22 de setembre, 2006

Salvador

Ahir vaig veure "Salvador", la pel·lícula sobre Salvador Puig Antich. La vaig trobar correcta com a pel·lícula i potser fluixa quant a document històric. Quan va passar això jo tenia 20 anys, per tant, recordo perfectament els fets. Jo no vaig plorar, veient la pel·li, potser perquè penso que la realitat va ser molt més tràgica. Jo, aleshores, treballava i estudiava a la Universitat Central. Al mateix temps anava a l'Institut del Teatre i ho recordo tot plegat força més "fort" que el que surt a la pel·li, potser perquè em vaig veure ficada en discussions, manifestacions i actes polítics que no tenien res de cinematogràfics. Malgrat tot, és una bona pel·lícula i la recomano. Quant a si mereix un Oscar o no... no hi entenc prou per parlar-ne, però he vist tants "bodrios" que han rebut Oscars que gairebé penso que presentar-la a una parafernàlia com aquesta potser és rebaixar-la a cine comercial (que, en definitiva, potser és el que és).
Ayer vi "Salvador", la película sobre Salvador Puig Antich. La encontré correcta como película y quizá floja en cuanto a documento histórico. Cundo ocurrió todo eso yo tenía 20 años, por lo tanto, recuerdo perfectamente los hechos. Yo no lloré, viendo la peli, quizá porque pienso que la realidad fue mucho más trágica. Entonces yo trabajaba y estudiaba en la Universitat Central. Al mismo tiempo acudia al Institito del Teatro y lo recuerdo todo mucho más "fuerte", porque me vi envuelta en discusiones, manifestaciones y actos políticos que no tenian nada de cinematográfico. A pesar de todo, es una buena película y la recomiendo. En cuanto a si merece un Oscar o no... no entiendo lo suficiente de cine como para hablar de ello, pero he visto tantos bodrios que han recibido Oscars que casi pienso que presentarla a una parafernalia como esa puede er rebajarla a cine comercial (que, en definitiva, quizá es lo que es).
Esto... ¿Quién habrá dicho que mi blog es poco recomendable? ¡Va, a ver si da la cara! (me sale la verificación de palabra en mi propia creación de entradas, mandan huevos)
El enlace al que os envío está en catalán y lo escribió Ramon Barnils. Habrá otros, pero éste me merece la atención porque es muy correcto. Siento no haber encontrado nada en castellano que pudiera orientaros sobre lo que pienso acerca de todo esto, este artículo es el que se acerca más a mi forma de verlo.

12 comentaris:

liter-a-tres 3 ha dit...

com?
he entès bé?

se suposa que algún usuari pot dir que el teu blog no és recomanable i tu no saps qui és ni tampoc saps per quin motius???

és això?

què li passa a la gent avui??? tothom està sonat??? o és que ha de ploure??? porto un dia d'escoltar unes solemnes tonteríes... i només son les onze del matí!!!

(després comento la resta del post...)

Arare_ ha dit...

Si, liter. Se ve que alguien ha marcado mi blog como ofensivo o ilegal. Lo que me gustaría saber es quien ha sido, por lo menos que diera la cara.

Dioses del Olimpo, si no encontraréis otra idiota en el mundo que desee más la conciliación que yo...

Ya sabes que en Catalunya decimos aquello de
"Sempre et veuràs emmascarat per una paella bruta"

cuya traducción es

"Siempre te verás tiznado por una sartén sucia" pero seguramente alguien que sepa más que yo lo traduciría bien.

Un petonet, companya! No te preocupes, yo no pienso callarme aunque me hagan pasar censura!

Vert! ha dit...

Arare, jo no imagino altre raó que un error. Si aixi fora, no cal pensar-hi mes. Hi han coses que cauen pel seu propi pes. Pesto-nets

Xurri ha dit...

Gràcies per la crítica cinematogràfica.

Quant a aixó de fer-te poc recomenable, crec que al pere també li va passar... quina gaita. Es veu que hi ha un quadradet petitó de codi a la cantonada superior que diu "marcar aquest blog com a ofensiu" i és fàcil clickar-lo per error.

jaka ha dit...

A mi no em surt cap verificació.

Arare_ ha dit...

jaka, és que no t'ha de sortir a tu, em surt a mi mateixa quan intento fer un post nou, per això m'estranya.

Xurri, només és la meva opinió, eh? ara que ho dius, si que recordo alguna cosa sobre el Pere, ja li preguntaré com va acabar la història.

Vert, és possible que sigui un error (prefereixo creure-ho així)

jaume ha dit...

