaban "Els Comediants"... hace tanto tiempo de todo aquello que casi siento que me van a meter en un libro de historia o casi diría que pronto van a embalsamarme, (cielos)




El cert és que és la pitjor versió que he sentit d'aquest caramelet de cançó que és La història certa dels set cels, de Jaume Sisa. Però "us la penjo" perquè gairebé us diria que és un document històric. Jo hi era, però ja no en aquelles hores, en què, pel que veig, en aquell descampat de Canet semblava que s'hi havia lliurat una batalla... jo hi vaig anar unes hores.Per l'estructura de l'escenari, que al video es veu al final, s'hi havien estat passejant alguns membres de "Els Comediants" mentre s'anava esdevenint el festival... mremeva, fa tant de temps que sento que em ficaran en un llibre d'història o definitivament m'embalsamaran, (buf buf buf)

24 comentaris:

Anònim ha dit...

Que documento grafico! Me ha encantado verlo. Calculo que seria alrededor del año 74, imagino. Aprovecho para explicar una curiosidad. ¿Sabes por que Sisa canta ahí sentado en vez de haberlo hecho en el escenario? Efectivamente. Estaba censurado por la autoridad competente. Los demás que cantaron no. Incluso se criticó a la organización por no solidarizarse con él y mantener el concierto.
Y tu arare, tenías que estar jugando con muñecas en vez de andar con barbudos y melenas desastrados e indeseables! Joee! :P Pesto.nets

iruna ha dit...

Arareeee M'has fet plorar a xorro i somriure a la vegada (ets una experta!). El Sisa m'emociona, però tu m'has emocionat de posar aquest tresor aquí. Quina sort haver estat allà!
Per cert, la veu de la noia és la mateixa dels discos? Qui és? Perquè, ara que m'ho fas recordar, sí... ella també cantava al tocadiscos de casa quan era petita, però d'ella no en sé ni el nom.
Curiós això que explica el Vert... Ara no hi ha censura, i si haguéssim de ser solidaris cancel·lant concerts, no n'hi hauria cap! Que cantin tots! Que no ens falti la música! (ja del·liro...)

fractal ha dit...

Buf! que gran ets, arare!

Ahir vaig anar a un concert de Lluis Llach, ja saps que s'està acomiadant dels escenaris, i potser per aquest motiu estava especialment comunicatiu. Abans de cada cançó, explicava un tros d'història, nacional i personal, i evidentment, entre ells va fer esment de varis episodis de censura.

No sé què en pensen d'això la gent jove??? S'ho creuen que actuava la censura???

Barbollaire ha dit...

Buff, arare_...
Per desacords, "paterno-filials" al final jo no vaig poder ser (era massa crio al seu criteri)...;-) I això que anavem una colla....!!

Quin gran disc,"Qualsevol nit...".
Bona manera de començar el dia....

Gràcies, bonica!

Per cert, i sense deixar el tema "baul de los recuerdos, uhuhuh", ahir vaig anar a veure "Les Luthiers"... G-E-N-I-A-L-S!!

Petons "galactics" i "porteños". :)

Anònim ha dit...

Venia a dir bon dia , i trobo aquesta joia gràcies Arare
:)*

Montse ha dit...

Onix, t'ha agradat? M'alegro molt!!!
De res, bonica.

Montse ha dit...

Barbollaire, hi vaig anar amb una colla de "tios" perquè a elles tampoc no les hi van deixar anar.Jo vaig dir que anava a dormir a casa d'una amiga, ja veus! Erem quatre "melenuts" i jo.

Les Luthiers i el seu Johan Sebastian Mastropiero són mega-genials!!!! a veure si et trobo un video d'ells i te'l dedico

galàctic? ajà (vaig recopilant els teus petons i en tinc una bonica col·lecció) ;)

Montse ha dit...

fractal, sóc gran o vella? :P

Mala titaaaaaaaaaaaaa!!!!

Ai la censura, ai la censura, valga'm Déu, quina inculturaaaaaaaa! (això deia La Trinca)

Arare_momificada

Montse ha dit...

Iruna, ella no sé qui és, però jo l'he sentit en altres concerts. Sisa m'agrada molt, una vegada, la nit de Nadal de l'any 1976,me'n recordo perquè jo estava esperant el meu primer nen, vaig anar a Zeleste a veure'l actuar i va sortir vestit "de diari", o sigui de paper de diari. Com una regadora, està, però és un geni, musicalment parlant. I això que desafina de mala manera, però és un desafinar genial!

Montse ha dit...

