Som a Oropesa. Ahir vam sortir i vam arribar a Sant Carles de La Ràpita. Un altre poble que, urbanísticament, deixa molt que desitjar, segons la meva manera de veure les coses. Malgrat tot, s'hi estava prou bé. Nosaltres ja ho coneixíem, hi havíem estat en altres ocasions, tant per mar com per terra. El que és preciós és tot allò de "La Banya", però no ens hi vam entretenir gens.
Avui hem sortit de bon matí i hem navegat fins a Oropesa. Si us plau, no em feu fer una crítica urbanística (tampoc)... quan hem arribat he anat a córrer per la platja (és dura i tova a l'hora, no sé com explicar-me i no fa mal el genoll) i he arribat fins gairebé davant de Marina d'(H) Or-(ror)...
Misericòrdia! Suposo que hi ha gent que li agrada, passar les vacances "allà". Benaventurats els que fan les vacances "allà", que d'ells serà la glòria eterna (Por lo menos)!
Ep, que jo no dic que no tingui el seu "què", només que a mi no m'agrada. Deixem-ho així.
En canvi, el passeig que he corregut per arribar des del port esportiu d'Oropesa fins allà, ha estat la mar de xulo, avui no m'he emportat la camera de fotos, però... un altre dia, d'acord?
Després pujaré les fotos de la costa que hem anat fent mentre navegàvem. Voleu un exemple del que és l'horror? doncs no us les perdeu. Us he de dir que des de terra no ho sembla, que fins i tot pot semblar "que fa bonic", però des de mar, veus la terra ferida i feta malbé i se't remouen les entranyes. A on arribarem a través de l'especulació urbanística?, eh? eh? eh?
Us deixo. Han arribat uns pescadors carregats de peixos guapos. perquè no m'atreveixo a fer fotos, que no els conec de res, però són així de grossos!!!!!!!!!! (imagineu-me amb els braços estesos)
Foto dels peixos (al final, demanant permís, els hem fotografiat) A que no exagerava gaire? fixeu-vos en els peus del pescador i el tamany del peixet...
Hale, bona nit a tothom!
9 comentaris:
Ostres, he de reconèixer que feia uns dies que no visitava el teu mar, com que sabia que sortíeu ... Molt maco, però jo sóc de terra ferma, el mar per mirar-ho, ensumar-ho... i poc més.
Un petonàs i fins la tornada.
:)
Me has hecho reír con lo del Marina Horror, dicho con todas las letras. No puedo estar más de acuerdo con tu apreciación.
Bueno, sigue quedando alguna que otra cosa chula y auténtica.
Igual ahora con la crisis, se dedican a dejar tranquila la línea de costa y acaban con la construcción de adefesios al por mayor.
Disfrutad del viaje y del buen pescado :)
Molts petonets, Arare.
Bon viatge Arare !!!
Petonets,
Jo també sóc de terra ferma, Gloria, no et pensis, però un s'hi acaba acostumant :)
Petons assolellats, que avui no plou!
Trenzas, pues ayer estuvimos, porque queda a unos 3 km de aquí. Creo que me ahorraré comentarios, no sea que salga mal parada. En cualquier caso, si alguien quiere saber lo que pienso al respecto, que me lo diga y le respondo en privado, jejeje
UN petonet, reina mora.
Jaka, moltes gràcies! ens anirem llegint, que aquest any és molt més fàcil!
petonets amb sol.
Compte, que ja cantaven a la sarsuela Marina allò de
la niña que a la mar se va a lavar los pies ha de tener cuidao que no la pique un pez, que no la piquen dos, que no la piquen tres...
jajaja, Júlia! Jo els peus me'ls rentaré a la dutxa del Blauet per si les flys.
Doncs aquest matí, quan he sortit a caminar, la platja estava plena de gent, te'n faries creus! Jo crec que aquí deuen baixar a les 8 del matí a penjar "la sombrilla" perquè no els hi prenguin "la parcela"... i després deuen anar a esmorzar... dic jo!
Però jo encara no m'he banyat, un dia no massa lunyà ho provaré, a veure si està gaire freda l'aigua.
Petonets i fins aviat!
quina envejota, arare!!!!
i d'això que expliques que es veu des del mar... clar! ara ho entenc tot!!!!
la gent que passa vacances a aquests llocs mai ho han vist des del mar!!!!
mecatxislamarsalada!
jo no entenia com podia ser que aquests llocs tinguéssin èxit... i ara està clar com les aigües verges!!!! :)
petons i llepades des del ter!
Publica un comentari a l'entrada