Vuelva usted mañana

No tinc res contra els funcionaris, és més, no hi puc tenir res perquè el meu marit, actualment en excedència, ho ha estat durant molts anys. Quan vaig a l'Ajuntament del meu poble em reben tot el bé que poden i són amables amb mi, encara que per poder-me sentir ben tractada hagi de fer cues... cues que ja no són "com abans" perquè ara agafes número com a la carnisseria i com a mínim ja no tens la sensació que se't colarà algú, excepte quan hi ha algú que agafa números per tota la parentela, que van apareixent a poc a poc per la porta i situant-se al teu davant. Però com que el teu número ja era prou alt, doncs mira... t'agafes un llibre o et compres el diari i vas fent.



De fet, aquest post és un homenatge, al pobre funcionari. Que per què? Doncs perquè no és casual que cada dos per tres es quedin sense línia a l'ordinador, perquè no és casual que hagin de fer els papers a mà perquè senzillament, la figura de l'informàtic pot ser que no existeixi per manca de pressupost o perquè els ordinadors poden ser més obsolets que una Olivetti com la que em va servir a mi per fer els treballs a magisteri, allà pel Pleistocè.

No m'ho invento, ep! que avui he tingut ocasió de comprovar, en viu i en directe, la paciència que han de tenir els empleats quan se'ls acumula la gent i no poden fer-hi res per anar més de pressa.
De fet, la culpa no és seva. Ves a saber en què es gasten els diners, als Ajuntaments... hi deu haver partides de tot, és clar. I els ajuntaments dels pobles grans, mitjans o petits, ja fan el que poden, amb el que els adjudiquen.

El problema és, tal vegada, que "els de dalt", aquells que de funcionaris no en tenen res, els que viuen alegrement apoltronats al poder, els que remenen les cireres, els que tallen el bacallà, aquests són, també, els que decideixen cap a on van els diners.



I aquests són els que fan viatges emportant-se la família i el sèquit, aquests són els que fan dinars i sopars d'aquells que, amb la factura per a dues persones podria menjar tota una família durant un mes, aquests són els que ho empudeguen tot.




No pas els pobres funcionaris, que van cada dia a treballar a les 8 del matí, obren l'oficina i tenen una cua de gent emprenyada que ha hagut de demanar festa a la feina per anar a fer-se el dni o el passaport, amb una mica de sort. Els altres, els altres pobres, van a demanar papers. Amb sort, els poden atendre allà mateix, malgrat l'innumerable paperam que això els comporta, ara ves cap aquí, ara cap allà, ara falta això, ara falta allò (la famosa pòlissa de tres pessetes ja deu ser obsoleta, actualment) però sempre falten coses. Quan no tenen sort - avui ho he pogut comprovar - s'han de desplaçar a Barcelona o a Girona, perquè l'ajuntament o la comissaria del poble no té atribucions per fer "allò", sigui el que sigui "allò"...

Encara massa que fan, els funcionaris!

Visitar una comissaria o les oficines d'informació d'un ajuntament de poble dóna per fer un estudi sociològic de com va el país.

Un altre dia us explicaré què hi ha de fer-se la tarja de salut per anar "a l'estranger"... però això un altre dia, que ara se'm fa tard.

Les imatges que poso les poso amb tot el carinyo, només perquè les trobo simpàtiques (i tòpiques).
Las imágenes que pongo las pongo con todo el cariño, simplemente porque las encuentro simpáticas (y tópicas).