09 de setembre, 2006

Ganes de mar, ganes de blog...




Tinc ganes de blog. M'agradaria trobar paraules i escriure-les, però avui no les trobo, s'han assecat entre els plecs del meu garbuix mental. La fase "vull ser escriptora" és en stand bye. Ara em ve de gust navegar, però això,de moment, no és possible. Ara tinc ganes de blog. Tinc ganes de vosaltres. Us fa res?

Tengo ganas de blog. Me gustaría encontrar palabras y escribirlas, pero hoy no las encuentro, se han secado entre los pliegues de mi caos mental. La fase "quiero ser escritora" está en stand bye. Me apetece navegar pero eso, de momento, no es posible. Ahora tengo ganas de blog: tengo ganas de vosotros. ¿Os importa?

La foto: Nostàlgia del nostre veler, nostàlgia de mar. Un dia us explicaré què significa un vaixell.No és un vehicle més, no, un vaixell té vida pròpia, et parla, t'estima...

La foto: Nostalgia de nuestro velero, nostalgia de mar. Un día os contaré lo que significa un barco. No es un vehículo más, no, un velero tiene vida propia, te habla, te quiere...



27 comentaris:

pere ha dit...

A disposar, ja ho saps.

charruita ha dit...

Deseo que pronto sastifagas tus ganas de blog y de velero. Un abrazo y fuerzas!

ramon ha dit...

A mi no em fa res. Endavant!
:)))
Ja he fet bé de posar "navegant" al darrere del teu nom
;)

Violant ha dit...

Hola Arare. Aquestes vacances vaig passejar-me per Menorca on vaig poder veure un munt de barques i vaixells. Vaig pensar que a tu t'hauria agradat molt navegar-hi en aquelles aigües turquesa i transparents. Hi has estat mai?

Arare_ ha dit...

Violant... has llegit el meu altre blog "NOmés del mar"? :)
Menorca és una meravella!!!
Un petó, companya!

jaka ha dit...

Quin vaixell mes maco !!!
Et comprenc Arare a mi el mar em fascina, soc peix, peix, avui he nedat i he gaudit de la seva salabror.

gatoclaro ha dit...

no

Albert ha dit...

Endavant. Petó.

Xurri ha dit...

Bé, per aquí estarem.

Ja se sap que de temps, una sempre fa curt.

Sani ha dit...

Passenjant pel teu blog vaig veure com el pintaves o netejaves...
Ara veig que ja el teniu a punt de mar i vent, oi?
Felicitats. Blog i mar em sembla una combinació preciosa.
Au, paia, quina sort que tens de poder anar a totes les Itaques que vulguis.
Quina enveja un vaixell com aquest! Cuideu-vos per gaudir-ne anys i panys!
Saps què m'ha fet venir el cap aquesta foto? En " Veles e vents" del Raimon.
Una de les cançons més maques de totes les cançons del món, oi?

1. Veles e vents han mos desigs complir,
2. ffahent camins duptosos per la mar.
3. Mestre y ponent contra d'ells veig armar;
4. xaloch, levant los deuen subvenir
5. ab lurs amichs lo grech e lo migjorn,
6. ffent humils prechs al vent tremuntanal
7. qu·en son bufar los sia parcial
8. e que tots cinch complesquen mon retorn.


25. Yo tem la mort per no sser-vos absent,
26. per què Amor per mort és anul·lats;
27. mas yo no creu que mon voler sobrats
28. pusqua esser per tal departiment.
29. Yo só gelós de vostr· escàs voler,
30. que, yo morint, no meta mi ·n oblit;
31. sol est penssar me tol del món delit
32. --car nós vivint, no creu se pusqua fer--:

Crec que tenim tot el dret a canviar el vers 26 :
Ausiàs, no t'hi emprenyis , mira com hagués quedat :
Per què ço de la mort ... per l'Amor és an·nulat ...
Oi ?
Bises

Sani ha dit...

Passenjant pel teu blog vaig veure com el pintaves o netejaves...
Ara veig que ja el teniu a punt de mar i vent, oi?
Felicitats. Blog i mar em sembla una combinació preciosa.
Au, paia, quina sort que tens de poder anar a totes les Itaques que vulguis.
Quina enveja un vaixell com aquest! Cuideu-vos per gaudir-ne anys i panys!
Saps què m'ha fet venir el cap aquesta foto? En " Veles e vents" del Raimon.
Una de les cançons més maques de totes les cançons del món, oi?

