07 de setembre, 2006

Què mengem? ¿Qué comemos?

On pot anar a comprar un que té els fills a sopar i que surt a dos quarts de nou d'allà on ha passat unes quantes hores, perquè no li hagin tancat totes les botigues? Premi! A una "gran superfície". L'error està en comprar-hi "també" la carn. Ahir nit em va donar per fer un llom a la taronja, tenia temps perquè entre la feina i tot plegat, ells arribarien cap a les 10 de la nit. Així doncs, em vaig posar mans a l'obra. (un dia d'aquests us escriuré la recepta). Què em va passar, però? doncs que si quan vaig a la carniceria de tota la vida he d'afegir mig gotet d'aigua perquè sino faig curt de suc, ahir vaig haver de buidar mitja cassola de l'aigua que deixava anar el llom. Resultat: tots, des de mi mateixa que ho havia cuinat fins al comensal més gran (ahir la meva mare) ens vam k-gar en la mare que va parir als que afegeixen aigua a la carn (i al peix i vagi vostè a saber on més). Déu meu! Però què ens estem menjant?

¿A dónde puede ir a comprar alguien que tiene los hijos a cenar y que sale a las 8,30 de donde ha pasado unas cuantas horas, para que no le hayan cerrado las tiendas? ¡Premio! A una "gran superficie". El error está en comprar allí "también" la carne. Ayer noche me dio por hacer un lomo a la naranja, me daba tiempo porque entre los trabajos de todos y tal, ellos llegarían hacia las 10 de la noche. Así pues, me puse manos a la obra. Un día de estos os transcribiré la receta. ¿Qué me pasó? Pues que si cuando compro la carne en la carnicería habitual tengo que añadir medio vasito de agua porque de lo contrario no queda suficiente salssa, ayer tuve que vaciar media cacerola del agua que soltaba el lomo. Resultado: todos, desde mi misma hasta la comensal más mayor (ayer mi madre) nos acordamos de la madre que parió a los que añaden agua a la carne (y al pescado y vaya usted a saber donde más). ¡Dios mío! ¿Pero qué estamos comiendo?

19 comentaris:

Albert de la Hoz ha dit...

ÉS curiós, però abans d'escriure he hagut de abaixar de tot l'altaveu perquè del teu blog surt la música d'un piano. Suposo que això a molts agrada, però a mi m'agrada escriure i llegir en silenci.
Em sembla molt bé que facis llom AMB taronja, però com no fa gaire, en un altre blog, dius que estàs contra la Fiesta Nacional; aquí a Catalunya també es diverteixen amb els toros encara que no li diguin Fiesta Nacional, sinó Festa Major.

Ara que es parla tant de la dieta mediterrània no es posa prou èmfasi que aquesta dieta no vol dir menjar carn cada dia.

Un punt mig entre matar animals i vegetarianisme estaria millor. I fent aquest canvi estaríem en millors condicions per criticar tota mena de sufriment als animals.

Crec que anar contra la Fiesta és més polític que altra cosa i qui estigui lliure de culpa...

Del negoci de la carn no dic res perquè és, això, un negoci. Com tot. A on no hi ha negoci? De què vivim tots plegats? Del negoci! No serem ara tan innocents que creurem que el que nosaltres fem és millor que el que fan els altres.

O fem una llista? Comencem pels polítics, després les carnisseres, després els

bitxo ha dit...

Ufff... no ho sabem ben bé. Quan tens un fill amb intoleràncies alimentàries diverses i tens de mirar-te amb lupa les etiquetes dels aliments, te n'assabentes de moltes coses. Massa.

júlia ha dit...

He de dir que he comprat carn bona en alguns super grans i no tan bona a carnisseres 'de tota la vida'. Va com va, la cosa i res no garanteix res, en aquest món d'avui. Una abraçada i espero que, al capdavall, el sopar fos reeixit.

Vert! ha dit...

