Feliç aniversari, Arare/ Feliz cumpleaños, Arare

Els aniversaris de nena eren molt bonics. Llavors no hi havia tantes coses prohibides - n'hi havia unes altres, encara que ja no sé quines eren pitjors, si les prohibicions d'aleshores o les restriccions de papanatisme d'ara mateix- No hi havia tantes coses prohibides, deia, i el meu pare feia enlairar uns globus d'aquells que anaven amb foc (en miniatura, per descomptat). Un any, un globus. Dos anys, dos globus, Tres anys, tres globus... això ho van fer fins als cinc anys. Després ja no es va fer més (ho entenc)... Mai no vam provocar cap incendi. El jardí de casa era ple dels meus amics, corrent i saltant. Trencaven l'olla. Jo no l'havia encertat mai i em feia vergonya picar-la perquè tenia por de quedar malament - jo era una mica tonteta- per tant, jo ni tan sols em posava a la cua per picar-la. La mare feia un pastís, l'àvia hi posava les espelmes i ´quan em cantaven "En el dia d'avui, que compleixes X anys, tots els teus et desitgen Moltes felicitats" (amb la música del Cumpleaños feliz de tota la vida) jo m'amagava darrere el que tingués més a la vora perquè em feia una vergonya terrible. Jo mai no volia ser protagonista, ja veieu com n'era, de tonteta, ai las!

Bé...El temps va anar passant, es va acabar l'enlairament de globus, un bon dia em vaig adonar que ja no era una nena, més endavant ja ho vaig celebrar amb qui seria el meu marit, després ja, embarassada, i a partir d'aquí ja no he deixat de ser mare. I actualment, m'agrada celebrar-ho amb tots els fills, biològics i no biològics i les seves nòvies. Aquest any faltarà un element molt important a la meva vida. Per primera vegada el meu pare no em dirà allò de "La teva mare ja et donarà diners perquè et compris el que vulguis, però recorda't que jo també hi tinc alguna cosa a veure". Era entranyable. Quan es van acabar els globus i la faramalla (eppppppp, que no parafernàlia) ;)

quan es va acabar tot això - dic- jo hauria volgut un regal en una capsa ben embolicada, amb molts llacets i coloraines (sóc una hortera) però no hi va haver manera: "ta mare ja et donarà els diners perquè et compris el que vulguis però recorda..."

Pare, llàstima. Aquest any, una vegada més, no hi haurà una capsa embolicada amb llacets i coloraines, però tampoc no hi haurà la teva frase de cada any...

I ma mare em donarà els diners perquè em compri alguna cosa. El Capità m'ha regalat amor. Què més vull? Els meus fills no recordaràn que avui és el meu aniversari fins que els truqui perquè no s'oblidin de venir a sopar (és un truc que no falla. Tu els convides i llavors, de pressa i corrents es truquen els uns als altres per veure què li regalaran a la mare, hehehe!) I normalment - tot s'ha de dir- em porten els seus regals embolicats amb capsetes i llacets i coloraines (són uns bons fills)

I bé, no sóc una joveneta però el meu esperit mai no deixarà de ser jove, us ho asseguro. i no. No diré quants en faig. Sóc igual de coqueta que la meva àvia, que en pau descansi. Au!

Ostras, cariños, no voy a traduciros porque con parte del amor que me ha regalado mi capitán me voy a ver si "cae" un modelito ;)

Pero que sepáis que hoy cumplo.... uuuuuuuuuh! Una "jartá" de añitos. Pero que no se me nota naaaaaaaaaaada (lo juro)

Feliz cumpleaños,Arare. Dile a Montse que ni siquiera se mire al espejo. Las mismas arruguillas que había ayer, están hoy. Y que por muchos años estén ahí y que aumenten. Y vosotros que lo veáis.