06 de maig, 2008

Vuelva usted mañana


No tinc res contra els funcionaris, és més, no hi puc tenir res perquè el meu marit, actualment en excedència, ho ha estat durant molts anys. Quan vaig a l'Ajuntament del meu poble em reben tot el bé que poden i són amables amb mi, encara que per poder-me sentir ben tractada hagi de fer cues... cues que ja no són "com abans" perquè ara agafes número com a la carnisseria i com a mínim ja no tens la sensació que se't colarà algú, excepte quan hi ha algú que agafa números per tota la parentela, que van apareixent a poc a poc per la porta i situant-se al teu davant. Però com que el teu número ja era prou alt, doncs mira... t'agafes un llibre o et compres el diari i vas fent.



De fet, aquest post és un homenatge, al pobre funcionari. Que per què? Doncs perquè no és casual que cada dos per tres es quedin sense línia a l'ordinador, perquè no és casual que hagin de fer els papers a mà perquè senzillament, la figura de l'informàtic pot ser que no existeixi per manca de pressupost o perquè els ordinadors poden ser més obsolets que una Olivetti com la que em va servir a mi per fer els treballs a magisteri, allà pel Pleistocè.

No m'ho invento, ep! que avui he tingut ocasió de comprovar, en viu i en directe, la paciència que han de tenir els empleats quan se'ls acumula la gent i no poden fer-hi res per anar més de pressa.
De fet, la culpa no és seva. Ves a saber en què es gasten els diners, als Ajuntaments... hi deu haver partides de tot, és clar. I els ajuntaments dels pobles grans, mitjans o petits, ja fan el que poden, amb el que els adjudiquen.

El problema és, tal vegada, que "els de dalt", aquells que de funcionaris no en tenen res, els que viuen alegrement apoltronats al poder, els que remenen les cireres, els que tallen el bacallà, aquests són, també, els que decideixen cap a on van els diners.



I aquests són els que fan viatges emportant-se la família i el sèquit, aquests són els que fan dinars i sopars d'aquells que, amb la factura per a dues persones podria menjar tota una família durant un mes, aquests són els que ho empudeguen tot.




No pas els pobres funcionaris, que van cada dia a treballar a les 8 del matí, obren l'oficina i tenen una cua de gent emprenyada que ha hagut de demanar festa a la feina per anar a fer-se el dni o el passaport, amb una mica de sort. Els altres, els altres pobres, van a demanar papers. Amb sort, els poden atendre allà mateix, malgrat l'innumerable paperam que això els comporta, ara ves cap aquí, ara cap allà, ara falta això, ara falta allò (la famosa pòlissa de tres pessetes ja deu ser obsoleta, actualment) però sempre falten coses. Quan no tenen sort - avui ho he pogut comprovar - s'han de desplaçar a Barcelona o a Girona, perquè l'ajuntament o la comissaria del poble no té atribucions per fer "allò", sigui el que sigui "allò"...

Encara massa que fan, els funcionaris!

Visitar una comissaria o les oficines d'informació d'un ajuntament de poble dóna per fer un estudi sociològic de com va el país.

Un altre dia us explicaré què hi ha de fer-se la tarja de salut per anar "a l'estranger"... però això un altre dia, que ara se'm fa tard.

Les imatges que poso les poso amb tot el carinyo, només perquè les trobo simpàtiques (i tòpiques).
Las imágenes que pongo las pongo con todo el cariño, simplemente porque las encuentro simpáticas (y tópicas).

27 comentaris:

Borja ha dit...

Que monstruo Forges

en fin, un día, hace tiempo, yo le hubiera dicho

Ss feliz

pero deje de ser mago y me convertí en hombre y olvidé cosas que ahora, sin embargo voy recordando

dichosos recuerdos, tan caprichosos ellos

Joseph Cartaphilus ha dit...

disculpa el tal borja no es sino un seudónimo del sinpar joseph cartaphilus

dichosas teclas

Mar ha dit...

jajaja tens raó!

l'últim cop que hi vaig anar se'm va coler plè de gent que anàven apareixen sota les pedres.
Un cop dins m'havien de fer una còpia del currículum i l'impresora no li funcionava.
I vaig sortir d'allà no gaire convençuda ja que la dona que em va atendre no em va saber ajudar amb el que necessitava! És veu que no estava prou informada.

Jo crec que amb qualsevol feina de cara al públic que puguis probar te n'adones perfectament de què és el que falla.