1. Veles e vents han mos desigs complir,
2. ffahent camins duptosos per la mar.
3. Mestre y ponent contra d'ells veig armar;
4. xaloch, levant los deuen subvenir
5. ab lurs amichs lo grech e lo migjorn,
6. ffent humils prechs al vent tremuntanal
7. qu·en son bufar los sia parcial
8. e que tots cinch complesquen mon retorn.


25. Yo tem la mort per no sser-vos absent,
26. per què Amor per mort és anul·lats;
27. mas yo no creu que mon voler sobrats
28. pusqua esser per tal departiment.
29. Yo só gelós de vostr· escàs voler,
30. que, yo morint, no meta mi ·n oblit;
31. sol est penssar me tol del món delit
32. --car nós vivint, no creu se pusqua fer--:

Crec que tenim tot el dret a canviar el vers 26 :
Ausiàs, no t'hi emprenyis , mira com hagués quedat :
Per què ço de la mort ... per l'Amor és an·nulat ...
Oi ?
Bises

liter-a-tres 3 ha dit...

Stand bye? O stand by? Companya, es fa llarg tot plegat, oi? I costa de passar...

Una abraçada

Arare_ ha dit...

Liter... stan Bai (apa) no ho sé, vaig fer francès, jo!

Però, ara que hi penso, com es diu stand by-bye-bai en francès?

jo sé que estic parada, aturada, frenada, encallada!

una abraçada i mil petons.O al revés!

Arare_ ha dit...

Sani (per duplicat)m'encanta com has manipulat Veles e vents! amb el teu permís, "m'ho quedo" :)

Encara no és a punt de mar, encara no. Falta bastant, potser de cara al'estiu de l'any que ve. Però no és el vaixell qui està frenat, som nosaltres, són les circumstàncies que ens envolten. Per cert, Sani, em deus un email (o dos) ep! que no te'ls perdonaré!!!

Un petonet.

Arare_ ha dit...

Xurri, el temps és un ens del que tenim molt poca cura, i mira que va escàs! petonet!

Arare_ ha dit...

Albert, "en ello estamos". Petó per tu.

Arare_ ha dit...

gatito, has empezado un blog? si así fuera me lo harías saber, verdad? :)
Cúidate, minino!

Arare_ ha dit...

Ui, Ramon, he anat al teu bloc - com que no hi eres, feia dies que no hi anava- i he vist "la novetat". Des d'aquí també et vull felicitar. I una gran abraçada!!!

Arare_ ha dit...

jaka, jo també, jo també estimo el mar! No haurem estat sirenes, en una vida anterior?
Nino-nino-nino-nino-nino!
(ui, em temo que les sirenes de veritat no canten així)
;)
una abraçada.

Arare_ ha dit...

Si, Pere, ja ho sé :)

Arare_ ha dit...

Charruita, llamé a Maggie. Un beso de su parte (y o tro de la mía)

Rosa_Maria ha dit...

Ai, senyor,doncs a mi la mar em mareja.Bé, la mar no, el balanceig.
Jo sóc de mirar la mar des la vora, amb les imatges de dels vaixells mar endins.
Cadascú veu el món des d'una perspectiva diferent.
Navega Montserrat,
per les ones de la vida i del teu mar...
endins, endins ...
i explique'ns
que et diu el teu vaixell...
com t'acarona, com t'estima.
En el fons ...
en el mar del meu cor,
jo t'entenc.

Vert! ha dit...

imagino al capi pujant al blauet en sec i imaginant com navega. Deu estar insoportablement ansios. Una abraçada per ell.

Arare_ ha dit...

Bonic poema, Rosa Maria, moltes gràcies!

Doncs si, Vert, està ansiós, però menys que jo perquè és molt més pacient. La hiperactiva sóc jo, recorda-ho (diagnosticada!)hehehehe, que no us ho creieu i és cert!!!
Petonets i una carícia a la Nana.

charruita ha dit...

Arare!!! WOW Gracias!!!
Que linda noticia!
Te voy a escribir un email si? Besos.

deric ha dit...

Els vaixells inspiren moltes coses, no solament un vehicle més, és cert.
No sé perquè ens passen aquestes coses: de vegades tens tantes coses a dir que no dones a l'abast; d'altres no et surten les paraules o no saps què dir. Suposo que això ja ho té el fet de ser escriptor (professional o no), però és una mica frustrant.

bellosoli ha dit...

pobret veler, veure'l fora l'aigua és com veure un moixó engabiat!