25 de juliol, 2010

De puta mare

Vaig sentir aquesta expressió per primer cop fa molts i molts anys, quan en tenia vint-i-uns-quants i dos nens petits. El tercer encara no havia nascut. Una cosina meva em va donar aquesta resposta quan li vaig preguntar què li havia semblat una pel·li de Dustin Hoffman que havien estrenat feia poc.

- De puta mare - em va dir- i es va quedar tan ampla.

Jo em vaig estremir, vaig mirar al meu voltant i vaig veure que, per sort, ni la meva mare ni la seva, ni l'altra tieta, ni cap avi dels que rondaven per la casa en aquell moment l'havien sentit.

-I això... és bo o és dolent? vull dir, t'ha agradat o no t'ha agradat, me la recomanes o no me la recomanes?

- Nena, tu vius en un altre món! - em deixà anar.

I jo vaig pensar que potser si, potser jo estrava vivint en un altre món, el món en el qual havia de tenir molta cura amb el llenguatge emprat, perquè cada dia, quan entrava a classe, no podia, senzillament, començar a engegar paraulotes a tort i a dret per molt que estigués emprenyada amb la roba que no s'assecava, amb la rentadora que no funcionava, amb les farinetes que no volia el petit, amb l'horari  defeina horrorós  que portava el meu marit, amb el que fos... M'hauria hagut de passar el matí i la tarda renegant amb els meus alumnes de cinc anys que només desitjaven aprendre. Per aquesta raó, i potser  no només per aquesta, sinó  potser perquè a casa meva m'havien educat de manera que pogués canalitzar les meves emocions, tant les bones com les dolentes d'alguna manera que no molestés ningú, per aquestes dues raons, jo cada dia en entrar a l'aula depurava el meu llenguatge i intentava que no se m'escapés cap "buenu", cap "tenim que" i cap "merda", que era la paraulota preferida a l'hora dels renecs.

El temps va passar, com tot passa en aquesta vida, vaig tenir el petit, hi va haver molts motius per renegar més i més fort, però com que també hi havia motius per dir que tot anava bé, doncs anàvem fent. I el meu pitjor "taco" continuava sent "merda".

Va morir el pare delsmeus fills i em vaig quedar sola i amb tres nens petits. Llavors no vaig poder deixar de pensar que allò que m'havia fet la vida era una solemne cabronada i ja no m'acontentava amb dir que tot plegat era una merda. Però m'havia de depurar, igualment, quan entrava a la classe, tinguéssin l'edat que tinguéssin els meus alumnes (que llavors ja eren més grans i deien moltes més paraulotes que jo).

Quan els meus propis fills van ser adolescents, jo ja vivia amb el capità i us ho podeu imaginar: cinc galifardeus i un capità de vaixell, com anaven les paraulotes! Jo ja no només deia "merda". Havia après a dir tots els noms dels sants al revés i era capaç d'utilitzar el llenguatge d'un camioner com qui es pren una coca-cola. Malgrat tot, a la feina, em continuava depurant.

Un bon dia, a la feina, vaig sentir que un mestre li tornava un treball a una alumna i li deia queel treball estava "de puta mare" i que, per tant, no solament l'aprovava sinó que també li posava nota.

Em vaig aturar a pensar i vaig deduir que jo encara pertanyia a un altre món, malgrat el meu llenguatge de camioner a la intimitat.

Ara pots posar la tele i  sentir com qualsevol cantant famós o jugador de futbol, per posar un parell d'exemples, deixen anar davant del micròfon, impunement i sense cap vergonya, que el seu públic és "de puta mare".

I jo continuo sentint-me en un altre món.

De tota manera, si m'hi fixo bé, no em puc queixar. Hi ha tantes coses al món, que jo... amb el que sóc, amb el que tinc i amb el que em sembla quem'he guanyat, no em puc pas queixar. ben mirat, puc dir que tot em va de puta mare!!!!!

Però a la feina em continuaré depurant.

I ma mare mai no em sentirà aquesta expressió: li agafaria un cobriment de cor. I no deixa de ser ma mare!
_____________________________________
Després d'aquesta "anada d'olla", deixeu-me dir que som a Port Camargue (encara)) ( i lo que te rondaré morena), perquè la tramuntanada que bufa no ens deixa sortir (bé, si el capità anés ell sol, potser si que sortiria, aclarim-nos, però té una dona i una gossa que se li posarien histèriques només de sortir de port)... així que se suposa que a la que baixi una mica el vent sortirem per continuar "baixant".

Si la puc pujar, la foto que us poso aquí és una altra foto de flors entre pedres, feta a Frioul. Guapa, eh?

12 comentaris:

Clidice ha dit...

