31 d’agost, 2010

Fantàstic!

O sigui: esperarem un mes més per "poder fer acció de govern"

Traducció: perquè en tots els anys que portem, senyors, no hem sigut capaços de fer-ne!!

Tot plegat fa olor de "així tenim un mes més per manipular el personal, que és imbècil i en un mes s'oblidarà de tot el que hem fet malament i els podrem convèncer perquè ens tornin a votar".

Au, a fer punyetes, home!

18 comentaris:

Fina ha dit...

A fer punyetes!,si senyora.
I es que ja cansen eh?.

Salutacions.

Carme Rosanas ha dit...

A fer punyetes, un cop més! Cansen molt, molt, molt!

Una abraçada per a tu Arare!

Elena Casero ha dit...

uf, uf¡

més que mosqueig peró tens raó.

zel ha dit...

A fer punyetes? A la merda directament, però tots, eh? els qui goovernen i els qui han governat, au home, volem nova sava!

Pepe ha dit...

Pero bueno, qué es un mes?

Montse ha dit...

Pepe, en realidad un mes no es nada, así que "no viene de aquí" (como ves, hago una traducción totalmente literal). Lo que pasa es que muchos y muchas (entre los que me cuento)estamos hartos de que se crean que somos imbéciles (tanto "desde aquí" como "desde allí", tú ya me entiendes)

Un abrazo, Pepe!

Montse ha dit...

Zel, volia dir "a cagar a la via" però m'ha semblat massa fort per posar-ho en un post a la vista...

Montse ha dit...

Si, Elèna, exacte: uf, uf i recontrauf! (n'estic fins els collons, i això que no en tinc)

Montse ha dit...

Si, Carme.
Poden amb la paciència del més sant. I jo, doncs què vols? no sóc una santa!

Montse ha dit...

Doncs si, Fina (veïna) :)

si un dia em veus pel carrer, saluda'm tu, que jo no sé qui ets , hehehe...

onatge ha dit...

Acció!? Fa temps queno en veig cap de bona acció. Només veig una mediocritat que espanta, però tot i així encara hi ha molta gent que està contenta (...). Tinc l'esperança que hi haurà sang nova. Però no puc deeixar de dir que m'enprenya molt -perdoneu l'expressió- que qualsevol mediocre gandul inepte que s'hagi passejat set anys per un despatx ja té dre a cobrar la màxima..., la resta de la seva vida, mentre a nosaltres ens en demanen 40... i si valen per alguna cosa valdran els últims 15... Visca la Catalunya socialment justa... I adormida i expremuda...

Des de la lluna una abraçada.
onatge

Clidice ha dit...

caram! què vols que et digui? doncs que si :( malauradament.

Fina ha dit...

Arare, vergonyosa com sóc, seria incapaç de fer una cosa així...Ni que m'ho demanessis de genolls davant de Santa Llúcia(estampeta inclosa). :-)

Fina ha dit...

I això que existeixo eh? :-)

Montse ha dit...

i adormida i expremuda, onatge... si!

haurem de lluitar molt (esperem que la lluita sigui sempre incruenta, ningú no té ganes de repeticions)

Montse ha dit...

Fina, si existeixes, manifesta't! ;)

Montse ha dit...

Clidice, si. Malauradament. Un petonet!

Fina ha dit...

;-)