Suavitzem la situació amb una balada antiga. Aquesta versió, que no coneixia, i que he trobat a youtube, m'agrada més que la de l'Elvis, massa ensucrada.
Malgrat tot, avui necessitava una mica de sucre.
La meva tendència a l'àcid fa que de tant en tant el cos em demani dolç. No us passa?
Doncs apa, una culleradeta de sucre, que ajuda a passar les pitjors medicines. Digueu-me carrinclona, au!
ASÚCA
DES DEL MEU MAR - FRANÇA
Subscripció al blog
Entrades
Comentaris
12 comentaris:
Azucar!!!! NO!!!! AZUCAR NO!!!!
per que noooooooooo?
Apa! La meva diabetis incipient a fer guitzes! M'encanta la Mary Poppins!
Gràcies nena! :)
M'encanten les dues!
Crec que et falta una d'aquelles tardes de menjar marrano... com era? I ensúcra-la molt.... que a vegades el cos ho nota.. i demana dolçor.....
:-D
I perque no???
Bona proposta, sucre a manta!
(L'àcid no m'agrada gens...)
Em prenc una culleradeta de sucre i surto.
Gràcies a tots i totes, fins després.
Si senyora, asúcaaaa!!!! I falta la Cèlia, la Cèlia Cruz, vull dir...Guapa!
àcids? mai! sempre sucre!!!
no sóc gaire de sucre, però la reina del "assucar" era la Celia Cruz que ja sona més vellugadis.
Apa, doncs, aquí la teniu, la Cèlia Cruz.
Bona nit, amics i amigues!
Seguiré addicte als sabors àcids. Res d'asúca :-)
Publica un comentari a l'entrada