20 d’octubre, 2006

RES A DIR- 2/TRADUCIDO

Un dels comentaris que m'he trobat avui és d'Onix, parlant del pc. He buscat a les golfes del meu ordinador i m'he trobat una altra foto del meu pc, amb el meu gat. Dic això perquè el pc del capità és un portàtil i és evident que el Xat no s'hi posa mai, al damunt. I actualment, a la meva pantalla, tampoc no s'hi pot posar, perquè és plana. Els temps canvien, el meu estudi està molt més ordenadet, com ja em va comentar Bellosoli i el gat en lloc d'aposentar-se damunt del pc es situa dins de qualsevol calaix o bossa de plàstic que tingui a l'abast.
Però no, jo no volia parlar de gats. Ni de pc's. Volia declarar-me culpable davant la Júlia i l'Albert de la Hoz, dient-los- hi que si: que jo miro la tele (a estones) i que m'empasso coses tan estranyes com Polònia, l'altre dia fins i tot vaig veure Barçòvia, però com que no sóc futbolera, no em va agradar i també sóc de les que segueix El cor de la ciutat (again). El Sr. Josep Maria Benet i Jornet ha trobat una mina en TV3. No tinc res en contra d'ell, tant de bo li vagi bé, però em sembla que hi deu haver altres guionistes, també, per casa nostra... no? Aquest any, al cor, m'hi avorreixo força, però la soneta de després de dinar, junt amb allò de la "desídia", i que ja torna a ser temps de fer bufandes. Si: faig bufandes de llanes de colors. En dec havre fet unes cinquanta en uns tres anys. I les tinc repartides entre la família, els amics... alguna bufanda ha creuat l'Atlàntic i tot. N'hi ha una a Itàlia, una altra a València, dues a Santander... amics de la xarxa, si. Què voleu? Són coses de la vida moderna.
Doncs això: que veig Polònia i a més, em fa riure, ho reconec. El Montilla - qué merendilla- d`'en Sergi Mas és dels més aconseguits. No sé jo si el veritable és tan divertit. El que no m'agrada tant és el Mas que fa el que al cor fa de marit de la Jessi, i el que mola més, de totes totes, és el Queco Novell fent de Maragall. Aquest no té desperdici. La Terribas està força ben aconseguida, també, encara que a mi m'agrada més la de veritat, què voleu que us digui?
I en Saura... em sembla que no està gens malament, el personatge. Del de veritat no us en sabria dir res de res. No m'agrada el personatge de El millor cuiner del món, no em fa gràcia, encara que a casa meva es pixen de riure amb ell. Quan hi fan sortir la Ruscalleda em fa més gràcia, però diguem que només em fa sortir un somriure.
Què us anava a dir? ah si: ahir em va fer vergonya aliena la manera de fer propaganda d'Iniciativa verds. i no, no us estic parlant d'un esqueix (com es diu?) de Polònia sinó de la realitat. I és que ja ho diuen, que, de vegades, la realitat supera la ficció. Mala peça al teler tenim quan hem de repartir condons i demanar que la gent es "folli" la dreta, si no tenim arguments una mica menys maldestres. Però ja ho sabeu, és la meva humil opinió.
També vaig començar a veure la nova sèrie, aquella que ha substituit Ventdelpla. Però com que no m'interessa gens i la Irene Montalà no em sembla un personatge creïble (allà) doncs passo i vinc al ordinador - el veritable protagonista avui, juntament amb el meu gat- del post. Llavors em poso a llegir blogs, que solen ser molt més interessants, o a jugar al Bookworm. D'això, de Porca misèria no en puc dir res: aquest any me l'han passat als dimecres, dia del sopar familiar, dia en què els tinc tots a sopar (és que em vaig haver de quadrar perquè sinó uns venien un dia, els altres un altre dia i allò era una olla de grills i em tenien col·lapsada cada dia). Per tant: dimecres, a casa es sopa "estén los nenes o no estén los nenes". I els altres dies, es sopa, també, of course, però "a dos".
buf buf buf, se m'està fent tard, us deixo.
per no tenir res a dir Déu n'hi dó, veritat? I és que m'enrollo de mala manera, sorry!
Uno de los comentarios que me encontré en el post de ayer fue el de Onix, que me hablaba sobre el pc. Busqué por las tripas de mi ordenador y encontré la foto que veis, una reliquia: mi antiguo monitor, donde se acomodaba mi gato, también llamado Xat, ya expliqué en su día por qué, aunque lo puedo repetir: por su parecido fonético con la palabra gato en francés y porque el minino chateaba conmigo cuando era cachorrillo - por cierto, los gatos pequeños también se llaman cachorros o solamente se les llama cachorros a los perros?
Actualmente Xat no puede situarse encima de mi monitor porque es pantalla plana, ni encima de la tele, por lo mismo, y el pc del capitán es un portátil, así que lo tiene chungo y se mete en cualquier bolsa que una se deje abierta o en cualquier cajón del armario (sabe abrirlos, el muy ladino)
¡ay que me voy por los cerros de Úbeda y yo sólo intentaba traduciros lo de esta mañana, aixx...
Sigamos: Esta mañana me declaraba culpable de mirar la tele. Y de seguir un programa llamado Polonia (a los catalanes se nos llamaba polacos, imagino que porque como no entendían el idioma...). El susodicho programa es una parodia continuada acerca de la vida política del país y me río mucho con él, aunque si no lo viera tampoco me perdería nada. Simplemente, tengo mucho sentido del humor y me gusta verlo. También sigo un par de culebrones. Uno de ellos lleva como cinco años en pantalla y ya aburre, pero por inercia lo sigo manteniendo "puesto" a la hora del café. Y decía también que ya ha llegado el momento de empezar a sacar las lanas de colores que voy acumulando y guardando para hacer bufandas (que es lo único que sé hacer, hablando de tejer prendas de punto, ojo) y que aprovecho cuando veo la tele para tejerlas. Que he regalado bufandas a medio país y a parte del extranjero. Y que una serie que antes daban los domingos y que ahora han pasado a los miércoles, no la puedo ver porque los miércoles he decidido que hay cena familiar con "los nenes". Es que mis nenes ya están creciditos y si no ponía un poco de orden, me tenían colapsados todos los días de la semana. Ahor vengo yo, ahora yo, mañana yo, y al siguiente yo. Y los sábados y domingos, yo y yo. Huy, ahora me salen seis "yos" y sólo hay cinco, pero bueno, contando que soy de letras no está tan mal. Sustituyamos el pronombre por el nombre de cada chico y solamente nos sobrará uno (que bien podría ser mi mamá). Bueno, pues eso fue lo que dije esta mañana. Ah! y luego me metía con un grupo político que se ha cubierto de gloria, pero ese es el pan nuestro de cada día dánosle hoy...
y ahora me voy a la camita, que hace muchísimo sueño! (las 3 y 24 en mi flamante pantalla plana de tafetán, digo de... de tft?????????), creo que mis neuronas ya no son lo que eran por la mañana temprano, así que dejémoslo...
zzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz

