Entrades
Imatge: http://www.hachemuda.com/pantallazosVideoTutoriales/composicionGritosRuth.jpgA veure com m'explico perquè no us penseu que fico tots els polítics al meteix sac. No he de justificar res, així és com penso i punt, però vull matisar el que vaig dir.
Vejam: si en una família hi ha diverses opinions i es formen dos bàndols, molt malament anirem si un dels bàndols no troba res ben fet a l'altre, només perquè hi ha diversitat d'opinions.
Si en una aula hi ha 35 nens i nenes que pensen diferent, que provenen de diferents cultures, que tenen diferents capacitats i diferents habilitats i el mestre no sap trobar allò que té de bo cadascú, ja ens podem fer l'hara-kiri, no trobeu?
Si en un país hi ha gent diversa i molts problemes, si presumim que vivim en una democràcia (presunta, dic jo, perquè ja en començo a dubtar, al menys, aquesta no és la democràcia que jo pensava que seria) si en presumim, dic, com és que no som capaços de respectar-nos els uns als altres ni de respectar les aportacions que fa cada partit polític, analitzar-les, treballar conjuntament i veure què pot sortir bé i què no, els pros i els contres, deixar de banda el que no va bé i agafar el que sí que va bé per dur-ho a la pràctica, vingui del partit que vingui!
Per pura disciplina de partit s'ha de votar allò amb què un no creu o no hi creu del tot? Per pura disciplina de partit s'ha de dir no a tot allò que proposin els altres? Senyors, quan hi va haver la transició, a mi em semblava que tots anàvem a una. (Innocent! Innocent! Imbècil!)
Ara no em voldria ficar per a res en termes polítics. Per a res: no vull parlar de federalismes (que ho hauria de fer, però avui no va per aquí). No vull parlar d'economia (ho hauria de fer, però avui no va per aquí). No vull parlar d'ensenyament (ho hauria de fer, però avui no va per aquí). No vull parlar de prestacions socials (ho hauria de fer, però avui no va per aquí). No vull parlar de respecte per les llengües maternes (ho hauria de fer, però avui no va per aquí)... etc..etc...
Només vull parlar de dignitat. Com és que no ens podem unir per tirar endavant un país que té problemes perquè perdem el temps discutint a veure qui pixa més alt a la paret? (aquí si que els fico tots al mateix sac: el govern de catalunya i el govern central, perquè, en definitiva, tots fan el mateix. No parlo - i ho sabeu perfectament- dels polítics petitons, els innocents que encara s'ho creuen, els honrats. No són aquests, els que vull dir.
Homeeeeeeeeeeeeee! Ja n'hi ha prou! Em fa vergonya. De veritat, quan sento els suposats i presumptes "personatges" escollits democràticament pel poble perque ens representin, a mi EM FA VERGONYA.
Me'n fa quan, segons qui parla, una part dels parlamentaris s'aixeca i se'n va al bar, passant de tot. Passant del seu país, del meu i de mi! Me'n fa quan s'insulten, quan es treuen els drapets al sol, quan fan pública tota la seva merda privada i no tenen en compte per a res el poble que els ha votat.
El que no pot ser és que estiguem pagant uns senyors que que van a la seva, per romandre tot el temps possible al poder i que es burlen de nosaltres, pobres imbècils que encara creiem en la democràcia.
No, gràcies. En aquesta democràcia no hi crec. I no em digueu - com és allò?- que faig demagògia. Ni sé què és, la demagògia. Només sóc una ciutadana emprenyada com una mona perquè li volen prendre el pèl.
buf,buf,buf... perdoneu, sembla que se me n'hagi anat l'olla. No és així, estic més serena que mai, no he begut ni m'he fumat res. Malgrat tot, perdoneu.
11 comentaris:
Noia estic totalment d'acord amb tu totalment!!
Si proposes res al respecte, jo et segueixo, i crec que no seria la única.
Ens hem acomodat, Montse, hem perdut pel camí allò que els nostres pares o avis tenien més que clar i que van demostrar simplement no pujant a un tramvia l'any 51 perquè el pagaven més car a Barcelona que a Madrid.
Ara anem fent i anem "apoquinant" com ases que només poden mirar endavant.
Però alguna cosa s'hi deu poder fer al respecte, no? O ja és massa tard per a tot?
Tens tota la raó, tot plegat semblen quatre firaires rifant-se un conill magre, que no tenim res més ( i em sap greu pels firaires, que són pla més honestos)
Colla de brètols que viuen a cos de rei protestant per res, criticant tothom i sense fer res de res de res de res, cabronassos, amb perdó!