No desesperis!!


:P


Petons!

Josep Lluís ha dit...

Avui, per qüestions obvies m’abstindré de fer comentaris però, davant d’un cafè en podem parlar i molt. Pot ser coca cola?...

Arare ha dit...

Borja/Joseph Cartaphilus, rebienvenido a mi blog. ¿Has entendido el post? Es que actualmente no suelo traducirlo todo, porque ya no tengo el mismo humor que antes (será la edad, que no perdona? ¿Será que los dioses no me concedieron esa paciencia que les pedí para AHORA MISMO?)

Si no has entendido algo, me lo dices y te lo traduzco, rauda y veloz. Pero no te fíes de los traductores-maquinita. Pueden hacer pasar a todo un ejército por encima de un arco de triunfo (por ejemplo).

Un beso, Mago. Y hasta siempre.

Arare ha dit...

Oiga, señorita: Su obligación de usted era llevar la copia hecha. ¿Pero qué se habrá creído?

no, la veritat és que treballen en unes condicions, de vegades, que fan plorar molt. I tenen la gent ensenyant les dents a la més mínima. Potser el que falla és l'educació de la gent i les falses promeses dels de dalt? Que tot s'ho gasten en propaganda "total pa ná?"

ja en parlarem!

Una abraçada i estudia mooooooooolt, que ja queda poc!

per cert... si em fessis un altre mail amb el tel. per lo del piano, que vaig fer neteja al oulú i l'he perdut? snif,snif,snif

Arare ha dit...

Josep Lluís, encara dubto que siguis real, ja veus, mira que no haver-te trobat mai pel poble... tchts,tchts... cocacola? vale, doncs cocacola. Que sigui ligth, que així mantindrem la línia!
:D**

Francesc Puigcarbó ha dit...

Realment treballen en ci7trcumstàncies penoses, els d'Hisenda ja deuen estar tremolant amb la que els i espera, abanda que ara ja no és un vitalici com abans, hi ha contractes temporals també

manel ha dit...

Quina colla de companys que t'has buscat per fer aquest post. pas mal, eh?
a banda d'això, tens molta raó

Arare ha dit...

I no solament això, Francesc, sinó que els que estan cara al públic són els primers que han de rebre els cops, igual que quan ens recordem de la mare que va parir els de les diverses companyies telefòniques i els ho fem saber als pobres nanos contractats per donar la cara (en aquest cas gairebé sempre el que donen és la veu) com si els nanos fossin els culpables, ai marededeusenyor, que malament que anem... tenia una mestra que sempre deia "Com més anem "menus" valem", quanta raó tenia, pobra dona!

D'això d'Hisenda, em sembla que en aquest tema som tots, els que tremolem, hehehe...

Arare ha dit...

Manel, el Perich i el Forges potser són els meus favorits - des de sempre- però la veritat és que admiro tots els humoristes, que han de fer el seu dibuixet diari emparant-se en l'actualitat rabiosa. I això... a diari i al diari, buf,buf,buf, si de vegades ja costa fer un post...

m'alegra molt que vagis passant, et trobava a faltar, ja ho sabies, veritat? :D

pepi ha dit...

Hola Arare!
M'agrada llegir el teu blog i a vegades t'he fet algún comentari. Avui m'estreno amb un blog que no serà ni molt menys com el teu (quedaré molt lluny). Vui que sàpigues que he afegit el teu enllaç. Tinc com a mestra la Gloria. Espero fer-ho bé.
Parlant del teu post d'avui: el meu germà acaba d'aprovar unes oposicions després d'estudiar més que quan va acabar la carrera de Psicologia. Està molt content i a l'espera de pendre posessió de la seva plaça. Ja veurem el futur que li espera de FUNCIONARI.

Glòria ha dit...

No déu ser molt mala cosa, ja que tothom "aspira" a fer-se funcionari, sigui a la disciplina que sigui.
Ara, com sempre, els "pringaillos"´... els de més a baix!
Bon dia, Arare.

Josep Lluís ha dit...

I tant que soc real, mira, mira, em toco i si, hahaha.
Se'm fa difícil que no m'hagis vist mai per TV Blanes, per exemple. Cada cop que hi ha un incendi, una fuita de gas, un accident greu, surto explicant que ha passat, que hem fet, les mesures de seguretat que hem implementat, etc.

