06 d’agost, 2010

Tornar

Doncs d'això va el post d'avui: de tornar.

Aquest any el nostre viatge ha estat diferent. No podem dir que no hagi estat bé, perquè mentiríem, però ha estat, si més no, estrany. Teníem programat anar a Balears, ja us ho havia comentat, i llavors, d'un dia per l'altre, passen els nostres amics del Taka per aquí perquè havien de passar obligatòriament per Blanes i en un sopar ens decidim a acompanyar-los per la costa francesa fins a Marsella. Bé, fins a Porquerolles, com ja sabeu. O sigui, el que havíem programat en uns mesos, en el transcurs d'un sopar, ho canviem de dalt a baix. I és clar, el nostre viatge, doncs, ha estat diferent. Ni millor ni pitjor. L'avantatge és que hem navegat junts fins a les Hyères, això sempre dóna tranquil·litat, i a més, quan els amics són entranyables, és agradabilíssim. El desavantatge - si és que se li pot dir així- és que ens hem quedat un any més sense tornar a veure "Ses illes". Potser l'estiu que vé, ja ho veurem, que, per ara, ningú l'ha vist!.

Ahir vam arribar, sortejant les tramuntanades que estaven previstes. No és que no hi hagin sigut, que encara bufen, sinó que ens vam llevar a les 7 del matí i a 2/4 de 8 sortíem cap aquí. Tota la primera part de la navegada va ser amb el vent (la tramuntana) i el mar a favor, així és que tant el corrent com el vent ens empenyíen. Bona cosa, que no passa massa sovint. Al Mediterrà, ja se sap que els vents sempre bufen per on volen i canvien quan els dóna la gana. Llavors es forma un "mareto" que fa l'efecte "coctelera" o, si voleu, com he dit moltes vegades, l'efecte "centrifugadora", que tant agrada als navegants de pro però que tant ens molesta als navegants consorts i a les mascotes navegants (aquestes - pregunteu-ho a la Taca - s'estressen una barbaritat, pobretes...)

Quan vam ser aquí va caure un xàfec que ens va refrescar l'ambient. Benvinguda pluja. I avui em teniu envoltada de bosses plenes de tot (des del que ha sobrat de menjar fins a llibres, sabates, el pinso de la gossa, en fi... la casa feta una olla, fins que tot estigui altra vegada col·locat al seu lloc)

I l'estiu continua.
Potser continuï, jo també, una mica "retirada", però a casa.

Home, sweet home, llar, dolça llar.

19 comentaris:

zel ha dit...

Bentornada, narinera, sirena dolça...apa, a fer neteja! jejejeje, ho sento, però et tinc enveja!

Anònim ha dit...

BENVINGUDA,I QUANT ACABIS SI VOLS VINE CASA MEVA,TINC LA CASA A BASAR...I SENSA VACANCES,UNA PARENTA DE MEXIC,UN ALTRE D'ISRAEL,UN PARELL DE NOIS DE TOLOSA DE LLENGUADOC,TAMBE PARENTS.....ESTIC QUE PETO¡¡¡¡AIXI QUE JO TAMBE T'ENVEJO.
JUGANT.....

Magda ha dit...

Benvinguda senyora del mar. Se't trobava a faltar

fanal blau ha dit...

Un txin txin de benvinguda amb un "més que paraules" :)
Una abraçada, arare!
Una miqueta de desordre tampoc és greu! ;)

Joana ha dit...

Benvinguda, de nou, jo també soc a casa, ni que sense tantes emocions al camí!

Olga Xirinacs ha dit...

"¡Y volver, volver, volver...!", fa el tango.
Ja saps, navegant, que la vida sempre recomença, com el mar a la platja. Ho passem molt bé llegint les teves cròniques en família.

I sàpigues que no hi ha res que s'esperi més que la feina, ja ho diu la saviesa popular. Escrivia Noël Clarasó: "no facis mai avui el que puguis fer demà, que si demà no ho pots fer, tot això t'hauràs estalviat." Santa paraula.

