Tardor, tristesa
les paraules són un nus a la gola
escolant-se
perdudes
sense rumb
a la deriva
Otoño, tristeza
las palabras son un nudo en la garganta
deslizándose
perdidas
sin rumbo
a la deriva...
DES DEL MEU MAR - FRANÇA
Subscripció al blog
Entrades
Comentaris
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Sí Arare ja arriba la tardor, per mi es l’estació mes bonica del any i es que soc molt romàntica... es com allò dels boleros...
El poema i la foto ho diuen tot.
:)
Treu-les, treu-les pausadament passejant prop de la mar, que no es marceix amb el fred com fan els arbres.
No deixis que t'ennueguin.
.
.
.
.
(i canta)
A mi, la tardor, de sempre, em renova. Ni que sempre hi arribo amb un any de més, sempre em deixa nova.
Aquesta mena de tristor, de foscor als capvespres,per mi, son un plaer.
Petonets.
ya tengo ganas y necesidad de que llegue el otoño. Siento renovarme, revivir.
Como si me fuera quitando lastre de encima.
Besillos bruixa
No me gusta el otoño, salvo por los colores de la montaña. Bonjour tristesse. Prefiero compensarlo con sonrisas.
Publica un comentari a l'entrada