L'Alejandro era un gran pencaire. Va entendre desseguida que el seu "colmado" o botigueta de queviures, ho tenia fumut si no evolucionava.
La solució va ser clara. Estava sempre obert! Que oblidaves tomaquets quan començaves el sofregit? A les 14.30h de la tarde estava obert. Que volies pernil a les 10 de la nit. Tot just encara no havía tancat. Aixó ho feia amb l'ajut dels seus fills. Estava sempre plé i la gent feia cúa i pagava més car. Aixó que ara es mes normal, l'Alejandro va ser dels pioners fara ja uns 10 anys, quan encara no hi havien les botigues de les benzineres tan complertes. Sempre vaig pensar que aquell home, amb la seva senzillesa, era un gran emprenedor.
Ah! i estic d'acord amb la Júlia.

deric ha dit...

Potser val més no saber-ho!

Arare_ ha dit...

efectivament, deric :)

Vert, jo també estic amb tu i la Júlia, peròoooooooooo... tinc les meves reserves sobre les grans superfícies.

t'entenc, bitxo, jo tinc dos fills amb al·lèrgies diverses.

Entesos, Albert, trauré la música, que ja ha fet el fet. Però no entenc el paralel·lisme entre la Fiesta Nacional, de la qual no sóc partidària, i el llom a la taronja, o amb taronja (vaig fer la traducció literal, pel que veig). Jo cada com menjo més vevrdura i menys carn, però no sóc vegetariana. M'agrada, de tant en tant, un bon entrecot, si pot ser, de bou... m'ho he de fer mirar?
:)
Au, vaig a fer una truiteta amb pa amb tomàquet, que sempre em ve de gust!

Fa temps que no faig souflée!

jaka ha dit...

Arare, corra que ja fan "Cantamania" !!!

:D

Albert de la Hoz ha dit...

hahaha, jo també menjo entrecots arare. Menjo més peix que carn, però no sóc vegetarià.
El problema que intento plantejar és que opino que només qui és vegeterià està en condicions de criticar la tauromàquia. Els anglesos també la critiquen fa molts anys, però després es van adonar que la cacera de la guineu també és cruel.
O estem en contra de tota crueltat envers els animals o callem. Per tant, encara que no m'agradin els toros, no em ficaré amb els seus aficionats.
Fer diferències entre l'espectacle i el que es fa a l'escorxador em sona a música celestial.
I parlant de música, per mi no cal que la treguis, trec l'altaveu i llestos.
Bona nit.

bellosoli ha dit...

el truc rau en comprar bistecs, fer-los a foc molt ràpid per no permetre que l'aigua s'escapi, tancar els ulls i menjar!!!

júlia ha dit...

M'encanta el poder d'enllaçar temes que tenim als blogs. Ficaré cullerada i diré que sovint he pensat el que diu l'Albert, que criticar els toros, les curses, i mejar-nos un bon bistec és una mica o molt contradictori. Ens desplau la mort d'animals com a espectacle però si es fa en privat i a tonelades, mira. En una visita a la cooperativa de Guisona ens van explicar que no ensenyen l'escorxador perquè impressiona moltíssim. A mi m'agrada la carn, ep, de tant en tant, i els embotits. No fa massa anys la matança del porc, un animal que ara sabem que pateix molt, era un espectacle, que ara s'ha privatitzat. Per cert, la cacera de la guineu, crec, l'han prohibit. Recordo una frase de la darrera peli de Marilyn que deia, crec, Gable, caçador de cavalls per fer menjar de gossos: quan menys es mata, més dolent sembla. És així, amb els animals i amb les persones i hem d'entomar les pròpies contradiccions i conviure-hi. Per cert, les curses de braus no eren tan sols de 'la resta d'Esppanya', a Catalunya hi havia hagut una gran afició, també. Semblen, sí, celebracions d'un altre temps, que ens sobten, la nostra sensibilitat ha canviat. Però tots portem bosses i sabates i potser jaquetes de pell... En fi, un tema que ens portaria molt enllà, molt complex.

Arare_ ha dit...

Gracias a todos. Sois capaces de sacar tema de donde no hay
;)

Gràciessssssss...
jo només em queixava de la carn del Caprabo, aix!

Jaka, ves que no et venti un mastegot! (ja saps per què, cantamaniàtica)
uix, ara em torno agresiva?

