Tempesta
Mirà la sang que vessava el seu cos i només hi trobà boira. Enllà, les onades s'enduien la vela i els seus braços, al compàs del vent.
DES DEL MEU MAR - FRANÇA
Subscripció al blog
Entrades
Comentaris
26 de febrer, 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Bona feina! I lla imatge d'acompanyament, molt adient. Jo també hi participo! :)
Bon dijous, capitana! (avui fa solet)
jo també n'he fet un encara que no l'he publicat però no és tant bo com els vostres! no sé si presentar-m'hi...
Jo també, la meva em va sortir molt crua, però molt...vaja com totes...
bon caram, montse...
les veles... i els braços... ufff... sense sang escrita ni crits ni escarafalls... però has concentrat tot lo terror en una sola imatge i amb molt poques paraules.
escolta... no sé si has passat pel blog de la trini... hi ha uns vídeos "d'escola" que penso que et poden agradar molt... fan pensar i sentir moltes coses...
una abraçada, montse
Breu i terrorific el que calia.
Fantàstic microrelat!!!
Desitjo que ta mare estigui millor!
una abraçada, Montse!
Publica un comentari a l'entrada