Entrades
Avui ha vingut a veure'm un amic amb els seus nens (la nena és preciosa, però del nen me n'he enamorat)... els grans hem pres un cafè, tots hem jugat dos minuts amb el gat (no s'ha deixat tocar, per tant, el joc s'ha acabat ràpid), he repartit "peluchitos" , el meu enamorat s'ha quedat un osset i la petitona s'ha quedat un drac moníssim que li ha fet quedar el seu germà (no sé com s'ho ha muntat, però el "tio" ha aconseguit que la nena es quedés el drac que també li feia tilín a ell, ves-li al darrere!) hem anat una estona a jugar a la platja. Hem jugat a tirar pedres a l'aigua, el meu enamorat ha fet de pirata (el seu vaixell era una roca) i quan s'ha cansat del vaixell-roca i després de menjar-se un iogurt que el seu pare li tenia preparat (sembla que qui havia preparat la bosseta amb el berenar era la mare, que no ha pogut venir pequè treballava, pobreeeee) després del berenar, el pirata m'ha explicat la història de Sant Jordi, la princesa i el drac sense deixar-se ni una coma. Mai no havia vist - ho juro- un pirata tan eixerit!... quan el sol ja ens havia rostit una miqueta i el papa ha decidit que ja era hora de marxar, hem anat a visitar el Blauet. El capità del Blauet ha estat content, perquè sempre representa un orgull, per a ell, això d'ensenyar el seu vaixell... i el petit pirata m'ha ajudat a cridar el Capità per veure si ens deixava pujar al vaixell! (i això que ens ho havíem jugat a "una plata d'enciam" i li havia tocat a ell, això de cridar al capità. Però després, com que no les tenia totes - això de parlar amb un capità eren "palabras mayores" - hem decidit, doncs, que el cridàvem junts).
- Un-dos-tres, Capitàaaaaaaaaaaaa!
Després s'ha fet l'hora de marxar i jo, que la setmana passada estava trista, m'he quedat amb aquell somriure d'orella a orella que se li queda a algú quan està molt molt content i quan s'ha enamorat molt, molt i molt.
Piratilla, gràcies per acompanyar el papa i la germaneta a veure'm, ha estat un veritable plaer! (i mai ningú no m'havia explicat tan bé la història de Sant Jordi, pots pujar-hi de peus!)
Aquí i dalt de tot, l'ocellet que dóna nom al vaixell i que t'havia dit que enviaria. Allò que es promet s'ha de complir! Un petó. Gràcies per la visita.
17 comentaris:
Diu que tots els pirates tornen a les aigües que els han estat generoses, i així, tot deixant enrere els dies de tristors indescriptibles...
torna el petit pirata i t'omple de nou de petons i somriures! :-)))
arare... quina alegria llegir-te contenta :)
una abraçada... "blaveta"
I nosaltres contents de la teva/vostra hospitalitat, de passar una estoneta a la platja i de conèixer el "Blauet".
(el pirata dorm ben estarrossat ara...)
Això espero, Martí, que torni el petit pirata... que ja haurà crescut una mica! són macos, els petitons!!!
Iruna, jo sóc "quejica" per naturalesa, però gairebé sempre estic... no sé si contenta, però com a mínim, resignada amb el que toca.
I si em queixés del que tinc seria un pecat mortal d'aquells tan grossos. No. No "és el que tinc". És una part de la meva circumstància que no la puc canviar - aquesta no- i porto tota la vida volent-la canviar... aixxxxx... ja ho sé: no la canviaré. Només intento que sigui feliç (sense aconseguir-ho)
per altra banda, sóc molt feliç amb petites coses, com jugar a tirar pedretes a l'aigua amb un pirata encisador que m'explica la història de Sant Jordi com ningú ho havia fet abans.
Albert, espero i desitjo que li ensenyis els dos blauets al p.p. suposo que ja no dorm :D
O potser està fent la migdiada? si és que jo em moc a unes hores queeeeee...
Petons primuletians.
Tu pirata soy yo
y mi mar es tu corazón
mi bandera, tu libertad
mi tesoro, poderte amar
tu pirata soy yo
tu querido ladrón de amor
en mi proa tu nombre va
tu pirata soy yo...
Bonic poema, Josep Lluís!
Em sembla que a la primavera tots estem una mica "p'allá", aixxxx... ja arribarà l'estiu i estarem tots més contentets (o no!!!)
ja has vist quina platja tan guai els deixen als guiris? i a l'hivern què passarà, eh? eh? eh? eh? ai maremevasenyor!
Bon cap de setmana assolellat, Josep Lluís!
Quin dia més bonic, més blauet, sense llaganyes.Un dia assolellat!
Que disfrutis el que queda del cap de setmana, Arare!
Hahaha… i jo dient-te al meu blog que no em deies res de la sorra… A hores d’ara hi ha qui deu demanar: garbí, garbí, garbí. I tal vegada el vent arriba de llevant, llevant, llevant...
Me'n alegro que hagi passat la tristor.
Un petó Arare.
Ahir vam ser fora tot el dia i fins avui, el piratilla ho ha pogut veure el blauet original. Li ha agradat molt i em sembla que també li ha agradat saber que t'havia agrdat tant el conte de Sant Jordi ;-). M'ha dit que t'enviï records (l'altra dia va aprendre que això vol dir, més o menys, fer d'intermediari de petons...).
Doncs moooooooooolts records pel piratilla :)
i per la germana del piratilla... i pel pare, ep!!!!
Glòria, els nens petits solen ser uns "quita-penas"!
;)
Josep Lluís, encara que navegui, jo "navego" (de vegades per saber d'on ve el vent he de mirar els catavents o xupar-me el dit i veure per on es refreda, hehehe... així que no sé mai quan és llevant o garbí o què, si no és que m'ho confirma el capità (hores d'ara hauria de ser una experta, però no hi ha al món ningú més despistat que jo en aquestes coses) mea culpa...
Per tant no sé quin és el vent que s'emportarà la sorra per tapar el forat que deuen haver fet (amos, digo yo), podríem organitzar una porra, a veure quin vent o quin temporal s'emporta la sorra cap endins. Què et sembla?
Avui he passat per davant quan anava a caminar amb la Feli i estava ple de gent mirant. És com una atracció de parc temàtic.
Què tal el pont? has descansat?
Què bonic! Segur que el petit pirata també s'ha enamorat de tu.
UIx, Passejador, no ho tinc tan clar, eh? que els pirates són molt seus, només s'enamoren de princeses!
Gràcies per passar per "ca meua".
petonets
Publica un comentari a l'entrada