Entrades
Passejant pels vostres blogs - de tots vosaltres, vull dir, dels meus amics virtuals i no virtuals, però de tots- m'embadaleixo. A tots us visito regularment, de vegades deixo comentaris, altres vegades no.
Hi ha dies especials en els què la ment té una necessitat concreta (és com quan el cos ens demana sucre, o algun aliment del què té carència en aquell moment) Quan necessito poesia en català, us tinc a vosaltres tres, cadascuna en el seu estil, un estil totalment diferent.
Estic parlant de tu, Bitxo. I de tu, IBM-IBM*. I de tu, Montse-mar.I tinc ganes de recomanar els vostres poemes als quatre vents.
Llàstima que hi hagi qui no us pugui entendre... hi hauria d'haver un idioma universal, amb el què tots ens poguéssim entendre!
La imatge és una foto feta per IBM.
Paseando por vuestros blogs, los de mis amigos virtuales y no virtuales, me quedo embobada. Os visito a todos regularmente, a veces dejando comentarios, a veces no.
Hay días especiales en que la mente necesita un tema concreto (igual que el día que el cuerpo nos pide azúcar u otro alimento del que en ese momento tiene carencia) Cuando necesito poesía en catalán os tengo a vosotras, Bitxo, IBM-IBM* y Montse-mar, cada una en su estilo, estilos totalmente diferentes. Tengo ganas de recomendar vuestros poemas a los cuatro vientos.
La pena es que no haya un idioma universal que entienda todo el mundo.
La imagen la tomó IBM.
* Són dos blogs diferents, per això repeteixo IBM.
*Son dos blogs diferentes, por eso repito IBM.
Hi ha dies especials en els què la ment té una necessitat concreta (és com quan el cos ens demana sucre, o algun aliment del què té carència en aquell moment) Quan necessito poesia en català, us tinc a vosaltres tres, cadascuna en el seu estil, un estil totalment diferent.
Estic parlant de tu, Bitxo. I de tu, IBM-IBM*. I de tu, Montse-mar.I tinc ganes de recomanar els vostres poemes als quatre vents.
Llàstima que hi hagi qui no us pugui entendre... hi hauria d'haver un idioma universal, amb el què tots ens poguéssim entendre!
La imatge és una foto feta per IBM.
Paseando por vuestros blogs, los de mis amigos virtuales y no virtuales, me quedo embobada. Os visito a todos regularmente, a veces dejando comentarios, a veces no.
Hay días especiales en que la mente necesita un tema concreto (igual que el día que el cuerpo nos pide azúcar u otro alimento del que en ese momento tiene carencia) Cuando necesito poesía en catalán os tengo a vosotras, Bitxo, IBM-IBM* y Montse-mar, cada una en su estilo, estilos totalmente diferentes. Tengo ganas de recomendar vuestros poemas a los cuatro vientos.
La pena es que no haya un idioma universal que entienda todo el mundo.
La imagen la tomó IBM.
* Són dos blogs diferents, per això repeteixo IBM.
*Son dos blogs diferentes, por eso repito IBM.
14 comentaris:
Estic indignat. Com a rapsoda, dic.
per què, modgi? :)
perque no surt a la llista
Pues si
de eso se trata
Y yo tambien estoy convencido de que un barco no es solo un barco
por algo se deja tocar por el mar todos los días
Se feliz
Discrepo arare amb tu. Suposo que no et sorprèn que discrepi, crec que amb la discrepància, encara que sigui forçada o extravagant, ajuda a fer pensar i matisar, la qual cosa fa que en els dos costats, no bàndols, es produeixi un enriquiment. Dit això.
Crec que la música és un llenguatge universal, ho diu tothom, però també ho és el teatre de la mímica i el gest i la poesia del to.
Encara que no entenguem l'anglès de Shakespeare, ¿no creus que s'endevina per on va Macbeth o Julieta?
D'acord, Albert, però jo parlava d'un idioma que copsés exactament els matisos que fan servir la Bitxo, la Montse-mar i la IBM en els seus poemes. O la Júlia en els seus, per exemple. Em refereixo a que un anglès sempre comprendrà molt millor una obra de Shakespeare en versió original que jo, per molt que m'hi esforci i encara que capti el tema en general, se m'escaparan els matisos lingüístics.
El llenguatge gestual, el mim, la dansa, la música, d'acord, però no volia dir això.
Per cert, no vaig afegir els poemes de la Júlia perquè el seu blog és "diferent", ok, Julieta?
Zifnab, en este caso el velero es casi un rival, jejeje, es como la amante, "la otra", para mi capitán. Pero lo acetpo con gusto porque yo también lo amo.
Manel, el pitdepollastre no és poeta, home! Ni tu. Quan vulgui explicar "lo" bé que m'ho passo en els vostres blogs (si, en el teu també) ja us nomenaré. Gelosos!
:P
Arare! Ai, quants dies sense venir-te a veure i, quan m'hi passo, em trobo amb aquest post! M'he emocionat com una bleda (m'has alegrat un dia que havia començat malament i anava a acabar pitjor). Un petó molt gran :)
Yo soy la poesía de Isabel
y te quiero agradecer, Arare,
tanto piropo y canto a placer
pues si no soy yo quien habla
no te va a decir ella nada
dado que tapándose la cara
y desviando la mirada
se oculta tras de mí la muy pava.
P d I (poesía de Isabel)
PdI, dile a IBM
que se deje de pavadas
pues su amiga,que no sabe
de las palabras rimadas
se esconde,
la muy borrica,
tras la gorrita de Arare.
Bitxo, no dic cap mentida, reina mora! M'alegra haver-te alegrat ;)
Jo, que no soc massa donada a la poesia , no saps com t'agraeixo , que hagis compartit aquestes bitàcoles amb nosaltres , ha sigut una experiència enriquidora .
I ara amb aquesta musica de fons ,... no marxaria mai del teu mar :)**
gràcies, arare
glups!!!
acabo de tornar d'eurodisney i he estat força desconnectada... no l'havia vist aquest post... encara estic en un núvol (suposo)... i hi segueixo estant, per d'altres raons, també (que tu ja saps...) (un somriure)
gràcies per llegir-me
un petó
Publica un comentari a l'entrada