21 de setembre, 2009

Au, ja està!

Alea jacta est. Roma locuta est.

M'he posat a buscar pel meu armari - que sempre és ple de res per posar-me - i no he trobat ni uns sostenidors que no tinguessin algun element metàl·lic: aros, tanques, gafets...
Dels tres texans que tinc, uns tenen uns claus - són claus monos, però claus! -; uns altres, tenen cremallera metàl·lica i els altres, els que no tenen res, em van tan grans que hi cabrien dues Arares a dintre.
Les faldilles, igual: no hi ha faldilles de claus, però tenen tanques i cremalleres.
El vestidet que em vaig comprar a l'estiu, una mena de moc arrugat - segons paraules maternes- no me'l veia bé, perquè ja no fa aquella calor, perquè vas a Barcelona i ja hi ha noies que van amb mitges i botes  - segur que les que fan això és perquè encara no tenen problemes de termostat - i senyores que poc els falta per portar abrics de pells. He trobat que feia massa pinta de guiri, així que s'havia de buscar una altra cosa.
He acabat posant-me un vestit d'estiu però llarguet, sense efecte móc - degudament planxadet - i amb una jaqueta a joc. Això ja semblava més adient.

Arribant al centre on m'havien d'entubar - no sé si està ben dit - m'han fet entrar de seguida. Jo ja no m'havia posat ni arracades i m'havia tret l'altra arracada que porto sempre a l'orella com un apèndix, la que no em trec ni per dormir ni res - ja me la vaig treure ahir, no fos cas que sortís l'arracada volant junt amb la meva orella. No tinc pas síndrome de Van Gogh, jo! - però estava preocupada per la resta de metalls... així que li he dit al noi que m'ha fet entrar al gabinet que si em deixarien posar una bata o alguna cosa semblant, que tenia cremalleres, aros i tanques metàl·liques per tot arreu, jo! i fins i tot un implant que... el noi m'ha dit que no calia ni que em tragués els anells i jo pensava a veure si em sortiran els dits volant! però no he dit res per no fer el pagès (amb tots els meus respectes pels pagesos, està clar)...

Entro i veig un tubet de pa sucat amb oli, un tubet de la Srta. Pepis, en diria jo. Me l'he mirat, pensant s'han equivocat, però llavors m'ha dit au, ja pots ficar la cama pel tub. Ah! i què faig amb la resta del cos? M'ha acostat una cadira amb braços i un coixí perquè la resta del cos pogués descansar tranquil·lament mentre el tub engolia primer la cama dreta i després l'esquerra. No moguis ni els dits dels peus, m'ha deixat anar. I m'he passat quaranta minuts - vint per cama- sentint els diverses ritmes de la maquineta - deunidó el soroll que fa - amb la cama dins el tub i la resta del cos intentant relaxar-se. Intentant! he dit intentant!. En algun moment els genolls  m'han fet algun moviment involuntari, com allò que passa de vegades, que se't mou la parpella sense permís - no us ha passat mai?- i he pensat mare meva, ara tocarà tornar a començar i hala! a estar-se quieta quaranta minuts més!, però afortunadament es veu que els moviments involuntaris no s'han vist - com que quedaven dins el tubet... -

Tot plegat, el que m'ha angoixat més ha estat la immobilitat - jo no m'estic mai ni cinc minuts en la mateixa postura -  anava fent anagrames mentalment amb les lletres de la propaganda del tub. Han sortit força paraules, així que estic entrenada per fer un sccrabble quan vulgueu!




 Així era la meva màquina!!! canvieu la imatge del noi per la meva, poseu-me un coixinet al cap i us fareu una idea. Imatge: http://titulossincredito.files.wordpress.com/2007/11/extremity2.jpg

I ara a esperar. Déu  - llegeixi's el traumatòleg - dirà si hay que operar o si no cal. Si puc continuar fent de les meves al gym o si m'he de passar directament a l'aqua-gym com la majoria de les iaies i les d'Infidels,  i si puc treure la Taca saltant com la Heidi o si l'he de treure com la Srta. Rotenmeller. On vera!

19 comentaris:

Eli ha dit...