Gràcies per les roselles, amb tants significats, i pel teu record.
Ara tenim familiars a casa -a Mont-ral- amb una gossa tekel que es diu Tuca-, la vaig batejar jo. Tuca, Taca... potser es farien amigues.

Si no responc més sovint des d'aquí dalt és per la merda de les connexions telefòniques. Visito blogs però respondre comentaris em permet fer el sopar, etc. mentre es posen les pàgines. De manera que et demano paciència fins que arribi a Tarragona. Però és que aquí s'està fresquet i anuncien més calor... recoi.
Una abraçada fervorosa.

Rita ha dit...

Bentornada!

Jo també sóc per casa ja i dilluns ja torno a la feina. :-(

Elfreelang ha dit...

Bones peripècies....però t'ho has passat bé oi? ei parlant d'una altra cosa ...vinc de ricderiure i et responc jo ...tu et quedes com a regal l'escenari de la fanal blau i el que facis tu se'l quedarà el següent que publiqui una escenari...bé ja està...a acabar de passar bon estiu!

Montse ha dit...

Zel, enveja sana, suposo (nonono, que ja et veig de color verd i amb les dents sobre el teclat!!!) doncs ja som aquí, veus? tot comença i tot s'acaba! un petonet!

Montse ha dit...

Jugant, quan vulguis vinc i t'ajudo, que les feines, en companyia, són més agradables (et poses a xerrar i la feina es fa sola, ehem...) una altra que em té enveja! (apa, tots verds, avui!) muammmm

Montse ha dit...

fanal blau, a casa meva el desordre hi viu. Però hi és benvingut! ( home, tampoc ens passem... una mica de desordre, vull dir)
Mai no tindré una casa "a punt per fer la foto de la revista de decoració" hehehe... brindem, doncs, amb "més que paraules"!!

Montse ha dit...

Ui, Magda, doncs ja sóc aquí, ara ja ens anirem tornant a llegir i a comentar amb més assiduïtat. És que les vacances, és el que tenen: et desconnecten una mica de tot, bé, per això serveixen!! Una abraçada!

Montse ha dit...

Joana, te'n faries creus de les emocions que podem trobar-nos dins els camins de casa! (si ens posem a explicar-les, estic segura que em guanyes!) ;) petonets, maquíssima.

Montse ha dit...

Olga, que una escriptora de la teva talla s'ho passi bé llegint les meves cròniques em fa sentir cofoia (ra mateix ja no cabo a la cadira) (cabo? quepu?) deumeu, quin reciclatge de català més gran necessito!

Doncs a partir d'ara tornarem a fer croniquetes del dia a dia, però des de casa.

Sobre els comentaris, tot i que ens fan molta il·lusió, tots sabem que no sempre és possible comentar, sigui perquè un dia un no té prou "cobertura", sigui perquè un altre dia un no té ganes d'escriure, o no té res a dir, que també passa... crec que tots els i les blogaires ho entenem així! de tota manera, moltes gràcies per comentar quan pots!!!

Una abraçada.

Montse ha dit...

Rita, la feina també pot ser apassionant, si ens agrada allò que fem (uix, què he dit, ara?) hehehe, vull dir, si no ens consolem nosaltres mateixes, qui ho farà, eh? eh? eh?
Que vagi bé el retorn, reina mora, sempre ens quedaran els records de l'estiu!

Montse ha dit...

Elvira, gràcies, ja m'hi he posat, com veus, ja he penjat el post i tot.

I si, jo sempre m'ho paso bé, per molt que rondini, hehehe... que és un rondinar retòric!

Una abraçada.

miquel ha dit...

Ben tornats!

Una abraçada.

Cris (V/N) ha dit...

Jo també he finiquitat les vacances, ara a esperar les properes :) i si, benvinguda pluja, al Maresme sembla que no es decideix a caure, però el cel està grisot.... Petons :)

el paseante ha dit...

Ben tornats. El proper estiu, quan esteu a punt per anar a Ses Illes, passaré per Blanes i us engrescaré per baixar a Benidorm.