Dedicat al Veí de Dalt (crònica d'un regal anunciat)

Fa força temps que tenia ganes d'inventar-me un premi blogaire d'aquests que ronden per la xarxa. Un premi especialíssim, mooooooolt especial per al Veí de dalt.

Després de donar-hi voltes i més voltes i de pensar en un "enanitu" de jardí, o potser en una Barbie vestida del Barça o de pubilla catalana (que no he trobat, en canvi si que n'he trobat una de flamenca, ep, que es veu que encara hi ha classes), després de pensar molt, la qual cosa és esgotadora, no us penseu... que una no està gaire acostumada a pensar...

I donada la circumstància que demà és el dia de Sant Valentí i com que jo estic mooooooooolt enamorada del Veí (o del seu blog, o de la seva divertidíssima manera de fer o de... bé, és igual, matem-ho) i sóc una mica friki (com s'escriu, friqui?) i carrinclonota i m'agrada riure amb els meus amics (que no d'ells, ep), doncs he acabat trobant el que buscava.

Veí, tinc l'honor de concedir-te ni més ni menys que... tatxannnnnnnn... tatxannnnnnnn!!!

La medalla de l'amor, de l'amour, de l'amog, del love, del... sisisi,

Hoy te quiero más que ayer, pero menos que mañana.

¡Tomayaaaaaa!

I com que qualsevol premi blogaire no es pot quedar en un sol blog, t'invito a que li passis a algú que estimis mooooooooooolt moooooooooolt, com jo t'estimo a tu. He dit!

p.d.- i també crec que la medalleta de marres requereix sortir al teu museu del diseny friki!!!
per cert, saps quin és, el meu cognom? (hehehehe)
p.d.2.- I aquí la cançoneta, que no podia faltar! Digna del Museu Audiovisual Friki-Max!