26 d’agost, 2010

Teatre-2

La segona obra que vam veure abans d'ahir va ser "Menú", escrita i dirigida per Baldo Ruiz.

Grup: Porinercia teatro. (Sevilla).

Jo em pensava que eren amateurs (el festival de teatre és per teatre amateur) però resulta que totes les actrius són ja titulades en Art dramàtic. No sé si dir "això no val" o callar. Millor que calli, però és una mica com que els "figures" d'un equip de primera es posin a jugar a futbol en un campionat d'una divisió regional (no sé si existeix, això que dic, potser si, potser m'estic ficant en camisa d'onze vares, en la qual cosa sóc especialista). Per això: més val que cvalli.

Em va agradar molt.
L'escenografia era senzilla i dinàmia i complia perfectament el que havia de complir.
Les transicions entre escenes es donaven a través d'una coreografia interessant, amb música d'Alejandro Cruz Benavides. Per mi, resultava totalment efectiva.
El treball de les actrius: impecable.
L'obra, quant a contingut, no estava malament, només que no sabies si l'autor et volia fer riure o només reflexiona.En alguns moments el públic reia, més que res, perquè les situacions ratllaven la comicitat, dins la tragèdia que representa per a un grup de quatre noies amb trastorns d'alimentació estar internades en una espècie de clínica-correccional-o-ves-a-saber-què, amb una terapeuta que intenta que se'n surtin.
Com deia, hi ha moments de comicitat, que potser vénen a distensionar una mica la cruesa de la realitat (ja està bé) en altres moments, et donaven peu a la reflexió (que també està bé).

Un tema actual i ben tractat.

Només que no sé si és prou just per als grups de teatre que tota la setmana hi actuaran i que són -aquests sí- totalment amateurs.

he trobat una imatge que té tots els drets reservats i tot això, que no m'he atrevit a copiar i enganxar. Si voleu, cliqueu i veureu un dels moments de l'obra.

2 comentaris:

fanal blau ha dit...

Me l'apunto a la llista!
Jo ahir també vaig anar al "teiatru" :)

Arare ha dit...

Ja t'he llegit, jo també la vull veure, Nit de Sant Joan és una meravella visual i acústica!
a veure si hi vaig aviat!