04 de maig, 2008

No sé si tirarme al tren o al maquinista (buena frase de mi amiga Elena)



Fui a recoger mi título (el último, cuya carrera terminé el 2001, como aquella odisea). Parece ser que, aunque lo tenía pagado, he tenido que esperar a que Su Majestad pusiera la firma... esto de hacer títulos debe de ser muy cansado, digo yo. Hace algún tiempo que está terminado, sin embargo, que ya me avisaron; pero vaya... sigo pensando que cuando terminas la carrera pagas y te lo dan cuando pueden, porque elaborarlo es cansadísimo, pobres. Además, tiene que pasar por Madrid (¿no?)... es que aquí no tenemos al rey. Podría firmar la infanta, pero no sé si vale.


Total que fui a la sede que la UOC tiene en Barcelona (una de ellas, no importa cual) y ahí me emocioné. Quiero decir que mientras me buscaban el título empecé a mirar "catálogos" como una loca. Si en lugar de la edad que tengo y de ser abuela (diosmio) hubiera tenido otra edad (otra edad menor, quiero decir, claro está) habría intentado pedir alguna beca para irme a cualquier país europeo a estudiar cualquier cosita... pero en un ataque de lucidez ahí me di cuenta de que estaba soñando y abandoné la gestión para dedicarme a tareas más realistas como por ejemplo, pedir información para presentarme a concurso (ya veremos, es una posibilidad) para ser profe de algo. Bien mirado, podría ser tutora o podría dar cualquier asignatura de Hª del Arte (para los de Humanidades) o cualquier asignatura de Psicopedagogía (para los estudiantes de Psicopedagogía, of course)... bueno, cualquiera, no, la verdad. Pero alguna, si. Porque como me pusieran a dar matemáticas o inglés, los pobrecitos estudiantes lo tendrían crudo.


Cuando me di cuenta de que quizá el sueño se estaba pasando de la raya, bajé de nuevo a la tierra y pensé que quizá (sólo quizá) podría estudiar una nueva carrera (mi marido me mata y mis hijos dejan de hablarme para toda la vida)... estuve sopesando el hecho de ponerme a estudiar filología catalana, que puede que no sirva para ganar dinero, pero mola. Claro que, si me remito a los hechos - a mis hechos- nada de lo que he hecho jamás me ha servido para ganar dinero. Sólo para ir tirando y gracias. Pero estoy satisfecha.


Total, aquí tengo la información, que voy leyendo y releyendo. Mi marido no lo sabe (no sabe que voy leyendo la información) así que este post es, directamente, un ataque de cuernos. Cuernos estudiosos, por supuesto.


Espero ver a mi nieto y a mi mamá (hoy que es su día, pobrecita, que el mío no lo ha sido nunca, porque soy de otra época y en casa no lo celebramos, eso del día de la madre)... espero verlos, digo, para acabar de poner los pies sobre la tierra, bajarme del limbo y darme cuenta de que no por tener cinco o seis carreras me van a querer más. Ya me quieren tal como soy. ¿Para qué volver a liarme, verdad?


¿Algún voluntario para venir a caminar? vengaaaaaaa, sólo necesitáis las zapatillas (todo lo demás es accesorio)... esto... ¡o voluntaria, claro!


¡hale hoppp! ¡Feliiiiiiii, que voy!

25 comentaris:

Joana ha dit...

Vaja, arribo tard.... i mira que tinc bones sabatilles!
Feliç dia, ni que no t'agradi.
I sempre, tira't al maquinista, tirar.se al tren, no te glamour! :)
Petonets

Glòria ha dit...

Jo em tiraria al maquinista directament! ja ja ja.
Saps que alguna vegada també m'he plantejat anar a la Universitat...?
Els meus fills em diuen que encara sóc a temps, però a mi em sembla que no pas.
Feliç i dolç dia, Arare.

Esther ha dit...

jo m'apunto a caminar que no tinc massa bon dia... fa una hora que ploro... així que em vindria bé el solet! Molts petonets de la reina mora!

Arare ha dit...

Esther, jo et diria que passis de venir a caminar i et tiris al maquinista directament!

però no et diré que no ploris, perquè plorar va bé per la salut (excepte si és plorar de quan peles cebes, que llavors piquen els ulls i és una plorera que no serveix per a res!)

petonets, reina mora!

Arare ha dit...

Glòria, em sembla que totes t'haurem de fer cas!
Per anar a la Universitat sempre s'és jove. I sinó pregunta-ho a la Júlia de la panxa del bou o a mi (ens hi vam conèixer, ja veus...)

