21 de maig, 2011

Indignada



No estic acampada, però sí indignada, així que:

ni partits, ni blancs ni negres ni verds ni res.

Jo no voto: em reboto!

i així ho faré.

Com?

encara no n'estic segura, en les hores que em queden per reflexionar, ja hi reflexionaré.

4 comentaris:

Pilar ha dit...

Et segueixo en el rebot. Penso que si voto serà "más de lo mismo". Si no ho faig, també. Si ho faig en blanc, també.
És curiós i em fa enfadar moltíssim que tampoc no hi ha alternativa a no exercir el "nostre dret".

Montse ha dit...

Pilar, malgrat que pot ser un vot nul (que l'anul·lin!) potser hi escriuré la frase...

ja sé que no té cap mena de repercusió, ja sé que fer-ho no serveix per a res... però quan veig les fotografies dels alcaldables que em miren des dels arbres i els fanals m'agafen vomiteres intenses...

així que no penso votar-los. Però penso anar a les urnes. A rebotar-me!

zel ha dit...

Fem elmateix, princesa, però virtualment estem ben acampades!

Pilar ha dit...

M'has fet riure amb les fotos penjades dels fanals. T'explico...A les tardes acostumo a passejar amb la mare, malalta d'alzheimer. Des que hi ha les fotos s'ho passa pipa, saludant-los amb les mans i dient-me: Mira, se ríen". Tot el passeig és així. Quan la vaig a buscar li dic: Anem a veure "els penjats"? I riu moltíssim. Jo també ric, perquè penso que igual i m'enten.
Vinga, treu-te l'arruga del front. Vull creure que la indigcanió no s'acabarà demà i que tindrem una democràcia com la grega en temps antics, en què les persones ecollides eren castigades si no ho feien bé.
Així hauria de ser. El poble ha de tornar a tenir veu.