19 de setembre, 2009

Lectures d'estiu 2

El segon llibre que vaig llegir aquest estiu va ser un "divertimento" sense cap trascendència. Resulta que jo havia vist la pel·lícula quan la van fer, que em va passar sense pena ni glòria, i un dia, al Carrefour, vaig veure que hi havia llibres. Me'ls vaig mirar, un per un (els llibres m'atrauen fins i tot quan vaig a comprar la carn) i oh, sorpresa! entre els llibres en francès i algun en anglès, em va semblar veure'n un en castellà. Vaig pensar que ho havia vist malament, però no. Hi havia tres o quatre títols en castellà . Dues novel·letes romàntiques i dos que em van cridar l'atenció.


Una bicicleta en la playa  (Peter Viertel)- del qual ja en parlarem després - i El diablo se viste de prada (Lauren Weisbeger).

Aquest segon, del qual ja us dic que havia vist la pel·lícula, em va fer gràcia perquè vaig pensar "Montse, mai no has llegit un llibre després de veure la pel·li, al menys que recordis. Si que has fet al revés: llegir el llibre i veure la versió cinematogràfica quan la porten a la pantalla. Gairebé sempre et decep, excepte en comptades ocasions - llegeixi's El nombre de la rosa, per posar un exemple".

I vaig decidir endur-me'ls. Pagant, ehhhhhh?

I passo, sense més dilació, a comentar la lectura d'ambdós llibres.

El diablo se viste de Prada és exactament com la pel·lícula. Un entretenimentet, perquè no arriba ni a entreteniment. Un telefilm. Amb aquella mena de moralina americana final que resulta empalagosa i, igual com la pel·lícula, em va deixar igual que abans. O sigui: no calia.

El següent va ser aquest de la bicicleta en la playa. Aquí em vaig adonar que hi ha dues maneres de fer les coses: bé i malament.

No conec l'autor, Peter Viertel, però  si llegeixes la contraportada et diu que és un senyor nascut a Alemanya el 1920, guionista i escriptor. Continues llegint i veus que ha estat l'autor de Cazador blanco, corazón negro i també que Una bicicleta en la playa té a veure amb el Hollywood de les grans etrelles com Chaplin, Greta Garbo, i alguns intel·lectuals que van cercar refugi escapant-se de la convulsió prèvia a la Segona Guerrra Mundial.  Tot això em va convèncer i vaig pensar que podia estar bé.

L'anterior me l'havia llegit en un parell de tardes i aquest vaig pensar que seria semblant. D'entrada, no estava malament. I continuo pensant que no està malament. El que m'indigna és la remalíssima traducció. I, si la traducció està ben feta, cosa que no m'estranyaria, el que està fatal és la revisió, perquè el resultat final és com una redacció d'escola, amb algunes faltes d'estructura i moltes errades. Per entendre'ns: és com si, en editar el llibre, s'haguessin equivocat d'arxiu (jo no sé ben bé com va, això, però em dóna aquesta sensació) i haguessin imprès una versió de l'arxiu que no era la bona. No sé si m'explico.  Mireu, això em va treure de polleguera, perquè no hi ha dret. Ja dic que no conec l'autor, però si jo fos ell estaria indignada amb el resultat final del meu llibre en castellà i demanaria danys i prejudicis als editors. Si que és crt que és una edició de butxaca (9 euros) però això no justifica que l'edició sigui un veritable desastre. Però és calr, ell ja és mort!


Total que no el vaig acabar de llegir perquè m'anava posant nerviosa. llàstima, no semblava que hagués d'estar malament, al contrari, feia patxoca. Sóc massa exigent?????

24 comentaris:

A_ca_dia ha dit...

carai! espero que tinguéssis sort amb la resta de lectures! a mi també m'ha passat aquest estiu, esperar una cosa i veure que realment hi ha molta..."comercialitat" en el món editorial.
Bonic canvi d'imatge!

gatot ha dit...

dona, arare, depèn...

hi ha qui compra llibres per encendre la xemeneia: en aquest cas poc deu importar com estiguin escrits; ara, si el que pretens és llegir-los...
:)

petonets lectors!

Isabel Barriel ha dit...

no et possis nerviosa: és dolent per la lluminossitat personal...
I no, no ets massa exigent (ens venen motos defectuosses a massa botigues!).

Clidice ha dit...

fa molta ràbia una mala traducció i més a aquestes alçades :(

zel ha dit...

Em penso que l'he llegit en català...però em devia passar un xic desapercebut, em temo...

I Prada...pffff, la peli no la vaig aguantar...

Petons princesa de les ones!

Striper ha dit...

Jo vaig seleccionar llibres de la biblioteca i alguns m'han decepcionat.

Mireia ha dit...

A mi tambe em passa, això de comprar llibres fins i tot al Carrefour, i és que sóc adicta a la lectura, què hi farem!!!

fada ha dit...

Et comprenc perfectament: un llibre mal traduït costa d'empassar. No és ser massa exigent, és demanar la feina ben feta.

Joana ha dit...

A vegades és a l'inrevés. Esperes poc d'un llibre i és una petita perla literària, be escrit i ben traduit... Com il faut!
Petons de mitja nit Arare!

Josep Lluís ha dit...

Passa amb tot: amb la fruita, la verdura el peix, fins i tot, amb la gent…

Montse ha dit...

Amb la gent, Josep Lluís? no anem bé, oi? :)

Montse ha dit...

Tens raó, Joana, alguna vegada és cert que m'ha passat el que dius (per sort!)

Montse ha dit...

Fada: i llavors hi ha massoquistes que els acaben de llegir (jo mateixa fa uns quants anys, sense anar més lluny) ara ja he après que si no acabo el llibre que no m'ha agradat no em posaran mala nota.

Montse ha dit...

Benvinguda al club, Mireia . I també al blog!!!

Montse ha dit...

Striper, hi ha alguns llibres que encara que estiguin a les biblioteques, no tenen per què ser bons, de vegades hi ha qüestions d'aquelles de "políticament correcte" i tot això...

Montse ha dit...

Zel, quan un llibre ens passa desapercebut és que no paga massa la pena, no trobes?

Montse ha dit...

Clidice, és el que dic de l'arxiu "dolent"... per mi que van imprimir la versió avantpenúltima o alguna cosa així (valia la pena que s'hi fixessin, coi!)

Montse ha dit...

I massa motos, IBM!!! algunes defectuoses, d'altres sobrevalorades i així anem

Montse ha dit...

Gatot, m'acabes de donar una idea per aquest hivern. La nostra biblioteca ho agrairà i la llar de foc també!!!

Montse ha dit...

Hi ha hagut de tot, Edelia, ja ho aniré comentant. T'agrada, doncs, el canvi d'imatge? A mi encara em sembla que hi ha massa blau. Encara no n'estic satisfeta del tot, potser canviaré encara més :)

gatot ha dit...

em sap greu arare, però la idea no és meva... el copyright és de'n Vazquez Montalbán!
:)
petons encesos!

Marta ha dit...

No conec cap dels dos llibres ni cap dels autors. La pel.licula "Corazón blanco, corazón negro" sí que l'he vista i em va agradar molt. Veus jo sempre acabo els llibres encara que no m'agradin, ara això sí després se'n van en el racó més amagat de l'estanteria i no el torno a rellegir mai.

el paseante ha dit...

En el fons, les editorials no deixen de ser una indústria. Tapa tova, 9 euros... Però no hauria de ser així.

Montse ha dit...

I a més, haurien d'imprimir la versió corregida, no trobes?