24 comentaris:

Elena Casero ha dit...

pues yo no tengo bufanda tuya, pero no me la hagas con los colores tradicionales, o sea, azul, rojo y amarillo, ni naranjita tampoco. Yo quiero una con dibujos. Ya puedes empezar ....

Albert ha dit...

Jo no sabia pas que Polonia era un programa de la TV. Pel que dius em puc permetre seguir ignorant-lo.

Vert ha dit...

Yo no soy envidioso.
Yo no soy celoso.
...
...
PERO NO TENGOOOO BUFANDAAAAA!!!!

Quien dijo que la vida (y arare) era justa?
(tomo nota)

bellosoli ha dit...

ei! ara el cor de la ciutat ho fa en benet i jornet? quan jo ho veia era de'n Jordi Galceran! però me'n vaig desenganxar... era una droga massa dolenta. No com els del Minoria que em tenen ben enganxat! però ara, malauradament, estic de sindrome d'abstinència: no puc sentir quasi mai el Minoria Absoluta (al curro d'ara no es dona massa sovint la possibilitat) ni puc veure el Polònia (coincideix que jugo a tennis...) A mi el personatge del montilla no m'acaba d'agradar, en Sergi Mas no em fa massa el pes. Del Polònia... és molt bo el Matias Prats, aquest Bruno ho fa molt be, en Maragall també està força be, i l'Adrià també m'agrada (veig q a tu no...) Però em quedo amb els personatges del Minoria que no surten al polònia, sobretot amb "el nen repelent", "la nena tonta", En Macià i en Rocco... molt bons!

