10 de maig, 2008

Digueu-me per què

Digueu-me per què...
era una cançó de la Guillermina Motta (si, ja ho sé, fa molts anys. I què?)
La Motta es preguntava el pèr què de moltes coses, pròpies de l'adolescència. Però jo sé que a l'edat ja no madura, sinó força madura -ara tampoc especificarem, que no cal- ens continuem preguntant el per què d'un munt de coses que no obtenen resposta.
Filosofia barata, que és la que més m'agrada.
Au, ja m'he esbravat! a veure si ara aconsegueixo dormir... seria tot un detall, tenint en compte que demà matinaré.
No la trobo, la Motta, però deixo la Joplin, que és millor. Encara que no es pregunti per què. Que em sembla que si que s'ho preguntava, la pobra. I massa i tot.



Molt bé, ja és dissabte (quan escrivia això també ho era, però era negra nit, o sigui, les dues de la matinada, més o menys). Ara és dissabte-dissabte. I no sé què fer, si agafar el cotxe o el tren. Quan una té una dèria, quan un ha de fer un esforç tan gran per agafar el cotxe i anar a Barcelona, tan gran que sembla que els braços i les cames se li tornin tous, que la voluntat s'afebleix davant un acte tan normal com és conduir i que a més a més veu que, després de tants mesos de no ploure, resulta que hi ha preparats uns temporals de llevant amb pluja que la faran anar tensa per l'autopista i no sap com reaccionarà quan aparegui aquell camió que la vol eliminar del mapa... veritat que és millor qu hi vagi en tren? no m'estic convertint en un perill públic? (vull dir encara més)...

M'armo de valor, doncs, perquè he de portar un munt de trastos... que pesen! però ho faig. Me'n vaig a l'estació i, com diuen els castellans, si sale con barba San Antón y si no, la Purísima Concepción. Cap a la Renfe s'ha dit.

Apa-li! Ens llegim!

maleïdes fòbies, maleït tot, tot i tot...

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Res dona, res...! Mentre hi hagi on poder escollir, de què val atabalar-se?
A grandes males, grandes remedios! I més gran que un tren, pocs vehicles de curt recorregut conec jo...!

XDDDD

Quina mar, eh?
Just abans d'ahir va sortir Blanes en notícia un cop recuperada la sorra d'una de les platges (ara no recordo quina van dir) I mira tu per on, que us tornareu a quedar sense platja, cagonlà...! :(
Al meu poble no passa perquè hi han cales petites i el roquer ralenteix molt l'embat del temporal de llevant. Ambtot, per a conservar la única cala que hi ha enmig de la població es van haver de fer uns espigons.
Avui dóna gust veure com la mar s'ho salta i arremet contra tot lo que estigui al seu pas.
Cala de l'Alguer

Bon cap de setmana, capitana!

Barbollaire ha dit...

Mariana què és això de "força madura"???
Què tu i jo ens portem, com qui diu, migdia de diferència i em considero verd, encara...
Uiiiiiiiiiiiixxxxxx!!! vull dir, que no he madurat... (aaaaaaaaaaaaaaaaghhhh!!!)
Bé, ja m'entens!! (o no!) X¬DDDDDD!!

Nineta, és un pal conduir quan plou. I això que a mi m'agrada molt conduir. Però amb pluja estressa moltíssim.

Això de la platja també ho vaig pensar jo...

En fí, espero que anar en rodalies no s'hagi convertit en una Odissea.

Petonets dolços i amb molta pluja, nina, que ens fa molta falta!

Joana ha dit...

Agafa el tren i cap a Barna. Si tens un rampell o una dèria...endavant. L'edat, Arare, només ens diu que hem fet un tram del camí i que ens queda molt per caminar, per correr, per agafar el tren i perdre'ns unes hores i poder olorar ...Ara que plou i les falires són més netes!
Bon dissabte i diumenge plujós...

Anònim ha dit...

Hola Arare!!! doncs res, que vagi bé el viatge o el que sigui!!!

estrip ha dit...

oh! la renfe està deixant de ser una aventura, però encara, encara ho és. T'ho passaràs bé!

Francesc Puigcarbó ha dit...

val més agafar el tren, quan a força madura, exigeres, som grandets o madurets, i prou.

el paseante ha dit...

Em posava molt nerviós quan havia d'agafar el Ford cap a Barna. Però sempre hi arribava. I la Guillermina l'escoltava d'amagat quan era petit a casa dels tiets.

Montse ha dit...

però tu quina edat tens? ÔÔ