Jo també vaig viure els fets, encara que tenia tant sols 14 anys. Per a mi va ser una forma de fer-me gran de cop. El meu pare m'havia anat informant del que passava, de la injustícia del judici de les peticions de clemència, jo mateix havia pogut veure un conat de manifestació a la Travessera de les Corts, de gent que en demanava la seva libertat. La nit abans me'n vaig anar a dormir amb la sensació de què no el matarien, de què no podia ser, que un noi que ara era viu dins de no res fos mort perquè algú ho havia decidit. Quan l'endemà mon pare em va dir que l'havien assassinat em vaig quedar molt impactat i confós. Veient la pel·lícula vaig reviure aquells moments, vaig tornar a sentir l'angoixa que suposa viure en directe una mort anunciada.
La pel·lícula no té vocació de document històric, és un film de ficció i com a tal reconstrueix els fets que interessen per fer córrer l'acció dramàtica. Tot i això vaig tenir l'ocasió de comentar la pel·li amb alguns historiadors, com l'Agustí Alcoberro o l'oriol Junqueras, i tots coincidien amb qualificar-la de rigurosa des del punt de vista històric.
Des del punt de vista cinematogràfic he de dir que em va agradar força el tractament de la imatge, el telonatge que dóna com a resultat un color trencat que fa més creïble la reacreació de l'època. El treball de direcció d'actors és excel·len(un dels dèficits de moltes pel·lícules fetes al nostre país) , els personatges, sobretot els policies, són molt creïbles. No sé si la pel·lícula mereix un òscar o no, però compleix perfectament un propòsit obligat a tota obra de creació: impactar i no deixar indiferent.
Salut!

júlia ha dit...

No hi he anat, de moment. Els fets tan lligats a la meva joventut sempre em semblen falsejats, quan els fan en cinema. Estic contra la pena de mort, absolutament, però crec que no es vol tocar massa un tema clau: els partits polítics i altres que no es van moure massa per Puig, no ho van fer perquè es tractava d'un grup armat i en aquell moment hi havia molta por que la mort, que ja es creia propera, de Franco, no provoqués més lluites civils del compte. Personalment, sóc totalment contrària a la lluita armada d'aquest tipus, i crec que la mitificació de Puig, que es busca per totes bandes, fa que tot sigui encara més confús. Per cert, crec que el ferit en un ull del banc, víctima innocent, va quedar cec. Encara que ara sembli que no és políticament correcte dir això, per molta gent humil no deixava de ser un noi de casa bona jugant a revolucionari, també. A banda d'això, el judici, efectivament, va ser una vergonya i un frau. No seria l'últim, per cert. De les tres darreres penes de mort del règim se'n parla menys, per ara, no sé el perquè. Crec que potser s'ha de mirar, com molt bé dius, com cinema comercial, de fet li estan fent una gran propaganda. El temps, que és el millor crític, situarà la pel·lícula en la seva dimensió adient. En la mitificació del personatge hi convergeix la seva joventut i la repugnant barroeria d'haver-lo mort a garrot. En fi, un tema polèmic que encara portarà molta cua.

Què és això que dius de que t'han marcat el blog? No ho acabo d'entendre.

liter-a-tres 3 ha dit...

Penso com vert! és més factible un error que una acció premeditada. I a banda, si es tracta d'una ació anònima queda del tot deslegitimada.

Quant al gruix del post: no he vist la pel·lícula Salvador, però voldría opinar sobre la circumstància de recuperar la memòria en aquest moment. De vegades un fet es converteix en símbol representatiu de tota una època. I a mi, em sembla que aquest és vàlid, per quant exposa les irregularitats de tota mena que hi van haver en aquell procés.
M'ha agradat molt el què expliquen la júlia, el garrot és una repugnant barroeria, sí senyora, i el jaume, l'angoixa que suposa viure en directe una mort anunciada.
Una pregunta, creieu que el titol té alguna intenció?

Vert! ha dit...

Liter. Tu creus que la pelicula s'hagues pogut dir ... "Joan Carles" ?
No hi ha res inocent.

bellosoli ha dit...

Doncs jo encara no l'he vista però en tinc ganes. No vaig viure els fets i com a costum prefereixo no considerar un film com a un document massa fidel a la realitat, però si que m'agrada gaudir-los com a entretenimet. Espero que en sigui doncs!

Això de no recomanable el teu web... que xungo, oi?

ramon ha dit...

faramalla, carinyo. Recorda-ho: es diu faramalla.
(et continuo llegint)
:*)