Els colors dels diumenges

imatge de google

Quan era petita, els diumenges al matí tenien un color ataronjat que lluïa al terra i a les parets de les ciutats, dels pobles, dels barris, del jardí de casa... a la tarda s'anaven tornant blavosos, fins que arribava la nit, que ja eren d'un blau tan fosc que semblava negre. Era l'hora de preparar els llibres per al dilluns, l'hora d'acumular tensions i ansietat, l'hora de pensar tant de bo em posi malalta, per no haver de fer la classe de matemàtiques de dilluns al matí. Però gairebé mai m'hi posava, de malalta. I La tensió i l'ansietat creixien a la panxa, i eren de color morat.

A mesura que vaig anar creixent vaig adonar-me que no totes les paret, ni totes les ciutats ni tots els pobles ni tots els barris reflectien el sol dels diumenges. Hi havia parets, barris, pobles i ciutats que no tenien color, malgrat que tenien sol. La tensió i l'ansietat van donar pas a d'altres sentiments, relacionats en cada moment amb les dificultats que la vida m'anava plantejant. A pesar de tots els descobriments, però, els diumenges continuaven sent - per mi- ataronjats al matí, blavosos a la tarda i ben negres a la nit. Només que havia après a controlar el morat que creixia a la panxa en alguns moments, que rarament coincidien amb el diumenge al vespre.

Actualment els meus diumenges al matí volen ser ataronjats, com sempre, però el cap està tan ple d'informació que el cervell s'entossudeix a transformar allò que hauria de ser ataronjat en tons grisosos. De vegades puc foragitar almenys una part d'informació i el meu cervell deixa de processar per uns moments i em torna el color taronja, però això no sempre és possible. Em pregunto per què el meu cervell sempre processa. Que feliç seria jo si pogués aturar-lo, a voltes, per tornar al taronja, al blau i al negre. Sense grisos. Tinc recursos per als morats. Omplir el cos d'aire, ventilar-lo, fer-lo moure's, escoltar músiques, llegir, escriure... tinc recursos.

Només no tinc recursos per a les grisors incontrolables d'allò que m'envolta.

Què tal la dansa eslava nº 2 de Dvrak, per aquest diumenge al migdia?