Porca Misèria mola, és l'únic que veig regularment. I la nova sèrie de TV3, Mar de fons... no coments. Em cansa ja el tema "poder i ambicions"... res, que no està feta per mi.

Anònim ha dit...

què volem? doncs jo vull una bufanda ben maca, plena de colors guatemaltecs per aquest hivern!!!

la tele? què és això? fa un mes que no s'encèn a casa.

Txell ha dit...

A mi tampoc m'agrada gens en Ferran Adrià. Normalment quan surt ell i la Rusqui, m'adormo.
En Montilla genial, i el conseller Nadal un 10!

Anònim ha dit...

eii¡¡¡¡

jo tampoc tinc bufanda, i en vull una que sigui ven xula o sigui que ja tens molta i molta feina (de fet et trec un problema, me la pots regalar el dia de reis¡¡¡

En quand als programes de la tele cada cop en veig menys no n, estic enganxada a cap en especial, l,únic que veig sovint es de T5 "hospital Central" i perque surt el Jordi i segueix tant i tant "guapu com sempre"

petonets.

(¿¿¿¿??????..... la teva cosina)

miquel ha dit...

"Polònia" em sembla un programa excel·lent i no faré justificacions ni especificaré personatges, només afegeixo que l'Adrià m'agradava més quan sortia amb ... no sé el nom. Espero que no morin d'èxit intentant fer filials com la de "Barçòvia", que no hevist, i d'altres.
De sèries, seguin el meu costum, ni una, sobretot ara que, com que no el fan, no m'obliguen a veure "Ventdelplà".

Quant a follar, he fet la meva petita aportació virtual, que consti, al bloc de la júlia, ja em diràs que et sembla, encara que no sé si l'eslògan anava per on jo presuposo.

MIB ha dit...

uy uy uy arare!! Tienes que ponerte a tejer 50 bufandas más!!! Pero no te puedes demorar 3 años!! che! si hubiera una manera de escribir y manejar los blogs con la mirada sería interesante, porque podríamos usar las dos manos para tejer, comer, escribir, atender el teléfono, pintar, y hacer pesas mientras estamos frente al ordenador.... Alguien que invente algo así urgente!

Me encanta leer sólo en catalán.. porque me esfuerzo más por entenderlo... sino paso directo al castellano... Hay mil expresiones que se quedan en el aire....
No me quedó claro dónde se posa el gato ahora que tu pantalla es plana... Se me complicó seguir el hilo de tantos programas de tele.... pero algo entendí...
Espero que la pases bien con la familia!

petonets !

Montse ha dit...

buf buf buf, vaaaaale, voy apuntando lo de las bufandas (y no lo digo en broma) Pero cuando nos veamos en vivo y en directo, señoras y señores, a ver si me hacen su pequeña aportación en forma de restos de lanas de colores que guarden en sus casas. Oído, Mib y "prima"?
;)

Montse ha dit...

Voy p'allà, Pere, a ver qué has dicho en el blog de Julieta.

Más que Ventdelpla, serie en la que al final ya tampoco sabían qué "sacar", a mi me gustaba "Porca misèria", ya he explicado la razón por la cual no la puedo ver, tchts, tchts, que me la han pasado a los miércoles, lamadreque... y para un día a la semana que una tiene a los chicos a cenar no los va a dejar ahí tirados para irse a ver la serie (y no, no me sirve lo de "la familia que ve la tele unida jamás será vencida". Nananananana"

petonets, Pere!

Montse ha dit...

Txell, sigues benvinguda al meu blog. Ens llegirem, espero!!! petonets!

Deric, prometo bufanda també per tu, el que no sé és per quin any et tocarà, però si em vas fent memòria un dia o altre la tindràs, pots pujar-hi de peus!

El mateix li dic a Vert (però després exigeixo fotos-fotos-fotos amb la bufanda)

Igualment a escriptorum54. I m'he equivocat, la bufanda no va anar a Valencia sinó a Alacant (sorry). Però una anirà cap a València, bruixa roin!

Sergio!!! a ver si te haces una foto con "mi" bufanda (espero que no la hayas perdido) si lo haces, prometo poner un enlace a tu blog para que la vean ;) (toma chantaje)

Montse ha dit...

Albert, i és clar que no et perds res més que un programa d'humor! pots continuar sense veure'l i no et passarà res de res! Estic segura que sempre hi ha alguna cosa millor a fer que veure la tele, però tots tenim alguna debilitat, aixx... i aquesta és una de les meves :/

Montse ha dit...

