Entrades
Vosaltres creieu que és normal que a les enquestes surti que els més corruptes seran els més votats?
En quina mena de país estem?
Jo no el vull, aquest país que m'estan proposant, on la corrupció és la norma i on les trampes de tots tipus (no solament esportives) es premien!
No el vull!
_________________________
D'aquí a dues hores estaré a la Biblioteca Comarcal de Blanes presentant per enèssima vegada (però per primera vegada a Blanes) Il·lusions i incerteses.
Avui no he estat capaç ni d'anar a tai-xi... segur que no hauria pogut coordinar ni un sol moviment! Quan he tret la Taca al matí l'he deixat saltar i brincar més de l'habitual, que fins i tot em mirava i devia pensar (si és que podia pensar) Què li passa, a aquesta, avui, que no em va cridant a l'ordre?
Tornant a casa m'he pres la primera valeriana del dia i ara acabo de prendre'm la segona.
Veig que no se'm traven les tecles, espero que no se'm travi la llengua quan sigui l'hora de parlar!
aix...
Vaig a relaxar-me amb Sarabande, de Haendel. M'acompanyeu? (nonono, sisisi, és la música de Barry Lyndon, però primer va ser Sarabande i després Barry Lyndon)
En quina mena de país estem?
Jo no el vull, aquest país que m'estan proposant, on la corrupció és la norma i on les trampes de tots tipus (no solament esportives) es premien!
No el vull!
_________________________
D'aquí a dues hores estaré a la Biblioteca Comarcal de Blanes presentant per enèssima vegada (però per primera vegada a Blanes) Il·lusions i incerteses.
Avui no he estat capaç ni d'anar a tai-xi... segur que no hauria pogut coordinar ni un sol moviment! Quan he tret la Taca al matí l'he deixat saltar i brincar més de l'habitual, que fins i tot em mirava i devia pensar (si és que podia pensar) Què li passa, a aquesta, avui, que no em va cridant a l'ordre?
Tornant a casa m'he pres la primera valeriana del dia i ara acabo de prendre'm la segona.
Veig que no se'm traven les tecles, espero que no se'm travi la llengua quan sigui l'hora de parlar!
aix...
Vaig a relaxar-me amb Sarabande, de Haendel. M'acompanyeu? (nonono, sisisi, és la música de Barry Lyndon, però primer va ser Sarabande i després Barry Lyndon)
16 comentaris:
Vols que t'ho digui? Començo a estar-ne una mica fins al capdamunt de rebre, contínuament, aquest missatge. Vols dir que la premsa no ens està embafant una mica massa, com quan sembla que el món sencer s'ha parat i ningú no viu ni mor només perquè ha de jugar-juga-va jugar el Barça?
potser comença el moment de ser utòpics i votar i escollir, formacions més petites, que, com encara no han arribat a "l'alta política", no han pogut corrompre's.
Segurament no guanyaran (no sé, penso en la CUP p.ex., perquè els partits per la independència, em sonen a més del mateix quan no són capaços ni d'anar junts...), però si serveix per aixafar majories d'aquest "NO servidors públics" que són els nostre polítics, i fer, ni que sigui una mica, de "bollocks flies"... tal vegada, tal vegada, encara ens quedi esperança...
Petonets dolços, però gens encisats per la que ens ve a sobre...
:¬)***
(ps. no em barrufa gens la política...)
Veure per creure....
Espero que avui tot et vagi molt bé!
Que vagi molt bé la presentació! No crec que se't travi la llengua; tu en saps molt de parlar.
Gràcies per la música.
Des de caseta, la teva jova i els teus néts, pensem en tu i t'enviem energia. El teu fill mitjà vindrà a treure-hi el nas.
Pel què fa al país.... podríem dir allò típic de, quan un arriba al poder, es corromp. Però no només és seva la responsabilitat. El país, poc o molt, el fem tots, en el nostre dia a dia, fent o deixant de fer. A les nostres mans, en part, és el canvi.
És massa fàci dir que no és cosa nostra i que no hi tenim res a veure, queixant-nos des del sofà.
(Jo és que sempre m'he sentit una mica guerrera).
Petonets.
Doncs vaig assitir a una presentació teva i tenies un domini de l'escenari que em va deixar sorprès. Francament.
I això dels polítics... No sé on vaig llegir o escoltar que si s'hagués presentat la Belen Esteban a no sé quines el.leccions hauria sortit escollida. Crec que haurien de fer alguna mena de procés de selecció per veure qui pot anar a votar i qui no (i ja sé que queda lleig dir això).
Eleccions, sorry.
passejador, domini de l'escenari... potser a Barcelona si, no estava tan nerviosa... però a Blanes (a casa meva) bufffffffffff...
però "a toro pasado" t'haig de dir que, nerviosa i tot, vaig estar molt contenta, perquè la gent - igual que a Barcelona- em va respondre molt bé.
A Barcelona, a més a més, em va permetre veure't en persona i això no té preu ;)
Un petonet!
Violeta, una amiga de fa molt temps, la Teresa Baltrons, a qui deus conèixer, em va dir que "em veia seriosa i capficada" mentre escoltava les intervencions dels companys de la taula, i que de cop va veure que se'm dulcificaven les faccions. Es va girar i va veure que acabava d'entrar en Jordi!
i és que... tu ho saps: un fill és un fill!!!!
gràcies per l'energia positiva, segur que va funcionar la mar de bé perquè va sortir tot de conya!
Ah, Violeta, pel que fa al país... buf, haurem de començar a aixecar-nos del sofà, pel que veig, i posar-nos tots a guerrejar una mica més!
Pilar, no se'm va travar la llengua, però gairebé! hehehe... això de ser amfitriona és molt més difícil que anar de convidada, encara que sigui per presentar un llibre uns quants cops presentat, aixxx...
Joana, si, va anar molt bé, gràcies, maca!!!
quant a la primera part del meu post... què puc dir? el que li he dit a la Violeta: potser que ens aixequem del sofà i comencem a posar-nos una mica guerrers, tots plegats!
Barbollaire, la política no em barrufa ni el futbol, ni el fet que cada dia estiguem més controlats, ni el fet que visquem en un món que s'ha convertit en parc temàtic, ni...
però és cert: potser encara hi ha lloc per a l'esperança.
Darrerament estic buscant associacions civils (no polítiques) i deunidó la quantitat que hi ha de formacions sorgides del descontent i de les ganes que el nostre petit país tiri endavant.
I és un consol!
petonets saladets, company!
Clidice, això: un parc temàtic, tot plegat. Tots controladets, en fila i a portar-nos bé! Jo també en començo a estar tipa!
Sempre ens quedarà l'escriptura, la lectura i la imaginació... no?
I Sarabande també és una fantàstica pel·lícula que vol mostrar la continuació de "Secrets d'un matrimoni", molts anys més tard amb els amants vellets que es reuneixen. Amb la música adequada.
No pensis en les persones tramposes i corruptes, i dormiràs millor.
Si senyor, Lluís Bosch! L'he vist, la pel·li de... hmmmm... (Sr. Alzheimer, encara no, sisplau)... hmmmm però si hi surt la... que ja s'ha fet gran, arggggg... Liv Ullmannnnnn (araaaaaaa) i qui era el director? Bergmannnn!
Eurekaaaaaaaaa
No saps com m'alegro d'haver-me'n recordat sense acudir a Sant Google!!!!!
Et faré cas: no pensaré en cap mena de polític, a veure si no em cal valeriana!
Publica un comentari a l'entrada