O sigui: esperarem un mes més per "poder fer acció de govern"
Traducció: perquè en tots els anys que portem, senyors, no hem sigut capaços de fer-ne!!
Tot plegat fa olor de "així tenim un mes més per manipular el personal, que és imbècil i en un mes s'oblidarà de tot el que hem fet malament i els podrem convèncer perquè ens tornin a votar".
Au, a fer punyetes, home!
DES DEL MEU MAR - FRANÇA
Subscripció al blog
Entrades
Comentaris
18 comentaris:
A fer punyetes!,si senyora.
I es que ja cansen eh?.
Salutacions.
A fer punyetes, un cop més! Cansen molt, molt, molt!
Una abraçada per a tu Arare!
uf, uf¡
més que mosqueig peró tens raó.
A fer punyetes? A la merda directament, però tots, eh? els qui goovernen i els qui han governat, au home, volem nova sava!
Pero bueno, qué es un mes?
Pepe, en realidad un mes no es nada, así que "no viene de aquí" (como ves, hago una traducción totalmente literal). Lo que pasa es que muchos y muchas (entre los que me cuento)estamos hartos de que se crean que somos imbéciles (tanto "desde aquí" como "desde allí", tú ya me entiendes)
Un abrazo, Pepe!
Zel, volia dir "a cagar a la via" però m'ha semblat massa fort per posar-ho en un post a la vista...
Si, Elèna, exacte: uf, uf i recontrauf! (n'estic fins els collons, i això que no en tinc)
Si, Carme.
Poden amb la paciència del més sant. I jo, doncs què vols? no sóc una santa!
Doncs si, Fina (veïna) :)
si un dia em veus pel carrer, saluda'm tu, que jo no sé qui ets , hehehe...
Acció!? Fa temps queno en veig cap de bona acció. Només veig una mediocritat que espanta, però tot i així encara hi ha molta gent que està contenta (...). Tinc l'esperança que hi haurà sang nova. Però no puc deeixar de dir que m'enprenya molt -perdoneu l'expressió- que qualsevol mediocre gandul inepte que s'hagi passejat set anys per un despatx ja té dre a cobrar la màxima..., la resta de la seva vida, mentre a nosaltres ens en demanen 40... i si valen per alguna cosa valdran els últims 15... Visca la Catalunya socialment justa... I adormida i expremuda...
Des de la lluna una abraçada.
onatge
caram! què vols que et digui? doncs que si :( malauradament.
Arare, vergonyosa com sóc, seria incapaç de fer una cosa així...Ni que m'ho demanessis de genolls davant de Santa Llúcia(estampeta inclosa). :-)
I això que existeixo eh? :-)
i adormida i expremuda, onatge... si!
haurem de lluitar molt (esperem que la lluita sigui sempre incruenta, ningú no té ganes de repeticions)
Fina, si existeixes, manifesta't! ;)
Clidice, si. Malauradament. Un petonet!
;-)
Publica un comentari a l'entrada