Liter, no me acordaba de la bufanda que se ha ido a Irlanda

ya veis, chicos, mis bufandas resultan ser internacionales!

Hay otra que de momento se habrá quedado en L'Ametlla del Vallès, no? ;)

rhanya2 ha dit...

Coneixes la teoria de les 6 passes? Sembla ser que dues persones situades a cada banda del món tenen només 6 passes a fer per poder-se trobar. És a dir que una d'elles coneixerà algú que coneixerà un altre que (compta fins a 6)... coneix a la persona de l'altra punta del món.
Doncs entre tu i jo acaben d'haver-hi 3 passos: avui m'ha visitat al blog un fotògraf argentí, Rubén Pinella, que viu a Argentina, que té enllaçat un fotògraf d'Alacant, Sergio, que et té enllaçada a tu... com jo mateixa.
He anat saltant, en aquesta nit insomne i he al·lucinat quan he vist el teu nom en un dels comentaris. Avui començo a creure de debó en aquesta teoria. Increible!!

Anònim ha dit...

yo no te pido una bufanda ,;) pero si una foto mas decente de xat , que se le intuye divino , Adoro los gatos y sobre todo los negros como toda buena bruja XDDD

Un dia en Xat ens podria fer un post que segur que te moltes coses per explicar de la seva mestressa ;)*

Anònim ha dit...

Jo també em miro la tele i amb el Polònia ric molt, encara que el personatge del cuiner boig el trobo massa estripat i no em fa gràcia. I també em miro altres coses, del Mar de Fons ja vaig parlar, per allò del Poble-sec, per cert, una entitat del barri va enviar una carta a l'Avui sobre el tema.

I em miro altres coses i si no en miro més és perquè són dolentetes, que els novel·lons ja s'estan passant, tens raó sobre el Benet i Jornet, jo que em pensava que seria el nostre Arthur Miller, el nostre Becket i ja veus com ha acabat el pobre, bé, de peles en deu haver fet, que jo també sóc humana i si em paguen bé... faig auques i dècimes al Montilla i al Piqué i al Mas i a qui sigui.. però no m'han fet ofertes, per ara.

NO vagis a dormir tant tard, rondallera, que després no estaràs en forma. T'aconsello visitar la vedette, avui. Basitus.

Xurri ha dit...

Apunta'm a la llista de bufandes, et duré moooolta llana de colorins la propera vegada que et vegi.

(no saps qué has fet reconeixent públicament que fas bufandes)

Montse ha dit...

Marxando, Xurri! Uuuunna altra bufanda, oìdo, cocina! (però la llana que vingui, que sinó l'he de comprar als "xinos", que la llana "normal" és molt cara, oigui!

Com ho saps, Julieta? avui no puc dir ni fava i em recordo que tinc ossos (i això no pot ser bo, els ossos mai no s'han de recordar)

Onix, et prometo un book - si Blogger vol- del Xat petitet, ok?

Violette Moulin, m'acabes d'amusionar (que no emulsionar). Jo també t'afegeixo a la meva llista de blogaires (em sorpèn que encara no ho hagi fet, però és que vaig de bòlit, per no dir de cul) Sergio és amic meu des de fa 3 o 4 anys i ens haviem fet uns farts de xatejar (amb el Xat a la meva falda) que ni t'ho explico. Finalment ens va venir a veure al capi i a mi i va dinar amb nosaltres. Un nano molt maco i que fa molt bones fotos!

Anònim ha dit...

Enfin un blog sur video de sexe qui a de la valeur. Beaucoup trop de sites sont mal fait ce qui n'est certainement pas le cas ici. Continuez dans cette voie!

Montse ha dit...

Monsieur ou Madame Anonymus, me encanta su visión del sexo, lleno de bufandas y políticos que quieren follarse a sus rivales ;)
Bienvenido a mi blog!
Bon jour, ou bon soir, ça dépend!
Baiser!

Sergio ha dit...

Arare!!! Que me emociono!! :)

Sergio ha dit...

Ah y por cierto, hola Violette y gracias por visitar mi blog.

Sergio ha dit...

Jeje, no había visto lo de la bufanda!! Esperaté que llegue invierno y me hago una foto con tu super bufanda :)