A tu, N.

N, segurament mai no llegiràs aquest post, perquè tu no llegeixes blogs. M'és igual, te'l dedico.

La vida és complicada. De fet, és molt complicada. O no. Potser és molt senzilla i som nosaltres els que ens la compliquem.

"No vull que pateixis", ens diem els uns als altres, utilitzant una fórmula que gairebé sembla una burla, en aquells moments en què no podem deixar de patir per més que ho intentem. I tanmateix, és l'única defensa possible: trobar fórmules que ens ajudin a patir el menys possible.

M'hauria agradat molt que fossis la mare dels meus néts. Ell és el meu fill i l'estimo. I tu ets la dona que ell ha estimat fins que la vida, amb les seves complicades giragonses, ha decidit que ja no sigui així.

De dona a dona: gràcies per aquests anys en què l'has fet feliç. I ja ho saps: jo sóc aquí, malgrat tot i pel que vulguis.

N, seguramente no me leerás, porque tú no lees blogs, pero no me importa. Te dedico el post. La vida es complicada. De hecho es muy complicada. O no. Quizá es muy sencilla y somos nosotros quienes nos la complicamos.

"No quiero que sufras" nos decimos unos a otros, utilizando una fórmula que casi parece una burla, en momentos en los que no podemos dejar de sufrir por mucho que nos lo propongamos. Y sin embargo, es la única defensa posible: encontrar fórmulas que nos ayuden a sufrir el mínimo posible.

Me habría gustado que fueras la madre de mis nietos. Él es mi hijo y le quiero. Y tú eres la mujer a quien ha amado hasta que la vida ha decidido, en sus complicados vericuetos, que ya no sea así.

De mujer a mujer: gracias por esos años en los que le has hecho feliz. Y ya sabes, estoy aquí para lo que quieras.