Ahir vaig anar al cine a veure "La duda". Mireu, fa dos dies jo parlava dels meus dubtes i ves per on, m'assabento que al cine fan la peli i jo que me n'hi vaig. Bé, no va ben bé així. Havia vist el "trailer" l'altre dia, que vam anar a veure "Siete almas" - peli que em va agradar força, per altra banda - havia vist el trailer, deia, i el J.S. va dir "Ja sé una pel·lícula que no aniré a veure", al mateix temps que jo deia "Ja sé una pel·lícula que aniré a veure". I és que ell no pot veure la Meryl Streep, no em pregunteu per què. A mi, en canvi, si que m'agrada i si que em podeu preguntar per què. Penso que és una dona que pot fer qualsevol paper de l'auca i que sempre el fa bé. I no em passa com amb alguns actors i actrius que sempre veig a "Fulanet o Fulaneta fent de", no sé si m'explico. Per mi, la Streep, és camaleònica. Però només és una opinió, és clar! només no em va agradar a la pel·lícula "La casa de los espíritus", perquè la feien fer de noia jove i no li pertocava. Però anem al gra.
La duda tracta d'un problema real en una època real, que jo vaig viure: els anys seixanta. Un nen negre, l'únic que hi ha a l'escola, manté una molt bona relació amb el seu professor i capellà del centre i de la parròquia. I a partir d'aquí, dubtes per part de la tutora i la directora de l'escola, una magnífica actuació de la mare del noi i ... el dubte.
M'hi vaig endur a la meva mare i a totes dues ens va encantar. Apa, no diré res més, que jo mai no he estat una bona crítica, ni de cine ni de literatura ni de res. O m'agrada o no m'agrada. O m'arriba o no m'arriba. La meva mare diu que la fotografia és molt bona. Jo no ho sé, no m'hi vaig fixar, però la pel·lícula em va encantar.
Apa, me'n vaig, que faig tard!
DES DEL MEU MAR - FRANÇA
Subscripció al blog
Entrades
Comentaris
12 comentaris:
Ja em cridava l'atenció, però després de llegir-te segur que cau... ;-)
Gràcies per la recomanació!
Doncs jo també sóc dels que la presència de la Meryl Streep pot arribar a representar-los un condicionant negatiu per anar a veure una pel·lícula, i no em feu dir per què. I el m,ateix em passa amb la Glenn Close, de manera que com et pots imaginar "La Casa de los espíritus", on a més a més el Jeremy Irons tenia una espectacular retirada a l'Aznar, em resultà absolutament insofrible...
Doncs a mi m'agrada Meryl Streep. Per la mateixa raó que a tu. M'ha encantat sempre que l'he vist, però no he vist la casa de los espíritus. Crec que m'agradarà La duda.
L'Streep és una de les grans
Doncs per sortir de "el dubte" què millor que anar-la a veure! a més l'Streep sempre m'ha encantat com interpreta!
A mi "La duda" em va deixar am el dubte. La Meryl esrit m'agrada bastant i la seva interpretació va ser genial.
Mmm..gràcies. Tinc les entrades a la mà, no me la volia perdre, però ara encara m'has animat més.
ah! Streep? I tant! té una màgia! Pot ser una màgia femenina?
Ja fa massa que no vaig al cine i no sera per propostes.
Quines coses això dels diàlegs entre els blogs... Després de llegir el que escrius he escrit el meu post. Bé, més que escriure m'has suggerit una cançó.
Petons
A mi m'agrada com treballa, jo suposo que per als homes té una mena de físic especial, una mica de rata sàvia, que els inquieta, com la Close, que algú ha mencionat.
No sé si anar-hi, doncs m'han dit que et quedes amb 'el dubte' i a mi m'agrada que la trama es clarifiqui, ep.
El senyor que fa de capellà, no recordo el nom, també es molt i molt bon actor i també és inquietant i fa una mica de repelús.
Recordo una peli que va passar sense fer soroll, amb ella i el Redford, impressionants, Leones y corderos, crec que es deia.
Per cert, i responent a l'Antoni, La casa de los espíritus va ser un error de tots plegats, no podien triar pitjor els intèrprets, a banda que l'autora del llibre tampoc no m'agrada i que em va sembla una mala imitació de Cien años de soledad.
Veig que la Streep desperta tant amors com odis, ja passa, això, amb els actors i amb les actrius!
Júlia, veig que vas forta! A mi no m'ha agradat mai, tampoc, l'Allende, però em pensava que no es podia dir, perquè em mirarien malament :)
quant al senyor que fa de capellà, ara mateix no tinc el nom al cap ni temps per buscar-lo a sant google.
I si: et quedes amb el dubte, però té la seva gràcia, perquè al cine hi ha dos punts de vista ben clars, els vas sentint mentre et poses l'abric i surts de la sala!
Vaig a veure el teu post, Pere, a veure quina és la cançó que t'ha suggerit el meu post.
Striper, si fos per mi hi aniria cada dia, sempre m'ha agradat molt, el cine!
Edelia, segur que la Streep agrada més a les dones que als homes. Passa una cosa semblant amb Sissi Spaceck (s'escriu així?)
Pepi, és una dona amb molta personalitat! Si, ja dic, el dubte queda!
Fanal Blau, si hi vas ja em diràs si t'ha agradat, eh?
Jesús, veig que ets un dels homes a qui si que agrada. Anava a dir deos pocs homes a qui agrada, però no tinc feta l'estadística :)
Carme, vas arribar a veure Mamma mia? Era una solemne xorrada, però taaaaaaaan mooona! ;)
Antoni, sempre que escrius al meu blog em dones una alegria (de vegades em penso que ja no em llegeixes, com et deus pensar tu de mi, que no deixo comentaris al teu blog, però hi vaig sovint)... la Close té molt de caràcter, però a mi tampoc no m'acaba d'agradar, em sembla que des que li vaig veure aquella amb el beneitó del Douglas, saps quina vull dir? Atracción fatal. Buf, quin "bòdriu"!
Rita, et dic el mateix que a Fanal Flau: quan l'hagis vist ja em diràs què t'ha semblat i si dubtes o no!
Petonets a tots!
Publica un comentari a l'entrada