17 de setembre, 2006

comiat/despedida

Acabo d'escriure un petit text que dedicaré al meu pare en la cerimònia de comiat que li farem avui. Espero que no em falli la veu, estic serena. I ell, ara, descansa, per fi.

Acabo de escribir un pequeño texto que dedicaré a mi padre en la ceremonia de despedida que le haremos hoy. Espero que no me falle la voz, estoy serena. Y él, ahora, descansa, por fin.

28 comentaris:

Albert ha dit...

Serenitat i felicitat per a tu i tots els qui seran amb tu.
El teu pare estarà amb la millor companyia del món, he dit!

Joana ha dit...

Una abraçada tendreta des de Mataró, se com et sents.
Un petó Arare.

Anònim ha dit...

Un fuerte abrazo, amiga.

Mar ha dit...

Mis condolencias.

bellosoli ha dit...

Ei Arare! em sap molt de greu, de debó. Aquests són moments durs i costen de pair. Però com be dius el teu pare ja descansa i no pateix més. N'estic segur que el que has escrit li fa justícia. No t'has de preocupar per si et falla la veu, seria ben normal.

Molts d'ànims i forcetes! i un petó ben fort!

Anònim ha dit...

Arare, una abraçada.

Anònim ha dit...

Només puc enviar-te una forta abraçada cuca en sucre... a tu i als teus.

No sé per què però crec que la serenor, l'amor al mar i a la vida seran per sempre més la millor herència i el millor record del teu pare.

Sempre al cor.

Petonets dolços i enllagrimats.

Anònim ha dit...

Sobren les paraules, M. Només puc donar-te una gran abraçada.

Anònim ha dit...

Ya sabes, ahora viene la parte donde tu padre cobra especial sentido o sentido real. Recuérdalo vivo, y lo siento. Desde aquí debe saber que hizo un buen trabajo - yo se lo digo - y deja una hija maravillosa. Hónralo, eso que tienes, eso que te queda, y no es poco. Un beso, guapísima.

Trenzas ha dit...

"Donde la luz no mueve ya una hoja
pasados a otra orilla inquietudes y sueños,
donde posa la tarde,
ven que te llevaré
a las colinas de oro"

Giuseppe Ungaretti

Una abraçada molt forta, amiga meva.

miquel ha dit...

Una abraçada ben forta, Montse!

Anònim ha dit...

El meu pensament està amb tu... Una abraçada i un petó suau, Montse.

Xurri ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Xurri ha dit...

Ho sento molt, un petó.

Sergio ha dit...

Un abrazo enorme Montse!

Anònim ha dit...

una abraçada...

mar ha dit...

des d'aquell cel immens
ell, ara, veu el mar
calmat i serè,
-com tu aquest matí...-

sí, ell ara
contempla el teu mar

una forta abraçada

Vico ha dit...

Querida amiga, un abrazo muy fuerte!
Admiro la manera en que llevaste todo esto.
Seguro que tu papá está muy orgulloso de vos.
Te quiero mucho!

Montse ha dit...

Moltes gràcies a tots.
Muchas gracias a todos.



Son... on ets?

Hanna B ha dit...

una abraçada arare, segur que deuria ser un text preciós.
petonet.

Anònim ha dit...

Poques coses coherents es poden dir en moments així, una abraçada,

Anònim ha dit...

tot i acompanyant-te en el sentiment, t'envio un buf màgic d'aire somnífer que espero que et sigui d'ajuda, i molts petons

El Canilla ha dit...

Abrazos desde acá

rhanya2 ha dit...

Ho acabo de saber, una abraçada ben forta. Ja sé que no es pot dir gaire més.

Albert ha dit...

Una abraçada ben forta.

Anònim ha dit...

Un petó i una abraçada ben forta.

Anònim ha dit...

Rep tot el meu carinyo :)**

Pau ha dit...

Et torno a donar els meus condols, per la mort del teu pare.Molts petons i anims.Pau.(razielchess)