Una altra cosa és que tinguis ganes de fer-ho, que la motivació en aquestes edats és crucial!

Un petonet de diumenge.

Arare ha dit...

UIx, Joana, i jo que m'agrada ser fashion i glamourosa... res, res, et faré cas.

Tot bé? (eren bons els productes del regal? feien una bona pintaaaaaaaaaa!)

petonetsssssssss

Iruna ha dit...

arare...

m'has fet riure amb això del tren i del maquinista...

i encara m'has fet riure més quan t'he llegit explicant que este post és com un "ataque de cuernos" perquè el teu marit no sap tot això dels estudis que expliques...

arare......! jo no tinc marit (ni similar!), però en canvi m'has fet riure de complicitat, perquè a mi també em passa, que quan tinc pensaments, fantasies, desitjos, quan penso-sento-m'emociono-o-em-quedo-distreta, no només pensant en algú, o imaginant moments d'intimitat, també quan "m'alimento" amb qualsevol cosa, una lectura, una cançó, una pintura, una conversa, un albarà!, una broma, qualsevol pensament o emoció, a vegades me sento "infidel". veigues tu quina tonteria!! i això que no tinc marit, ni similar :)

entre tren i maquinista... ja em coneixes una mica. a dies me tiraria al maquinista; a dies, a qualsevol altra persona del tren; a dies, no faria res de res; a dies, me tiraria directament a la via, o al tren (i au!)... i sovint me passa com això que expliques, que m'enredo jo sola amb qualsevol sentiment... i ja m'agrada poder fer-ho (i m'agrada especialment si puc tenir la tranquil·litat de no estar fent mal a ningú)

una abraçada... cornuda :)

Mar ha dit...

segon intent (visca internet!)

deia que jo set pot deixar sola! Que descansis, que ja fas prou!

Que jo et veig com a gran mestra d'universitat i crec que a tu t'agradaria molt, però l'autopista, el tren, i varis... sé que són grans impediments!
Viure a poble a vegades pot ser un rotllo. Però jo no ho canvio!

Jo crec que amb tanta experiència, facilitat i dedicació que hi tens podries escriure un llibre amb records, consells, opinions, reflexions...


Petooooons!

manel ha dit...

Algú em pot dir on em puc diplomar de maquinista de tren?

Estudia, Arare, es tu dia.

De tutora lo harías muy bien.

petons anticipats.

Josep Lluís ha dit...

Jo com en manel, també pensava en fer-me maquinista però, de ben segur que aleshores voldran pilots, haurm perdut el temps...

Penso també que només hem de tenir edat, per tenir-ne més.

MoNaLiTzA ha dit...

Jo em decantaria per la segona opció ;)

Una abraçada.

el paseante ha dit...

Apa que no vindria a caminar a gust amb tu. Sense fer cursa, eh? Que jo tinc una edat. I si vols estudiar una nova carrera fes-ho d'amagat dona, com si tinguessis un amant. "Carinyo, que no vindré a dinar avui". I vas a estudiar a la platja o a la biblio. D'amagatotis. En secret.

Arare ha dit...

Iruna,és que a tu t'agraden tots, això no val, acaparadora! per cert, d'escollir tren... trenet de vapor o tgv? jo em sembla que em quedaria amb el primer, més suau, més dolç, més... adequat per mi? (ja començo a desvariar)

No estudiaré filologia catalana, hauria de tornar a començar perquè res del que tinc fet queda convalidat, toca't els nassos! en qualsevol cas potser faré un curs d'adaptació per - si em vaga- fer de tutora de la uoc, que mola molt. Però ja veurem.

Somiar no costa gaire!

petons i abraçades de dilluns.

Arare ha dit...

Ui, no, Mar! En qualsevol cas, profe a distància, a través de l'ordinador, que jo sóc molt tímida (no t'ho creus?) no sé què faria davant una colla d'estudiants adults... buf buf buf... quina inseguretat, quina por, quina suor freda, quines palpitacions, quin atac de pànic! argggggggggg! (gairebé com els meus camions). Passo, passo.

Un llibre amb records... si, això si, però pels meus amics. Ningú no me'l compraria, un llibre, a mi, que no sóc mediàtica (ni ganes)

anirem pensant.

De moment, dissabte a pencar al pis, eh? (vaaaaaaal, a tu et deixarem que estudiïs, però en gerard i jo anirem a netejar)

petonets, reina mora, que tinguis una bona setmana.

