16 d’agost, 2010

ES- 3 - quasi 4

 Imatge anti-estrés(meva): roselles al Berguedà.

M'estressa tot.

M'estressa ma mare, m'estressa el marit, m'estressen els fills, els gossos, m'estressa el gat i m'estressa la calor.

No serà que necessito una mica de calma?

ohmmmmmmmmmmmmmmmm

potser començaré per llegir algun llibre d'aquests de meditació (rollo Gaspar Hernàndez o similar) però tinc tants llibres que vull llegir! alguns, des que vaig acabar la carrera d'H. de l'Art, allà per l'any 80, que vaig dir: aquest, i aquest, i aquest altre i aquell altr i enara l'altre, me'ls llegiré quan acabi la carrera. I encara no ho he fet. Quin desastre... i és que m'he passat més de vint anys llegint llibres que m'interessaven per la feina i novel·les. Després vaig descobrir la poesia i més tard em vaig embarcar amb allò de la psicodallonses, que també em vaig fer un bon tip de llegir (fer una carrera per la UOC és llegir, llegir, llegir, fins que els ulls se't tornen petitets petitets i et fan pampallugues i et tornes encara més miop del que eres) i continuava llegint obres divulgatives i llibres i documents que m'interessaven a la feina. De cop, vaig fer Stop. Llavors vaig reprendre la novel·la i la poesia. I el que és pitjor, els blogs! I vaig començar a escriure jo.

I ara m'estresso perquè no tinc temps de llegir tot el que voldria ni d'escriure tot el que voldria, ni de fer totes les coses que jo voldria, perquè tinc cinc fills i un nét i mig, perquè tinc una mare que em necessita, un marit que em necessita i l'àvia paterna dels meus fills i encara més família que no anomeno perquè és tan i tan gran que necessitaria una setmana per nomenar-los a tots i... oooooooostres!

Tinc la sort, la gran sort, de tenir tot això que us dic. O sigui, que ningú s'ho agafi com una queixa, perquè no ho és. Només és un comentari, que consti a les actes.

I què hi farem? tot aquest estrés em fa feliç.

però m'estressssssssssssa!


ohmmmmmmmmmmmmmmmmm

18 comentaris:

Antoni Casals i Pascual ha dit...

Agafa-t'ho amb calma, fes Ommmmm, i sobre tot no agafis llibres d'autoajuda.

barbollaire ha dit...

tenint el mar (... al mar, al mar -Manel dixit -) a tocar i vols llibres d'autoajuda?

Amb tot aquell blau? Cada cop diferent?

una bossa (enorrrrrrrrrrrrrrrme) de petons multicolors, multisabors i anti-es-3-ants, dolça Perla de Labuan.

:¬)*******

(PS. ah! i ahir no vaig venir pels llobarros perquè soc tímid i no m'agrada molestar.. ;¬P)

Anònim ha dit...

TRANQUILA MACA, RESPIRA....OBLIDA DESITJOS,HORES D'ARA IMPOSIBLES,MIRA ENRERA,RECORDAR LES TEVES MAGNIFIQUES VACANCES....QUE JA ARRIBARAN LES LLARGUES TARDES D'TARDOR...
JUGANT....

CALPURNI ha dit...

No sé per qué aquesta situació teua m'és coneguda. Si cal viure estressats que sols siga un poc perquè l'adrenalida faça el seu efecte... un poc només.
Salut.

✿|| Noemí ||✿ ha dit...

Espero que et tranquilizan una mica els llibres que els desitjaves llegint. Una bona setmana que tinguis.

Joana ha dit...

A vegades jo els dic el mateix però me'ls menjaria a tots! Mai millor dit!
Apa me'n vaig al cinema a desestressar-me.
Petons wapa
I no tinc gos ni gat.Només una tortuga que viu com una reina!

Magda ha dit...

De tot això em quedo amb tres paraules "em fa feliç". Perfecte, la resta només és l'ornamentació.

Anna Almécija ha dit...

Et comprenc. A la perfecció.

Vert! ha dit...

Doncs jo, tot i no ser dona, també t'entenc.
Serà el meu costat femeni? O poder es que els homes tambe ho patim? Petonet

Arare ha dit...

Et faré cas, Antoni: res de llibres d'autoajuda. Molt millor els blogs ;)

Arare ha dit...

Barbollaire, però de vegades el meu mar està ple de medusses ÔÔ

petonets sense medusses!!!

Arare ha dit...

Jugant, si no em queixo! :)
les vaances, perfectes, però els dies a casa, també!

Em sembla que si alguna vegada pregunto "què és l'estrés?" em puc respondre "L'estrés sóc jo"!

petonetss

Arare ha dit...

Ui, Calpurni, jo sóc un sac d'adrenalina! :)

Salut!!!

Arare ha dit...

Noemi, jo també ho espero! Un petonet, reina!

Arare ha dit...

Joana, potser m'hauré de buscar (també) una tortuga, hehehe...

jo també vaig anar al cine, després, si tinc temps, parlaré sobre la peli.

Un petó.

Arare ha dit...

Magda, tens tanta raó! ;)

Arare ha dit...

Ho sé, Anna, ho sé. I jo a tu quan et llegeixo (encara que no et comenti)

:)

Arare ha dit...

Vert, tu i jo ens assemblem molt (potser ens assemblem tant que per això mai no hem arribat a res més seriós, ÔÔ)

;)

eeeeeeeep, Esperançaaaaaaa, que és bromaaaaaaaaa!