Buff, hem quedat descansades...
Quan vaig fer 18 anys hi va haver eleccions, i no vaig votar. Tota la família em deia: és un dret que ha costat molt de guanyar, i més a les dones, n'hem de fer ús. Jo contestava que no creia en la política.
Quan "em vaig fer gran" i enlloc de seguir els polítics amb El Jueves els vaig seguir per les notícies i pels diaris, vaig decidir que no podia queixar-me sense exercir el meu dret: anar a votar quan toqués. Així ho he fet en totes les eleccions fins avui.
Veient tot el panorama i deixant de creure en qui creia que podia creure una mica (redundant, I know it), em plantejo si "fer-me més gran", i tornar a la rebeldia. Potser, a les properes, deixaré de votar.
No seria una bona rebelió una abstenció generalitzada? Sí, ja sé, tot i la baixa participació no es replantegen res els polítics, però una abstenció total potser faria trontollar el país.
I a mi no em val el bot en blanc. Per mi, el vot en blanc equival a "no sé, o cap m'agrada, però crec en el sistema". Jo, ara, gairebé ni crec en el sistema.
Que malament ho estan fent, doncs, no?
Perdonar-te, per què? Per no haver fumat ni begut res? :)
Saps què passa, que es pen sen que posant els drapets al sol, per dir-ho d'alguna manera, canviarem el sentit del vot, i en realitat el que farem és canviar, en sentit estricte la intenció de vot. És a dir, que intencionadament deixarem de votar. Au, ja ho he dit.
em temo, montse, que saps massa bé el que passa...
d'acord amb tu en la poca educació, respecte i partidisme que exhibeixen els representants del poble;
sobre la desil·lusió democràtica... n'hauríem de parlar "largo y tendido" i començar -crec- perquè el Borbó, que és l'amo, tingués espai setmanal a la TV pública per explicar als espanyolets en què consisteix la "democràcia": sense una definició de inici, barrejarem peres, pomes, figues i maracuyà...
la democràcia, noia, ara per ara és com "l'AMOR", que tothom creu saber què és però tothom ho aplica a la seva manera (alguns fins i tot diuen que maten per amor... quin país!)
i per últim, tirar tots junts un país? a on?
crec substancialment en la manca d'idees i criteris dels nostres governants; he deixat un granet de sorra aquí (i perdona l'spam)
petons i llepades anades d'olla!
Em sap greu ensopegar amb aquest “post-emprenyamenta” com diria l’avi Gres (tot just acabo d'amerar al teu mar). Estic plenament d'acord amb tot el que dius. En som molts que estem cabrejats com la mar de vegades, però és difícil encetar un tsunami si cada onada va per on li dóna la gana (ara a dinar amb aquest del partit de l’oposició, ara a sopar amb els companys del congrés...) Nosaltres (el poble) som (i cito en Punset) les últimes gotes de l’oceà, sovint representades per onades que pertanyen a un mar poc salat i massa oliós.
No demanis perdó, que has dit poques paraulotes (per no dir cap...).
Una abraçada i records de l’avi Gres!
Tens tota la raó. I penso que és culpa de tots.
Com bé diu la Trini, seríem capaços ara de fer una vaga com la dels tramvies? Ho dubto!
Els polítics que haurien de mirar pel bé general, del poble, només miren per ells, pels interessos del partit i per les butxaques.
I desqualifiquen l'adversari, perquè no tenen més recursos, perquè a sobre cada cop tenen més baix nivell.
Bona nit i bon capde!
Tranquila, Montse...
Ens venjarem d'ells a l'infern.
No els deixarem sortir d'aquella bassa de merda on una dalla va rodant i fa que estona sí i estona també hagin de posar el cap a dins TAMBÉ...
És una manera de fer-te pasar la vergonya i la mala llet d'una "tacada"..
Ves-hi pensant i disfrutant emb la idea. Si parlessis amb en Punset et convenceria que la felcitat de veritat és això .. imaginar la felcitat futura...
éS per això que hi ha hagut uns grans fills de la gran que han tingut molt d'èxit durant molt de temps...i encara els dura la moma.
___________
PS
Quina imatge del Blauet tan imponent! Una meravella!
Tu estàs emprenyada perquè no et van convidar a la cacera amb el Garzón i el Bermejo. T'imagino amb barret de ploma, disparant a les pobres bestioles i preguntant "qué hay de lo mío" :-)
Si no ens ho prenem amb humor estem perduts. Paciència, noia.
I hem d'anar a votar, per nassos. Vergonya és poc!
Podries enviar-la com una carta al director a algun diari!
Publica un comentari a l'entrada