Quan vegis passar un Pathfinder amb llums blaus al sostre, color blanc i portes i capó taronja fixat qui va dintre i digali quelcom...

Ja veig que la coca cola és urgent.

el paseante ha dit...

Normalment, els funcionaris m'han tractat bé. Però envejo els seus horaris, la seva estabilitat laboral, les seves bones condicions. No crec que es puguin queixar. M'han agradat molt les vinyetes.

Arare ha dit...

Josep Lluís... què és un pathfinder, eh? eh?eh?

uixx, ara m'acabo de recordar que avui em toca passar la itv del meu cotxe, crec que haig d'aprendre a obrir el capó o faré el ridícul més vil (és bromaaaaaaaaa)

Vale, ja sé qui ets (però no t'he vist mai per la tele, tchts,tchts...) de tota manera, si et veig pel carrer m'identificaré i et recordaré que "em deus" una cocacola ligth!

:D

Arare ha dit...

Glòria, tothom aspira a ser funcionari o mestre i no saben que el que hi ha al darrere és molt més dur que el que es pensen, que la gent només veu la part de les vacances. Pobres dels mestres si no tinguessin un parell de setmanes més de vacances... només heu de veure com n'estan els pares de desesperats quan han "d'aguantar" els fills un cap de setmana llarg a casa.

Hi hauria molt per parlar, em sembla...

Tant de bo que el teu fill es tregui les opos, desitja-li sort de part meva ;)

petonetsss

Arare ha dit...

Pepi, m'agrada que t'agradi el meu blog - de vegades me'l rellegeixo i no sabria pas en quin apartat col·locar-lo- no és un blog literari, no és un blog de divulgació no és un blog de... no tinc ni idea de què és, ben bé, el meu blog, així que tu endavant les atxes, que t'anirem llegint! Benvinguda a la blogosfera!

Arare ha dit...

Hola Passejador, no envegis horaris i vacances, que és més una llegenda urbana o reminiscències de l'època franquista. També és veritat que hi ha alguns llocs on sembla que retornis al passat... per què ens hem d'enganyar? i que segons quines persones, pel fet que els posin una gorra es pensen que són els reis del mambo (continuem sense enganyar-nos) però ... en realitat jo gairebé sempre m'he topat amb gent amable que vol fer bé la seva feina, de veritat. Psssst (he dit gairebé sempre, però no sempre!!!)

Petonets de passeig!

Trenzas ha dit...

Pues no sé, no sé...
Habrá de todo, como en botica, pero en líneas generales, siempre tengo la impresión de que solo trabajan en una o dos de las tropecientas mil mesas que hay en la oficina; la de hacienda o cualquier otra del estado, generalidad o autonomía.
Será que no voy a las horas adecuadas :D
Molts petonets, Arare.

Arare ha dit...

Eso pasa, también, Trenzas, es verdad, pero no más que en cualquier empresa privada - si el jefe no mira-

Hace tiempo que no nos leemos, Trenzas (me declaro culpable, siempre ando de bólido y no paso por todos los blogs que me gustaría por falta de tiempo)

Así que me encanta que hayas venido a verme y te mando un beso y un abrazo grandes, grandes.

martí ha dit...

Buenoooooo..... tela marinera de tema, però com a fundador del sempitern PAFUC, ja et faré arribar les meves opinions davant una taula amb un parell de cervesetes i tot això. Fora d'horari laboral, of course! :D


Petonet reineta mora, que feia dies que no et venia a veure :-)

david santos ha dit...

Hola, SArare.
Que buena postagene aqu tienes. Es muy bela y muy alegre tambien las caricaturas.
Gracias por compartirla con nosotros

El veí de dalt ha dit...

Ei, que jo també sóc com "els de dalt"; però un veí. Tot i que sóc funcionari també!

Arare ha dit...

Ví, ja t'he pillat, a tu, ja t'he pillat!
però com a veí, ep! que no com a funcionari... i com a funcionari ets "dels de dalt o dels de baix"? és que canvia una mica la cosa, tu!

Arare ha dit...

Martí, escoltaré les opinions perquè sóc educada i tal, però el que em mola més és fer-ho cara a cara davant un parell de cervesetes, hehehe!
:D

Arare ha dit...

Gracias, David Santos, aunque me temo que las caricaturas no las dibujé yo (ya me gustaría, jejeje)

Un placer que pases por aquí. Vuelve siempre que lo desees.