Entrades
Hi ha una frase, molt encertada, d'un avi d'en J.S. Suposem que l'avi no se la va inventar, sinó que la va extreure de la saviesa popular, que és la saviesa més sàvia que jo conec sobre el tema que ens ocupa.És una oració.
Diu així:
Santa Mandra gloriosa,
guardeu-nos de treballar,
que el dia s'ha fet per jeure
i la nit per descansar.
Doncs això!
16 comentaris:
Quin vers més encertat!.
Deu ser un gust estar asseguda mirant el mar i poder deixar volar la imaginació....
Un petonet
En quin partit polític es pot votar l'avi de les oracions? Quina enveja.
Salut i Terra
És un gust, Joana (quan no hi ha tramuntana, hehehe)
Un altre petonet per tu, també.
Francesc, gràcies per venir al meu blog! Si l'avi es presenta, t'aviso, d'acord? (al cap i a la fi, hi haurà tant de fantasma...)
ja m'agradaria mandrejar avui... però no he fet els deures que em vaig proposar, així que em toca currar. (rodolí...!)
ben tornada mussa dels peus airejats!
(he dit mussa o mossa?) :P
Et canvio els seient només per unes quantes horetes :)
Disfruta'l tant com puguis!
on s'ha d'anar a posar un ciri a aquesta santa mare???? petons!!! :)
Hi ha moments impagables i cada dia m'agrada disfrutar de no fer res, contemplar i somiar...després ja torno al ritme però són regalets :)
Bentornada a casa!
Molt bona, l'oració de Santa Mandra gloriosa! Me l'apunto i l'enganxaré a la capçalera del llit, a veure si me l'aprenc de memòria, me la crec i la practico.
Un petonet, naveganta!!! ;)
Que n'és de presumida l'Arare amb les ungles pintadetes :-)
Els avis no deien allò de "qui de jove no treballa, de gran dorm a la palla"?
Gatot, mussa i mossa, tant se val :) peus airejats i remullats quan l'onada venia forta (un "gustasso")
Ostres, currar fent rodolins deu ser força més divertit que currar "a seques"!
Ara feia dies que no et veia per aquí, m'alegra molt, veure-t'hi!
Ramon, quan vulguis, ja ho saps! Canviar caminar per navegar no sé jo... però ho proves i ja m'ho diràs, hehehe...
Anna, jo cada dia li'n poso un, de ciri, i així esti de mandrosa, hehehe!
Joana, és allò del dolce farniente (far niente?) bé, de no fotre res, així de clar :D
que bé s'hi està, eh? (deu ser pecat i tot!)
Isnel, per creure-se-la cal entrenar-se bé. Tu fas una mica de mandreig cada dia i veuràs com t'acaba agafant l'hàbit! ;)
Jo, Paseante, com que vaig treballar molt de joveneta, ara no dormo a la palla, que em toca dormir gronxada per les onades, ai!
Presumida? Sempre!!!! Quan una es pinta les ungles dels peus de vermell, crec que està enviant un missatge: "estic contenta"... o això diuen!
Publica un comentari a l'entrada