Arare ha dit...

Maneeeeeel! quant de temps sense passar per aquí, descastat, més que descastat!

Tens cops amagats, eh?

Em fa molta il·lusió que hagis vingut, ja ho saps. No et cal, el títol de maquinista, no et cal ;)

petonets per a la setmana!

Arare ha dit...

Josep Lluís, maquinista, pilot de fòrmula 1, aviador, paracaidista... hehehe... ens agraden tots!!

I no ens calen més títols, veritat? amb els que tenim, anem que xutem!

Un petonet
Que tinguis una bona setmana!

Arare ha dit...

Mi-te-la, la picaronaaaaa!

És clar, Monalitza! com totes, hehehe...

Bon dilluns i bona setmana, guapíssima!

Arare ha dit...

Senyor Passejador, quan vulguis! i no, no farem curses, que els genolls (al menys els meus) no estan "pa estos trotes"!!

La idea de fer-ho d'amagat m'excita, hmmmmmm, hehehehe... (això de la carrera, eh?)

Un petonet i bona setmana!

Gatot ha dit...

diran el que diguin i pensaran el que pensin... arare... entre tu i jo... quan prepares un regalet pel capità sense que ell ho sàpiga... també et sembla que li poses banyes?

i perquè t'ho hauria de semblar si et fas un regalet a tu? o... és que al capità no li agrada que tinguis moments -curts o llargs- de felicitat?

va, va... no hi donis tantes voltes! que t'estima molt tonta!!!

petons i llepades sense banyes!

Iruna ha dit...

arare...

entre tirar-me a un tren de vapor o a un tgv... no sé, no sé... si em tirés a un tren de vapor, potser la mort seria més lenta, i amb un tgv, amb tanta velocitat, ni me n'adonaria. de moment, l'opció tirar-me al tren me la reservo, que de moment encara tinc més sovint ganes de viure que de morir.

me costa imaginar que a tu no t'agradés fer classes amb adults... és molt gratificant, arare, perquè sempre que vénen ho fan amb ganes :)

tutora de la uoc?

m'agradaria saber com és que tens estos pensaments ara...
què passa amb les persones no-adultes?
no t'he tingut mai de mestra en una aula ni en una tutoria d'escola, però sempre he pensat que és una sort trobar mestres com tu a col·legi, amb la teua experiència i la teua forma de ser i de motivar. també penso que no és gens senzill estar amb xiquets i joves, amb persones que es troben a les aules "perquè sí"

ja et dic, no sé d'on surt ara este canvi que vols fer... però la necessitat de canvi és comprensible. espero que faces el què faces pugues sentir-te a gust fent-ho.

ei... i això d'anar-te'n a estudiar fora una temporada... tampoc és impossible! si en tens moltes ganes... los marits, los fills i els néts potser t'enyorarien... però em sembla que el món no s'afonaria per això, no? los grans ja són grans... i el menut ja té a sons pares... i hi ha més gent al món. vaiga... que potser impossible no és.

arare... una abraçada des de l'andana

Joana ha dit...

Jajajajaj...Arare! A mi m'agrada caminar i si està bé el maquinista...doncs apa! Podem fer més d'una cosa alhora no?
Bona diada encara que no ho celebris...Jo tampoc!

Arare ha dit...

Iruneta, de moment, només són somnis en "teclat alt"... però ja veurem, la vida dóna moltes voltes. No me n'aniria,per una beca, deixant aquí tot el que més estimo. Això s'ha de fer quan un és jove i lliure... no trobes?

per altra banda, nusé... mai no he donat classe a adults del tot... adolescents si, això si... i teràpia de veu amb un parell d'adults també, però classe-classe... mai! nusé,nusé...

Un petó ben fort.

Arare ha dit...

Ai, Gatoooooot, que era una manera de diiiiir!!!

Un regal no és el mateix, homeeee!

Però si ara surto amb el plat trencat que vull continuar estudiant, et puc assegurar que a part de dir-me "empollona" em miraran malament!!! encara que ho entenguin, la mirada serà asssssesssssina.

Mil petonets i marramiaus.

Arare ha dit...

Joana, i tant, que es pot fer més d'una cosa a l'hora!

Ho provem?
;)

Que no em regalin coses no vol dir que no ho celebri, ep!, que si que ho vam celebrar, amb una ampolleta de cava, au!

en vols? hics!

Escriptorum54 ha dit...

bé, com estava el maquinista?