Vert, en el 74 empecé a dejar de jugar con muñecas para jugar con muñecos! ;)

Eran mis tiempos de Institut del Teatre, de cursos de expresión corporal con Els Comediants... de... de...conciertos con la Dharma...

argggggggggggggggg (Veeeeeeeeeeeeeert, que me embalsamannnnnnnnnnnnnn)

Anònim ha dit...

Tranquila mininia, tranquila.
Mira... te diré una verdad en secreto... ahora que nadie nos mira.
..
... (se de buena tinta, que todos los que aquí te leemos, prefeririamos mil veces una noche contigo que con la preysler, por muy "conservaa" que este.)

... (uuuff... y eso quería ser piropo? ayyss!

Montse ha dit...

Nen, que la Preysler és MOLT MÉS VELLA que jooooooooooooo

TE ODIOOOOOOOOO

Anònim ha dit...

está bien, muy bien.
y unido al dato que da vert y que desconocía, el decorado y la panorámica del final son auténticas. (un autentico desastre); pero de mica en mica sómple la pica; no pot èsser tot a l´hora, no?).
besos arare

Montse ha dit...

¡Gatitoooooooo!! si, estoy un poco mejor... ¿y tú?
;)

es que no te respondí al sms (I'm sorry)

Anònim ha dit...

Hola gato! Gusto de leerte. Acabas provocar que arare haga publico su olvido, nos diga que esta algo mejor y que se interesa por ti. Joer! Que productivo comentario!
Un abrazo.

Montse ha dit...

jajajajaja, Vert!, no siguis mal bitxo, que a tu et veig molt i a ell no el veig gairebé mai! si és que se nos ha ido a los
ma(n)driles, caramba!

Lúzbel Guerrero ha dit...

¡Jo colega, qué ecologista era la peña en los 70!

Creo que es la primera vez que escucho a Jaume Sisa y no apago el aparato en el que le oigo, no sé porqué no lo soporto, pero esta me gustó. Asocio a este hombre con otro nombre y haciendo otro tipo de música y en Castellano (quizás es por eso)
No me odie por ser sincero plis.

Montse ha dit...

En los 70 la ecología no existía, oiga!

Este cantante se llamó durante un tiempo Ricardo Solfa y está como una regadera. Pero es un buen músico. Y mire que desafina como nadie! pero es un buen músico, ya ve!

Me gusta que los diablos sean sinceros!

miquel ha dit...

Com és que no ens vam veure, Arare?

Sisa és un dels millors lletristes de la cançó, sense cap dubte. He dit.

Albert ha dit...

La veritat és que no he estat mai un seguidor de'n Sisa, però amb una excepció: quan va actuar a Dagoll Dagom a NIT DE SANT JOAN, que va ser fantàstic.

Anònim ha dit...

Doncs crec que jo sóc aquell d'ulleres de pasta amb grenyes i cara de despistat que es veu al fons! Sisa és molt Sisa!

Dessmond ha dit...

Crec que Sisa és un geni. No tothom està preparat per escoltar-lo. És un geni. I aquest video és brutal. Molt bo. D'on l'has tret?

Montse ha dit...

Dessmond, benvingut al meu blog! El video el vaig baixar de youtube, quan hi vaig ser, jo no em podia permetre tenir una camera de video, apart que les que hi havia eren enormes, que la gent se les penjava a l'espatlla i semblaven cameres de TV!

Veí, tu no eres el que em va oferir un porrete?

O eres tu, Pere?

Si, home, si, que jo us vaig respondre que l'herba se'm posava malament, que jo només fumava Lark (i algú em va dir pija i això que llavors un paquet de Lark a penes rondava els vint duros)

Que consti que quan no tenia peles també fumava celtes curts, d'aquells sense filtre (ecsssssssss)

Albert, "La nit de Sant Joan" és, realment, un altre caramelet... a veure si trobo el video...

Al final aquest blog serà com allò de "Pide tu disco favorito" hehehehe!

Para los que no me entienden en catalán, decir que igual Pere y el vecino de arriba fueron los que en el Canet Rock del 74 me ofrecieron un porrete que no acepté porque yo solamente fumaba Lark y añadir que buscaré algun video de "La nit de Sant Joan" de Sisa y que esto al final va a parecer aquello de "pida su disco favorito". Ah! Y también le he dado la bienvenida a Desmond.

arf,arf, como cansa eso de traducir!!! (pero no voy a desfallecer ahora, verdad?)

Anònim ha dit...

Ohhhhhh som carrozones ,quan veig aixo ... jo tambe hi era amb unes melenes que ni te cuento jajajaa tinc el concert (la peli ) grabada de un dia que la van fer a la tele , si tambe em cau alguna llagrimeta
ne es que magradi molt ell te una personalitat extranya ,pero si em quedo amb aquella "galeta galactica" jiji
ptons