14 de setembre, 2006

Era una belleza



Per Setmana Santa del 2005 vam fer l'etapa final del camí, l'etapa que anomenen "pagana". De Santiago a Fisterra. Aquesta foto que penjo és un dels paisatges més bonics que tinc gravat a la meva retina perquè mentre caminava m'anava impregnant de naturalesa pura. Aquest bosc, hores d'ara, està tot cremat.

En la Semana Santa del 2005 hicimos la etapa final del camino, la ruta que llaman "pagana". Desde la Plaza del Obradoiro hasta Fisterra. Esta foto que os cuelgo es uno de los paisajes más bellos que tengo grabado en mi retina porque mientras caminaba me iba impregnando de naturaleza pura. Este bosque, actualmente, está quemado.

La música que he puesto es la pieza llamada "Plenilunio" y pertenece al grupo Luar na Lubre, música celta.

9 comentaris:

Mar ha dit...

Pero en tu corazón sigue frondoso. La memoria a veces duele y otras consuela...

Un abrazo.

Anònim ha dit...

El teu mar, que ja saps que em coneix d'unes sorres més avall i em ve a veure de tant en tant, diu que comença a estar gelós dels treus boscos i rius. Que si no pots penjar una foto d'ell (en quan es renti una mica la cara després de les tempestes)

Albert ha dit...

Ostres! No hauries d'haver-ho dit que ara està cremat.
La foto molt maca.

Dan ha dit...

En els teus records encara esta igual, i a les teves fotos tambe... i amb el temps tornara la vida als camps de cendra.

bellosoli ha dit...

tot això està cremat??? quina merda! (i perdó per la paraula...) el camino és un compte pendent a resoldre a la meva vida!

Anònim ha dit...

com enfonsar i destruir un territori dit autònom? Vegi's la irresponsabilitat política dels dirigents i la responsabilitat criminal d'alguns d'ells. És vergonyós conviure en un estat que permet que les coses arribin fins aquest punt.

Montse ha dit...

Gràcies a tots pels vostres comentaris.

Trenzas ha dit...

La húmeda Galicia se convertirá en un desierto a este paso :(
Demasiadas ambiciones como para que sea fácil parar esta locura del fuego. No sólo en Galicia, claro está, pero es que parecía el lugar menos propicio para las llamas y en cambio..
Una pena :(
Petonets i ánims

Anònim ha dit...

¿y el olor?
¿recuerdas el olor de la Galicia húmeda? ¿de los helechos fractales?

uhhmmm¡¡¡

se quemó, lo quemaron