RES A DIR- 2/TRADUCIDO

Un dels comentaris que m'he trobat avui és d'Onix, parlant del pc. He buscat a les golfes del meu ordinador i m'he trobat una altra foto del meu pc, amb el meu gat. Dic això perquè el pc del capità és un portàtil i és evident que el Xat no s'hi posa mai, al damunt. I actualment, a la meva pantalla, tampoc no s'hi pot posar, perquè és plana. Els temps canvien, el meu estudi està molt més ordenadet, com ja em va comentar Bellosoli i el gat en lloc d'aposentar-se damunt del pc es situa dins de qualsevol calaix o bossa de plàstic que tingui a l'abast.

Però no, jo no volia parlar de gats. Ni de pc's. Volia declarar-me culpable davant la Júlia i l'Albert de la Hoz, dient-los- hi que si: que jo miro la tele (a estones) i que m'empasso coses tan estranyes com Polònia, l'altre dia fins i tot vaig veure Barçòvia, però com que no sóc futbolera, no em va agradar i també sóc de les que segueix El cor de la ciutat (again). El Sr. Josep Maria Benet i Jornet ha trobat una mina en TV3. No tinc res en contra d'ell, tant de bo li vagi bé, però em sembla que hi deu haver altres guionistes, també, per casa nostra... no? Aquest any, al cor, m'hi avorreixo força, però la soneta de després de dinar, junt amb allò de la "desídia", i que ja torna a ser temps de fer bufandes. Si: faig bufandes de llanes de colors. En dec havre fet unes cinquanta en uns tres anys. I les tinc repartides entre la família, els amics... alguna bufanda ha creuat l'Atlàntic i tot. N'hi ha una a Itàlia, una altra a València, dues a Santander... amics de la xarxa, si. Què voleu? Són coses de la vida moderna.

Doncs això: que veig Polònia i a més, em fa riure, ho reconec. El Montilla - qué merendilla- d`'en Sergi Mas és dels més aconseguits. No sé jo si el veritable és tan divertit. El que no m'agrada tant és el Mas que fa el que al cor fa de marit de la Jessi, i el que mola més, de totes totes, és el Queco Novell fent de Maragall. Aquest no té desperdici. La Terribas està força ben aconseguida, també, encara que a mi m'agrada més la de veritat, què voleu que us digui?

I en Saura... em sembla que no està gens malament, el personatge. Del de veritat no us en sabria dir res de res. No m'agrada el personatge de El millor cuiner del món, no em fa gràcia, encara que a casa meva es pixen de riure amb ell. Quan hi fan sortir la Ruscalleda em fa més gràcia, però diguem que només em fa sortir un somriure.

Què us anava a dir? ah si: ahir em va fer vergonya aliena la manera de fer propaganda d'Iniciativa verds. i no, no us estic parlant d'un esqueix (com es diu?) de Polònia sinó de la realitat. I és que ja ho diuen, que, de vegades, la realitat supera la ficció. Mala peça al teler tenim quan hem de repartir condons i demanar que la gent es "folli" la dreta, si no tenim arguments una mica menys maldestres. Però ja ho sabeu, és la meva humil opinió.

També vaig començar a veure la nova sèrie, aquella que ha substituit Ventdelpla. Però com que no m'interessa gens i la Irene Montalà no em sembla un personatge creïble (allà) doncs passo i vinc al ordinador - el veritable protagonista avui, juntament amb el meu gat- del post. Llavors em poso a llegir blogs, que solen ser molt més interessants, o a jugar al Bookworm. D'això, de Porca misèria no en puc dir res: aquest any me l'han passat als dimecres, dia del sopar familiar, dia en què els tinc tots a sopar (és que em vaig haver de quadrar perquè sinó uns venien un dia, els altres un altre dia i allò era una olla de grills i em tenien col·lapsada cada dia). Per tant: dimecres, a casa es sopa "estén los nenes o no estén los nenes". I els altres dies, es sopa, també, of course, però "a dos".

buf buf buf, se m'està fent tard, us deixo.

per no tenir res a dir Déu n'hi dó, veritat? I és que m'enrollo de mala manera, sorry!

Uno de los comentarios que me encontré en el post de ayer fue el de Onix, que me hablaba sobre el pc. Busqué por las tripas de mi ordenador y encontré la foto que veis, una reliquia: mi antiguo monitor, donde se acomodaba mi gato, también llamado Xat, ya expliqué en su día por qué, aunque lo puedo repetir: por su parecido fonético con la palabra gato en francés y porque el minino chateaba conmigo cuando era cachorrillo - por cierto, los gatos pequeños también se llaman cachorros o solamente se les llama cachorros a los perros?

Actualmente Xat no puede situarse encima de mi monitor porque es pantalla plana, ni encima de la tele, por lo mismo, y el pc del capitán es un portátil, así que lo tiene chungo y se mete en cualquier bolsa que una se deje abierta o en cualquier cajón del armario (sabe abrirlos, el muy ladino)

¡ay que me voy por los cerros de Úbeda y yo sólo intentaba traduciros lo de esta mañana, aixx...

Sigamos: Esta mañana me declaraba culpable de mirar la tele. Y de seguir un programa llamado Polonia (a los catalanes se nos llamaba polacos, imagino que porque como no entendían el idioma...). El susodicho programa es una parodia continuada acerca de la vida política del país y me río mucho con él, aunque si no lo viera tampoco me perdería nada. Simplemente, tengo mucho sentido del humor y me gusta verlo. También sigo un par de culebrones. Uno de ellos lleva como cinco años en pantalla y ya aburre, pero por inercia lo sigo manteniendo "puesto" a la hora del café. Y decía también que ya ha llegado el momento de empezar a sacar las lanas de colores que voy acumulando y guardando para hacer bufandas (que es lo único que sé hacer, hablando de tejer prendas de punto, ojo) y que aprovecho cuando veo la tele para tejerlas. Que he regalado bufandas a medio país y a parte del extranjero. Y que una serie que antes daban los domingos y que ahora han pasado a los miércoles, no la puedo ver porque los miércoles he decidido que hay cena familiar con "los nenes". Es que mis nenes ya están creciditos y si no ponía un poco de orden, me tenían colapsados todos los días de la semana. Ahor vengo yo, ahora yo, mañana yo, y al siguiente yo. Y los sábados y domingos, yo y yo. Huy, ahora me salen seis "yos" y sólo hay cinco, pero bueno, contando que soy de letras no está tan mal. Sustituyamos el pronombre por el nombre de cada chico y solamente nos sobrará uno (que bien podría ser mi mamá). Bueno, pues eso fue lo que dije esta mañana. Ah! y luego me metía con un grupo político que se ha cubierto de gloria, pero ese es el pan nuestro de cada día dánosle hoy...

y ahora me voy a la camita, que hace muchísimo sueño! (las 3 y 24 en mi flamante pantalla plana de tafetán, digo de... de tft?????????), creo que mis neuronas ya no son lo que eran por la mañana temprano, así que dejémoslo...

zzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz