Entrades
Imatge: http://www.opuslibros.org/spaw/images/nicole2.jpgDivendres havíem anat a veure Camino. Una bona pel·lícula, però molt dura. Dura en tots els sentits. Dura perquè veus una manera de fer, que acaba sent una manera de ser d'aquelles persones que formen part de la secta - perquè és una secta, no?- de l'Opus Dei.
I també és dura perquè tracta el tema del càncer en una criatura i això colpeja molt, vulguis o no. Ens colpeja més als que tenim fills i jo diria que encara més als que tenim néts.
Així doncs, jo la considero una molt bona pel·lícula, amb un excel·lent treball de la Carme Elies i de la nena, la Nerea Camacho. I del capellà, en Jordi Dauder. De fet, penso que tothom treballa bé, en aquesta pel·li. No m'estranya que hagi obtingut tants premis!
Jo vaig conèixer de ben a prop una família a la qual els van "enredar" la seva filla gran, fent-li un bon rentat de cervellm i emportant-se-la a un pis d'aquests de "numeraris", on, juntament amb altres noies, feien de minyones i poca cosa més. Estaven allà per servir els numeraris masculins, i per fer la feina i prou, amb l'excusa que tot el que es fa és per oferir-li a Jesús. S'ho van passar molt malament, aquella família, però ignoro si van poder "arrencar" la seva filla de mans de la secta. Tant de bo...
La pel·li presenta, junt amb el cas de la filla petita - la del càncer- el cas paral·lel de la seva germana gran, que s'assembla molt al que va viure la família que comento, amb l'agravant que a la peli és segur que la noia no surt de la secta.
El toc humorístic (i sort que hi ha toc humorístic) és el que pensa i fa la nena, respecte a Jesús i a la Obra. Boníssim!
Avui han concedit els Oscars, no? Jo encara no he pogut assabentar-me de qui ha guanyat, no he sentit la ràdio ni vist la tele, encara... a veure si ara me'n fan cinc cèntims, a l'hora del telenotícies.
9 comentaris:
Tu en tens un, a casa meva, preciosa, no és ben bé un òscar, però gairebé ( no t'amoïnis, no és meme ni res, no hi ha normes...)
La veurem, si l'aconselles!
A mi em fa una certa mandra de veure, la veritat. No dubto del bon treball de l'Elies i en Dauder, són molt bons, però el tema em posa una mica nerviosa. Amb aquests i els testimonis de jehovà no puc, ho sento.
Ah, han guanyat la Penélope Cruz i la la Winslet, entre d'altres :-)
sique és un secta l'Opus, però amb molt de poder, es veu estàn al darrere de l'art sacre de Lleida per foscos interessos económics.
ah! la Pe, La Winslett, el Sean Penn són els oscaritzats
Recordo quan es va estrenar i la teletrès va enviar un reporter (o reportera) per a recollir les impressions. Feia gràcia com "alguns i algunes" sortien escandalitzades per veure tooooootes les "mentides" que havien dit sobre "la obra". Potser es devien pensar que era una peli per a recanonitzar l'Escrivà de Balaguer.
Déu ens lliure de les religions!!! :)
He sentit parlar molt d'aquesta pelicula i la vull veure.
montse...
l'opus dei és un misteri total per a mi.
m'agradaria vore la pel·lícula.
espero que estigues bé.
una abraçada
Sens dubte ha de ser bona la pel·lícula, si a més del què expliques hi ha moments de bon humor, millor, no m'agrada patir gaire al cinema (ni tampoc al futbol...)
Salut!
M'agradaria veure-la... malgrat que segur que f a patir, això dels nens, ja tens raó ja és el que més em fa patir, veure patir els nens.
Carai, fa un estona que dono voltes per l'univers blocaire i veig que aquest to d'ombra ho ha envaït tot. Jo que estic vivint, avui, una petita crisi d'identitat professional...Serà que ja enyorem la primavera?
Esperarem que arribi aviat...
Publica un comentari a l'entrada