Ai Deu.. ja hi tornem a ser... Has estat per aquests móns de deu, i no m'has avisat???
Espero que no sigui res greu!
Cuida't molt i a fer bondat!
Una abraçada guaridora!
;-D

gatot ha dit...

valga'm deunostrosenyor i l'altra... això no és una ressonància ni és res!

val, que si, que la maquineta fa fressa... però tant poc potent era que ni els anells t'han fet treure?

jo, que portava una goma a la cua -i no acostumo- i me la van estirar....

veus el que et passa per anar a bcn? i segur que era de pago...

nena... si és que... tchs tchs tchs...

ara... tu refia't del metge-deu-gurú!
jajajajajaja

(no t'ho he dit que faig masatges miraculosos?)

petons ressonants!

Striper ha dit...

Ara ja se lo que es el Tub, Espèro que el resultat estigui be.

zel ha dit...

Uix, a mi em van posar al gran, amb una cama i prou i l'altra...penjant...

Què et sents? Què pot passar?

Clidice ha dit...

veus dona com no n'hi havia per tant! ai aquestes criatures! ;P

el tio de la "afotu" no hi era?

Isabel Barriel ha dit...

que bonic ho expliques tot!

Anònim ha dit...

APA NENA QUE AIXO NO ES RES.
JO SOC POLI-TRAUMATICA, I CADA DOS ANYS HAN FAN UN REPAS GENERAL,DE COS SENCER I NO N'HA PER TANT¡
EN SERIO QUE NO SIGUI RES,DE TOT COR.
JUGANT......

Orio43 ha dit...

Apreciada Arare
Això no serà res, gràcies per seguir el meu bloc, si puc posar algunes cançons que t’ajudin a millorar, ja m’ho diràs, jo de moment de genolls bé, el problema és la vista, res coses de l’edat que t’ajuda per un costat i dona problemes per un altre.
Salut i a resistir.
Toni S. (orio43)

Montse ha dit...

Eli, aquesta vegada no vaig anar "allà". Si hagués estat "allà", t'hauria trucat, paraula d'Arare! el centre al que m'han enviat aquest cop és al carrer Londres.

petonets, reina mora

Montse ha dit...

Gatot, els teus massatges miraculosos deuen fer molt de marrameus! ;) jo m'ho apunto, així que si alguna vegada te'n demano un, no val protestar!!!

Montse ha dit...

Striper, hi ha tubs i tubs, hehehe... aquest era un pèl més petitet que els tubs aquells on hi has de caber sencer!

Montse ha dit...

Zel, ara no em sento res de res, però he passat l'estiu del lloro... dia si dia també feia bursitis als genolls, i això, el déu-traumatòleg-gurú diu que no és una malaltia sinó un símptoma... i cal veure per què faig bursitis (bah, suposo que deuen ser coses de l'edat i d'haver castigat els genolls corrent i caminant tants anys, encara que mai no he fet competició - per sort-)

un petonettttttt

Montse ha dit...

Clidice, si hi hagués hagut el tio de la "afoto" potser en lloc de fer-me una ressonància li hauria demanat d'anar a prendre un "copasso" ;)

Montse ha dit...

Poesiaula, bonic, bonic potser no seria la paraula... de vegades val més agafar-se les coses amb humor, veritat? :)

Montse ha dit...

Jugant amb BCN, potser a partir d'ara a mi també m'hauran de fer un "repàs" cada any, no ens podem fer grans, hehehe!

Montse ha dit...

Orio43, ja veus, ens seguim mútuament :D em va agradar molt la idea del teu bloc, per això et segueixo regularment. M'he baixat alguna cançó, i no descarto demanar-te'n alguna per si la trobes alguna vegada.
Benvingut!!

pepi ha dit...

Si et seveix per animar-te jo m'he fet moltes RM al genoll i encara que intento relaxar-me, entre el soroll i l'agobi d'estar quieta no ens gens agradable.
Espero que el resultat hagi estat bé.

petons

el paseante ha dit...

M'alegra que la RM no hagi estat tan tremenda com et pensaves. Ara, que jo te'n faria un parell cada dia, a veure si pares quieta :-)

Montse ha dit...

pobre de mi, Paseante! :D