Vert! ha dit...

Com que no hi ha tema??
el problema es que hi han masses i els toques tu tots a l'hora!! I ves que no parlem del teu anti-catalanisme per criticar al caprabo i no al carrefour! ¿Habrase visto? (bon diaaaa, ninaaa! :P )

Albert de la Hoz ha dit...

arare, no et queixis, precisament la gràcia d'escriure és aquesta.
Jo no solament miro el cavall com passa, sinó que miro la polsaguera que aixeca.
En temes de cuina, he de dir que "a la" és un gal.licisme i que sempre hemde dir "amb". I consti que no sóc profe.
Ampliant el que diu la júlia recordo que durant molts anys Barcelona tenia dues places de toros. No indica res això?
El que passa és que després de Hemningway els de fora van trobar una forma per criticar-nos i un cert catalanisme hi va caure de quatre potes.

Zifnab ha dit...

Pues si, pero los pojos que necesitamos comprar en mercado cada vez somos menos

Pero más fuertes

Se feliz

manel ha dit...

Deixa'm discrepar amb l'Albert de la Hoz. Jo estic en contra de la Fiesta. El que em repugna no és que matin a un animal, que també. El que em repugna és que la gent pagui i disfruti, i que d'això se'n digui espectacle. Ningú va a un escorxador a veure patir els bous. Menjo entrecots i ho faré tota la vida., I tinc tot el dret del mòn a dir que les corridas són cruels i primitives.

manel ha dit...

He escrit sense parar-me a llegir el comentari de júlia. L'he llegit ara. De la matança del porc, que s'ha anat ocultant poc a poc, només es pot dir que no fan un espectacle de l'acte en si. No hi ha matadors de porcs. Se'ls mata "sin arte". I tot i així ho trobo esgarrifòs.

Trenzas ha dit...

Estic amb el Manel, de totes, totes. I tampoc soc vegetariana.
Y no te pares a pensar que és lo que comemos Arare_
Es eso de mirar al microscopio una gota de agua. O con una simple binocular de veterinario un trocito de cualquier alimento.
Y dejemos aparte eso de que pagamos agua añadida a base de hormonas, a precio de ternera.
Tema y tema para rato, amiga.
Uns petonets

gatoclaro ha dit...

pues a mi me parece que: hola.

Arare_ ha dit...

Gatito! Cuanto tiempo sn saber nada de ti! Què fas? Com et prova pels Ma(n)driles? espero que ésta no sea la última vez que me visitas. Un petó molt fort des del meu mar!
Trenzas, una vez miré un yogur al microscopio (bueno, una gota) y me tiré un par de años sin volver a probarlo... es que soy muy aprensiva. ¿Y has visto tú lo feos que son los microbios que flotan en el agua? ¿Y los ácaros, eh? eh?eh? ¿qué me dices? arggggggggg...

Manel, yo nunca fui a una matança del porc, me alegro mucho de no haber ido. Y a los toros tampoco. Sólo entré en la Monumental una vez que montaron un circo. Quan ens mengem un bon filet? (de bou, eh?)

zifnab, te aseguro que no hay nada más bonito (en materia de compras, quiero decir) que ir al mercado a comprar las frutas y verduras que nos venden las payesas, la mayoría de las veces, de sus propios campos (ayer compré unos higos de "coll de dama" cosa fina)

Vert, al carrefour no hi vaig des de tiempos inmemoriales. Bona nit nino!

Albert, jo sempre agraeixo que se'm corregeixi si m'equivoco. Tindré en compte això del "amb" i si se'm torna a escapar un "a la" em poses de cara a la paret del blog amb un llibre a cada ma, hehehe! un petó!

Júlia, jo havia tingut un abric de gos (sisisi, una espècie de guineu de no sé on) que ara em faria basarda posar-me'l! Però fa anys no erem tan sensibles (ningú no ho era) i posar-se un abric de pell era "normal". Sempre s'aprenen coses, no?

Bellosoli, això, com si et prenguéssis un xarop ajjjjcarós! (vaale, fastigós)
petonets!