Doncs mira mossa, no puc fer res més que aplaudir-te. Perquè cal tenir molt clar el context on estàs parlant i, si bé podríem fer un concurs de "a veure qui la diu més grossa", no entenc que un mestre li digui a cap alumne "de puta mare". Em sembla una expressió fora de lloc en una classe i els alumnes no són tan rucs com per no saber que en uns llocs es parla d'una manera i en uns altres d'una altra. Vaja, que fins i tot no estaria de més que ho sabessin.

:) saps? quan has parlat del capità, sense voler, m'he imaginat el dels Simpson (que no m'odiï si us plau) amb el seu "arrrrrr" :P

Isabel ha dit...

Què bonic ho expliques tot!
M'has fet recordar allò tan lleig, a la vista de tots els passatgers,
dels tramvies de Barcelona de fa un munt d'anys anys que deia: "Prohibido escupir" i "Se prohiben las palabras soeces" (tampoc es podia molestar el conductor)... Admiro la fidelitat de la teva memòria, has retingut tantes coses tal com eren! Ara jo ja dubto si això de les paraules "soeces" que he dit fa una estoneta ho recordo d'haver-ho vist o bé ho he llegit a les novel·les d'època...
Arare, espereu, que ja arribarà la calma. Sempre arriba, tard o d'hora. l'oratge sap canalitzar les forces de la natura.
Bon viatge!
IBM

Carme ha dit...

Jo també t'aplaudeixo i crec que cada cosa al seu lloc...

I ser d'un altre món a vegades (o molt sovint) diu molt a favor teu... hi ha mons que són una merda... per utilitzar un clàssic que ens ha acompanyat a tots ben sovint. :)

Magda ha dit...

Fantàstic escrit i fantàstica foto. Permetre'm un visca a tu i a la mare que et va parir, que segur que es genial com tu ho ets, i a qui felicito per la filla que té. No sóc refinada en el llenguatge, ni m'importen les "paraulotes". Tant de manera refinada com de manera més grollera es pot ofendre. Ensenya'm com parles i et diré com ets. Les teves paraules mostren una dona sensible que sap dir al pa "pa" i al vi "vi" i que sap que el llenguatge és important. Hi ha paraules i frases malsonants no pel só sinó per les idees que s'amaguen al darrera. No era la meva intenció ofendre ningú, et diran, només era una frase feta. No senyor (o senyora) si no vols ofendre no ho diguis. Molt bona reflexió Arare. Feliç viatge.

Joana ha dit...

Com sempre, clar i català!
La foto molt maca.

Antoni Casals i Pascual ha dit...

Una "anada d'olla" genial. És difícil saber d'on procedeixen i quin és l'origen de moltes expressions. Per què una expressió que podria tenir un component insultant esdevé a la pràctica una indicació d'alguna cosa que està molt bé? En canvi, si, en castellà, canvies la preposició "de" per "tu", convertim l'expressió directament en un insult...
Són estranyes les coses del llenguatge

Elèna Casero ha dit...

Monseta, ma filla Lucía està fent el canal del Midi, com tu vas fer peró ella en bicicleta.
M'en recorde molt del que vas escriure aquells dies. Ella estava contant-me coses i em semblava veure-les.

No m'oblide de tu, reina mora peró no tinc el cap en aquests moments en el seu lloc. Una miqueta nuvolat està.

Una abraçada molt forta per tu i el capi

Joana ha dit...

A tots se'ns pot escapar una paraulota però depurar el llenguatge i els sentiments és una tria que aprenem, no ens ve en el codi genètic...per tant un aplaudiment. I potser sí som uns quants que no som d'eixe món :)
Bona tornada. Avui a pals bufava fort la tramuntana !

Rita ha dit...

T'entenc i comparteixo el que dius. Jo no en dic de paraulotes normalment, algun merda, però res més, però trobo molt malament que un professor les faci servir, encara que sigui per valorar un bon treball. Amb la quantitat d'adjectius que tenim!
Petons, maca, i bon viatge quan us hi poseu!

C. ha dit...

Fa uns a anys, a Zeleste, la cantant d'un grup anglès anava dient al seu public "Sois de puta!". Fins que algú la va corregir "de puta...madre!" i ella va fer cara de "Ah, sí...era això!". I és que per uns moments allò recordava l'acudit aquell de l'Eugenio, que en comptes de dir "Viva la madre que te parió!", el guiri de torna deia "Niña, a te parió una madre!". Llavors passa el que passa..." :)

el paseante ha dit...

A la vida hi ha dies de merda i d'altres de puta mare. Crec que ara vius aquest segon cas. M'ha agradat molt el post. No només t'aprovo, sinó que et poso nota.

Filadora ha dit...

Enyorava llegir-te!